D’una manera o altra, tothom es droga. Amb cocaïna o amb videojocs, amb begudes energètiques, amb fongs al·lucinògens, amb vaporejadors, amb ansiolítics, amb tabac, amb benzodiazepines. Amb alcohol, la majoria de vegades: aquesta complaent i omnipresent droga legal. Transigir amb aquest fet, acceptar-lo, fingir demència fins a tolerar-lo i fins i tot promoure’l socialment forma part de l’experiència delirant i hipòcrita que anomenam adultesa (tot i que els menors no estan exempts de caure en consums que inclouen, o no, substàncies). Tal com està muntat el món, drogar-se només és qüestió de temps, de substància i, eventualment, de classe social.

Recentment, els diaris de tot l’Estat espanyol s’han fet ressò de la mort de tres persones a Ciutadella que haurien consumit un medicament que incloïa fentanil, un opioide sintètic l’efecte del qual és nombroses vegades superior a la morfina i que des de fa anys causa estralls als Estats Units. Des d’aleshores, mitjans de comunicació i autoritats insulars i peninsulars reclamen un “augment de la vigilància” dels consumidors i “més càstigs” per als distribuïdors d’aquesta droga (que és present en alguns medicaments legals). Vigilar i castigar és la solució per abordar la circulació de drogues? Dècades de “guerra contra les drogues” demostren que no, i avui intentarem explicar per què.

La legalització, comercialització i distribució d’algunes substàncies i la prohibició, confiscació i persecució d’unes altres són les dues cares d’una mateixa política pública concebuda fa més o menys un segle: el prohibicionisme, un abordatge que té una base doctrinària i històrica en preceptes morals, religiosos i xenòfobs construïts fa segles, i que viu, ara per ara, la crisi més profunda que ha experimentat mai.

La prova més contundent del fracàs d’aquest model basat en la prohibició és l’augment exponencial i continuat de consumidors de substàncies il·legals a escala global (especialment, després de la pandèmia), mentre els estats inverteixen cada vegada més recursos, més personal, més doblers i més temps a garantir la clandestinitat i la persecució d’una realitat històrica innegable: la gent consumeix substàncies.

És possible pensar polítiques públiques que tractin la discussió sobre l’ús plaent i recreatiu de substàncies? Tenim actualment un diàleg honest amb els menors a propòsit de l’ús de drogues legals i il·legals? Quina vinculació hi ha entre el model turístic de les Illes Balears i la circulació de determinades substàncies i determinats consums?

Assajam una aproximació a aquestes i altres preguntes juntament amb Alicia Bustos Vargas, coordinadora de la delegació balear d’Energy Control, una ONG amb diverses dècades d’experiència en l’abordatge de consums de substàncies amb perspectiva de reducció de danys i riscos.

“Energy Control va sorgir el 1997 a Barcelona com una ONG emmarcada dins de les associacions de benestar i desenvolupament. Poc després, vam obrir la sucursal de Palma, i fins i tot hem fet algunes campanyes puntuals a Menorca”, explica Vargas a Revista Posidònia. Aquesta palmesana psicòloga de formació i referent de l’Àrea d’Intervenció en Oci, Servei d’Anàlisi i Àrea de Gènere assegura que el sorgiment d’aquesta organització va estar molt relacionat amb la necessitat de repensar les polítiques de drogues als anys 90 a l’Estat espanyol.

“Al principi, érem professionals de diferents àrees de la salut que sortíem de festa i que vam trobar que la política de reducció de danys que fins aquell moment s’havia desenvolupat, fonamentalment per reduir l’impacte dels consums d’heroïna injectable durant els anys 80, ja no servia. Hi havia una nova població que consumia altres substàncies en altres entorns recreatius”, explica.

“Parlam de l’època de la Ruta del Bakalao, en què va proliferar el consum de pastilles d’èxtasi, principalment. Davant d’aquest nou consum massiu, va sorgir la necessitat d’una nova estratègia de reducció de danys, pensada des de la despenalització i sense prejudicis, entre iguals, amb informació científica i sense moralines ni paternalismes”

“España bebe, España se droga...”

