Vicent Lozano Gil (Ciutadella, 1987) és graduat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i màster en estudis LGTBIQ+ per la Universitat Complutense de Madrid. Integrant de la Revista Posidònia i militant de la dissidència i la pluralitat sexual. Avui compartim aquesta xerrada a propòsit de la sortida del seu darrer llibre ¿Qué es lo queer? 10 preguntas y respuestas (Ed. Egales) i en el marc d'un nou 28 J travessat per la consolidació de l'extrema dreta com a força política que disputa el poder a Europa.

És el segon text que publiques amb l’editorial Egales, i aquesta vegada et llances a abordar un tema crucial. Per què aquest text ara? I si vols assajar una aproximació possible: per a tu què és allò queer?

El primer que vaig publicar amb Egales fou un petit assaig titulat “¿Dónde están nuestros monstruos?” a l’antologia Hasta aquí hemos llegado. Voces para un nuevo activismo LGTBIQ+ (2021), on vàrem participar 14 persones. El meu contacte amb l’editorial començà a través de les pràctiques que vaig fer a la llibreria Berkana per al màster en Estudis LGTBIQ+ de la Universitat Complutense de Madrid, que vaig cursar el 2020-21. Mentres estava allà, Mili Hernández (propietària de Berkana i co-propietària d’Egales) es va interessar per alguns treballs que estava fent al màster i em va oferir tant participar a l’antologia com escriure un llibre per l’aleshores incipent col·lecció Apuntes d’Egales on parlés de forma rigorosa però didàctica i accessible sobre què es allò queer.

És una qüestió important perquè hi ha hagut molta desinformació al respecte, al haver-se fet d’allò queer un “muñeco de paja” utilitzat tant per la reacció neconservadora, la corrent rojiparda i el feminisme transexcloent per atacar al col·lectiu LGTBI+ en general i a les dones trans en particular. S’ha caricaturitzat com un moviment elitista i purament acadèmic, cultura woke per a la dreta i neoliberal segons algunes “esquerres”.

Allò queer, en canvi, és un posicionament polític dissident al sistema de sexe-gènere, entenent aquest com l’estructura de categories binàries (home-dona, heterosexual-homosexual, cis-trans…) que organitzen la nostra societat en jerarquies segons allò que és bo i dolent, acceptable o no. Allò queer impugna aquestes categoritzacions i crida a subvertir per complert aquest sistema.

"A diferència d’allò LGTBI+, no és un terme identitari, no s’és queer, sinó que indica un posicionament en els marges del sistema. No es tracta de qui, sinó de per a què i des d’on"

Hi ha persones LGTBI+ que poden tenir idees conservadores i perpetuar el sistema, mentre que allò queer és, per definició, contrari a aquest sistema. El propi terme, d’origen anglosaxó, designa una cosa “estranya”, “inusual”, “torta”, i es començà a utilitzar en el segle XIX per a insultar especialment a homes gais i efeminats. És, per tant, una injúria resignificada i reapropiada.

Hi ha una dimensió política d'allò queer que està molt present al llibre i que em sembla fonamental per a aquesta etapa del món i d’Europa. Pot allò queer ser un espai de reconstrucció política contra el neofeixisme que ve mostrant les dents? I, si creus que és possible, com es pot motoritzar aquesta discusió política dins els activismes, dins el col·lectiu, en definitiva dins aquest marge ambigü i indefinit que és allò queer?

La dimensió política és inherent a allò queer, ja que és precisament això el que ho diferència del identitarisme LGTBI+, que pot ser transformador i radical però també assimilacionista, reaccionari i conservador. En un moment com l’actual és imprescindible que tots els moviments amb potencial dissident (el feminisme, la lluita LGTBI+, l’antirracisme, l’ecologisme, l’antibel·licisme, l’altermundisme…) estiguin funcionant a plè rendiment i units sota una perspectiva interseccional, que els enllaci de forma heterogènia i enriquidora per a que es retroalimentin els uns amb els altres i formin un bloc contundent que planti cara a l’onada conservadora.

Figures com l’actual president argentí Javier Milei han deixat molt clar que estan portant a terme una batalla cultural, i els moviments socials antifeixistes i dissidents al sistema ens hem de prendre molt seriosament aquest combat.

Allò queer proposa habitar els espais de fuga i les escletxes presents en el sistema per a qüestionar els seus dogmes (ara amplificats i exacerbats pel neofeixisme) i encaminar-se cap a nous horitzons. És cert que no ofereix una alternativa perfectament definida, però pot cohesionar-se fàcilment amb corrents com l’altermundisme en la seva intenció de col·lectivitzar de nou una societat profundament ferida pel neoliberalisme radical del tardocapitalisme dominat per les grans corporacions.

Aquesta publicació és només un avançament de l'entrevista completa. Si ets soci/sòcia, podràs llegir la versió completa a l'edició en paper de la Revista Posidònia el pròxim mes de juliol. Si encara no ets soci/sòcia et convidam a sumar-t'hi: la teva aportació ens ajudarà a continuar produint contingut de qualitat. Recolza el periodisme independent de Menorca fent clic aquí.