En un pantalà del Moll de Llevant del Port de Maó, l'Irifi espera amarrat que la tramuntana afluixi la seva intensitat per poder sortir a navegar. Es tracta d'un veler model Oceanis Clipper de 12 metres d'eslora i gairebé 4 de màniga, amb 4 cabines dobles preparat per a la vida a bord de 8 persones. Sobre la coberta, a roda del sol d'estiu que castiga el port a les quatre de la tarda, estan asseguts en Luís, na Marga, en Txema, n'Enrico i n'Amy, ells són l'equip que sortirà a navegar a la costa nord de Menorca a la recerca de catxalots.

Darrere les ulleres de sol, en Txema, doctor en biologia i fundador d'aquesta associació dedicada a la investigació i protecció de cetacis al mediterrani, explica que recentment el vaixell ha substituït les garrafes d'aigua per una dessaladora. "Ens permet més espai per a combustible, a més de reduir el consum d'aigua mineral i també de generació de plàstics", explica.

El projecte va començar cinc anys enrere, quan la primera expedició del Tursiops va descobrir un grup de catxalots al nord de Menorca. "La particularitat que hi ha en aquesta zona és que trobem grups amb moltes cries, cosa que és inusual, aleshores iniciem el projecte Moby Mummy que rep el suport d'entitats com Menorca Preservation, la Fundació Santander i, fins i tot, d'una marca de cervesa com Ocean Beer, amb l'objectiu de delimitar l'abast d'aquesta àrea de cria i elaborar-hi un mapa de zones crítiques sobre la base de dades de navegació via satèl·lit.

"De fons la intenció és crear una AMP (àrea marina protegida) per a això necessitem fonaments científics que ens permetin com proposar a la Direcció General de Biodiversitat Terrestre i Marina que elevi la categoria de protecció dels catxalots a la legislació espanyola de Vulnerable a En Peligro", explica Marga, coordinadora de projectes de Tursiops.

Enrico Pirotta és ecòleg marí de la Washington State University encarregat de recopilar les dades que permeten elaborar el model predictiu sobre les rutes que segueixen els catxalots a aquesta zona del Mediterrani. "Cada temporada elaborem, amb les dades recopilades, una sèrie de mapes que ens permeten saber on seran els cetacis a cada moment de l'any", explica l'investigador.

Els tripulants de l'Irifi estan ansiosos per sortir a navegar. Mesuren el baròmetre i recopilen queviures per als dies a alta mar. Asseguren que l'objectiu d'aconseguir la declaració d'AMP al nord de Menorca encara és llunyana però que ja hi ha hagut diàlegs amb autoritats.

"Hem sondejat alguns diputats i fins i tot hem establert algun diàleg informal el Ministeri de Transició Ecològica, que és l'organisme que hauria d'intervenir en una eventual declaració d'AMP i hi ha bona predisposició. A més, ja existeix un precedent similar creada per l'Organització Marítima Internacional que l'any passat va delimitar una Protective Sensitive Sea Area (PSSA) en un corredor de cetacis que uneix Ligúria amb el sud de França”, expliquen.

De sobte una sèrie d'onades sacsegen l'Irifi i al costat del pantalà de Llevant passa una barca semirígida d'uns sis metres passa a tota velocitat aixecant un onatge intens. Amb una bandera francesa a la popa, l'embarcació supera àmpliament els 3 nusos de velocitat màxima permesa al Port i al patró, un home de cabells platinats i aires d'aristòcrata mira amb menyspreu els tripulants de l'Irifi que li exigeixen que redueixi la seva marxa.

A propòsit de la velocitat dels vaixells, Txema aprofita per reprendre el fil, explica que aviat es publicarà un paper a la revista científica Aquatic Conservation on alerta de la insuficiència de la PSSA com a mesura per protegir els catxalots. La PSSA estableix una recomanació sobre la velocitat de les embarcacions a la zona. Aquesta desviació podria portar vaixells a la zona de cria que és la que estem intentant és declarar AMP". De tornada a la bocana del Port, el patró francès repeteix la seva maniobra i surt disparat a més de deu nusos. Novament les onades.

Àrea Marina Protegida o Transició Energètica

Hi ha altres interessos a la zona de la costa nord de Menorca a més de la cura i preservació dels cetacis. El 16 de juny passat, el president del Consell Insular, Adolfo Vilafranca, va mantenir una reunió amb representants de l'empresa Menorca Renovables WTF, una promotora d'energies renovables amb seu a Madrid que ja explota un camp de plaques fotovoltaiques a Ferreries i que estaria interessada a desenvolupar un parc d'aerogeneradors sobre plataforma marina a prop del corredor de catxalots.

"De moment no hi ha cap projecte concret i si n'hi hagués sempre seria tenint en compte l'opinió de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera, del Consell Insular i dels experts, per disminuir al mínim l'impacte ambiental", van assenyalar fonts de l'empresa en diàleg amb Revista Posidònia, i van afegir que "si efectivament es duu a terme, estem parlant d'una iniciativa que trigarà encara deu o quinze anys a materialitzar-se".

Des de Tursiops sostenen que mentre no hi hagi projecte no es pot aixecar la veu d'alarma. “Sabem que hi ha intenció de desenvolupar aquest projecte però de moment no sabem concretament què implica perquè no hem vist res per escrit. En qualsevol cas si la instal·lació fos sobre sòl marí podria existir transmissió de soroll subaquàtic i això seria perniciós per als catxalots. Per un altre costat si existís un projecte de plataformes flotants, l'impacte seria relativament moderat.

Mentre la tripulació de l'Irifi continua esperant el vent sembla amainar i habilita la navegació. Tots s'ubiquen a les parades per arriar espelmes i assistir un any més al meravellós món, amenaçat però encara possible, de la vida submarina a la costa nord de l'illa.