El 2005, l’Estat espanyol era, segons l’informe anual sobre drogues de l’ONU, el país que consumia més cocaïna del món, amb prou feines una dècima percentual per sobre dels Estats Units. El document, elaborat per l’Oficina de les Nacions Unides contra les Drogues i el Delicte, assenyalava aleshores que el consum recurrent a Espanya d’aquesta substància s’estenia aproximadament entre un 2,6% de la població. Quasi dues dècades després, el 2022, l’Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies va assenyalar que la tendència continuava a l’alça: Espanya ocupa el segon lloc dels països de la Unió Europea amb més consum de cocaïna, només darrere de Bèlgica. Segons aquestes dades, un 11,2% de la població espanyola d’entre 15 i 64 anys (és a dir, tres milions de persones) ha consumit alguna vegada aquesta substància.

A les Illes Balears la cocaïna és, després del cànnabis, la segona substància il·lícita més consumida, i la disponibilitat d’aquest producte ha anat augmentant els darrers anys. Pel que fa al consum de cànnabis, les Illes Balears tenen la taxa més alta del país: quasi un de cada tres estudiants de secundària de l’arxipèlag confessa haver fumat un porro almenys una vegada el 2024. Els nombres parlen per si sols. Així, idò, quines estratègies i abordatges s’han impulsat des de les institucions públiques de les Illes Balears per fer front a aquesta situació?

“Des de fa almenys 40 anys, la política pública a les Illes Balears per abordar la qüestió de l’ús de drogues recreatives és el paradigma de la prohibició, és a dir, la inversió dels recursos de l’Estat en dues línies clau: el control i la reducció de l’oferta i la demanda. És evident que aquestes estratègies no han aconseguit els objectius que s’havien marcat”, explica Vargas, que assenyala l’aparició de noves substàncies.

“D’una banda, sobre la reducció de l’oferta, cal assenyalar que, a més de les substàncies ‘clàssiques’ o més conegudes (com el MDMA, la cocaïna, l’LSD o les amfetamines), d’un temps ençà han sorgit les anomenades noves substàncies psicoactives o drogues de disseny, que se situen en un marc d’al·legalitat i que no aturen de créixer i multiplicar-se. Cada vegada que l’Estat aconsegueix fiscalitzar alguna variant de les NSP, n’apareixen quatre o cinc més”.

“El risc principal que comporten aquestes substàncies és la manca d’informació científica sobre la seva composició i naturalesa. Són la mostra que la política de reducció d’oferta no aconsegueix els seus objectius des de fa força temps”.

L’altra línia d’abordatge de substàncies des del prohibicionisme és la reducció de la demanda. Una estratègia que, des d’Energy Control, asseguren que es tradueix bàsicament en control policial i sancions. De fet, l’ONG assenyala que, segons les dades del Pla nacional sobre drogues, que es presenta cada dos anys, “el consum es manté més o menys estable al llarg del temps, és a dir, no hi ha reducció de consum com a resultat de les polítiques d’intervenció a la demanda per la via policial”.

“D’altra banda, els usos més populars (com l’alcohol, el tabac, les benzodiazepines, etc.) es mantenen molt estables, i en tenim les dades perquè es tracta d’un mercat àmpliament regulat. Si s’invertissin més recursos en polítiques de reducció de danys i riscos, es podria disminuir molt i amb més eficàcia l’impacte que tenen les substàncies a les nostres vides”.

Les substàncies existeixen, han existit sempre i continuaran existint. El model per abordar-les és, en primer lloc, acceptar-ho; en segon lloc, reconèixer que la gent en vol consumir per diferents motius, i, finalment, assumir la possibilitat que hi ha persones que en consumeixen per cercar plaer.

Pastilles de colors per a un món gris

Després de la pandèmia, l’ús recreatiu i la recepta mèdica de benzodiazepines, antidepressius i derivats barbitúrics es va disparar a escala global. Un consum que parteix del fet de ser un pal·liatiu del patiment i l’ansietat avui s’ha generalitzat dins i fora de les necessitats clíniques dels usuaris. Entram de ple en l’era de la medicalització, l’anestèsia autoinfligida i la depressió crònica però funcional.

L’Informe anual del sistema nacional de salut del 2023 assenyalava que els trastorns mentals durant la joventut s’han duplicat des del 2016. Aquesta xifra va acompanyada d’un notable increment en els trastorns de l’aprenentatge: un 26% més que els darrers càlculs estatals entre la població de mitjana edat. Si ens centram en la gent de més edat, les xifres arriben a un 40% entre la població de 50 anys, i s’estenen a la meitat de la població entre els més grans de 85. Aquests elevats índexs de malestar psicològic fan que gairebé quatre milions i mig d’espanyols prenguin ansiolítics i hipnòtics diàriament, un 11% més que fa una dècada.

Segons han assegurat fonts especialitzades a Revista Posidònia, l’ús de les anomenades benzos o hipnosedants es deu a dos fenòmens: d’una banda, el consum amb recepta, que s’habilita a causa d’una pauta medicalitzada per pal·liar malestars o patiments emocionals; de l’altra, l’ús de medicaments d’aquest tipus sense recepta, que s’estén en persones que tenen una pauta medicalitzada o bé que decideixen consumir els fàrmacs fora de la pauta o en ambients lúdics.

“Malgrat la generalització d’aquesta pràctica, com a organització, nosaltres no tenim contacte amb usuaris d’hipnosedants. A través del Servei d’Anàlisi de Substàncies o del Servei d’Intervenció en Espais d’Oci, feim molta més feina amb persones que consumeixen de manera recreativa, és a dir, per plaer. La majoria de consums d’hipnosedants es donen per a ús recreatiu o per gestionar la baixada de substàncies estimulants”, assenyalen des d’Energy Control.

“Davant d’aquest fet, nosaltres oferim tota la informació que tenim a l’abast per explicar les conseqüències de possibles barreges. En general, en l’àmbit de l’Estat espanyol, trobam que efectivament és un consum que ha anat augmentant exponencialment durant els darrers anys”

“Miedo y asco” a les Iles Balears

És difícil pensar les Illes Balears vistes des de fora sense la postal del gintònic i les postes de sol. El model turístic, basat en un alt volum de visitants i una oferta de lleure nocturn intensiva, ha afavorit la proliferació del consum de substàncies il·legals al nostre territori. La imatge global d’Eivissa com el paradís de l’hedonisme i els consums diversos ha afavorit un imaginari, avui decadent, que fa créixer un estereotip de sol, platja i drogues.

“No és només Eivissa: a totes les Illes Balears hi ha llocs on tota l’oferta és sol, platja i col·locada”, assenyalen des d’Energy Control. “Tal vegada no és només el model turístic el que fomenta açò, sinó també el model d’oci que oferim: és a dir, que les nostres propostes de diversió no deixen d’estar vinculades al consum de substàncies en general i, de manera més particular, al consum de substàncies il·legals. És aquesta idea que el que és lúdic és necessàriament un macrofestival en què la Conselleria de Turisme i les polítiques públiques inverteixen recursos”.

Enfront del model de lleure i turisme basat en el consum, organitzacions com Energy Control estableixen protocols de reducció de danys i riscos. Estratègies que, segons expliquen, impliquen una feina personal que “neix de l’establiment de límits, del fet de saber dir que no, de la cura de l’autoestima, etcètera”. És a dir, no es tracta només de limitar o rebutjar el consum puntualment, sinó d’acceptar que les substàncies existeixen, hi són, i que hi ha gent que vol consumir només per plaer.

Per reduir danys i riscos, cal tenir estratègies d’informació i coneixement de les substàncies per prendre més bones decisions, lluny de les lògiques del punitivisme, el paternalisme i la moralitat. El debat no és moral, sinó científic i des d’una perspectiva de salut.

“Lega lega lización?”

Un altre aspecte clau per parlar de drogues i substàncies és la dimensió policial i de seguretat. D’un temps ençà Menorca, ha estat protagonista d’aparatoses i multitudinàries operacions antinarcotràfic. La lògica fa pensar que com més grans siguin el desplegament i l’afany de les forces de seguretat per combatre la circulació clandestina de substàncies, més disminuirà l’oferta. En aquesta línia estratègica d’intervenir en l’oferta, l’illa ha estat escenari de les operacions següents:

1. El març del 2023, una batuda a Maó, es Castell i Ferreries va donar lloc a la detenció de 10 persones. L’anomenada “Operació Grillo” va incloure la crida a declarar de més de 32 testimonis, entre els quals hi havia agents de la Guàrdia Civil i policies locals i nacionals. El saldo: quatre individus van entrar a la presó i es van requisar un quilo d’heroïna, 22 grams de cocaïna i metadona.

2. El 15 d’octubre del 2024, es va dur a terme una operació conjunta de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, en coordinació amb brigades de diverses comissaries de Sevilla, que va entrar en quatre domicilis de Ciutadella i que va acabar amb almenys tres detinguts, i “una quantitat indeterminada de droga”. Aquell mateix mes, la Guàrdia Civil va desarticular una organització que introduïa drogues a Menorca i Mallorca a través d’enviaments de paqueteria. Tres persones van ser arrestades i cinc estan sota investigació. El saldo d’estupefaents requisats va ser de 5,6 quilograms de marihuana, 800 grams d’haixix, 70 grams de speed i 80 grams de MDMA.

3. El desembre de l’any passat va tenir lloc l’operació antidroga més important de la història de Menorca, que també es va ampliar a Mallorca. Es van detenir 17 persones, es van fer 12 registres domiciliaris i es van confiscar “3 quilograms de cocaïna, 1 quilogram de marihuana, substàncies de tall, utensilis per al tràfic de drogues, telèfons mòbils, vehicles i 52.000 euros en efectiu”, segons fonts policials.

Les operacions policials han crescut exponencialment els darrers anys. Hi intervenen diverses unitats de diferents cossos i forces de seguretat, involucren personal de diverses comunitats autònomes, es jutgen i es condemnen presumptes traficants i, no obstant això, les tendències de consum a les Illes Balears continuen augmentant. Tretze anys enrere, tot i que no hi ha dades precises (en part, a causa de la manca de regulació) sobre altres consums estesos com la cocaïna, l’MDMA o l’èxtasi, una xifra dibuixava amb claredat el nivell de popularitat d’aquestes substàncies: a les Illes Balears, aproximadament el 25% dels conductors sotmesos a proves de drogues van donar positiu en cocaïna.

Entre els joves de les Illes, els principals consums són el tabac i cànnabis. El 79% dels joves de 14 a 18 anys havia consumit alcohol de manera habitual durant el 2024. A propòsit del cànnabis, aquesta xifra se situa al 26,5% el darrer any. Amb tot, les tendències de consum més preocupants són les cigarretes electròniques (50%) i les begudes energètiques (53,9%). Sobre les populars begudes, cal esmentar que els joves balears superen la mitjana nacional en consums de begudes d’aquest tipus.

Si, com demostren les dades, l’estratègia de la prohibició no funciona, tal vegada és el moment de pensar en altres paradigmes per parlar de substàncies. Potser ha arribat el moment d’obrir un debat honest per dissenyar polítiques públiques que prevenguin danys en lloc de negar el que des de fa molt de temps és una realitat? A Energy Control sostenen que, “definitivament, cal discutir socialment un model de regularització de substàncies que existeixen en mercats no regulats”.

“Pensam que s’hauria de seguir una línia diametralment diferent de la que s’ha anat seguint els últims anys a propòsit, especialment, de l’alcohol, el tabac i els psicofàrmacs. Només cal mirar ràpidament les dades per veure que actualment no tenim un model que cuidi la salut de les persones ni que eduqui i informi, sinó que està basat en altres interessos”.

Tot i que es dibuixa com un horitzó ideal, els experts reconeixen que “és difícil” pensar un escenari en què les substàncies que actualment estan prohibides formessin part d’un mercat regulat: per aconseguir-ho, s’hauria de dissenyar un esquema en què els usuaris tinguessin accés a informació completa sobre la composició de les substàncies, “tal com passa, actualment, pel que fa als aliments”.

“Ara mateix, els usuaris només tenen accés a aquesta informació a través del servei d’anàlisi de substàncies. El consum responsable de substàncies és un tema que encara necessita molta educació i sensibilització. Si pensam en el consum responsable de pantalles (fins i tot, quan no es respecta), és un concepte que s’assumeix i es defensa, tal com ocorre amb el consum responsable de carn o d’aliments processats. En aquest sentit, cal una àmplia campanya de conscienciació, sensibilització i abordatge del tema”.

El debat entre el model prohibicionista i el model regulacionista a les Balears, especialment en el context d’una economia turistificada i massiva, posa de manifest els límits de la repressió i la necessitat d’un enfocament més pragmàtic, però sobretot més honest, menys moralista i més real. La prohibició ha demostrat, fins avui, ser una eina ineficaç per erradicar el consum de substàncies il·legals, i ha fomentat mercats clandestins que s’entrellacen amb el turisme d’oci i amb l’economia submergida.

Finalment, tal vegada és hora d’assumir, com diuen des d’Energy Control, que les substàncies hi són, sempre hi han estat i hi continuaran essent. Depèn de l’enfocament amb què les abordem: si perpetuam un discurs hipòcrita i ineficaç o en parlam sense embuts i habilitam la possibilitat del plaer amb cura i reduint danys.