Tot i que no va ser el primer acte reivindicatiu al carrer amb motiu de l’Orgull a Menorca, la gran manifestació de 2019 va marcar un abans i un després a la nostra illa. Sota la crida de diverses associacions i el suport de les institucions, centenars de persones vam sortir al carrer deixant una imatge d’una contundència difícil d’imaginar per a les que havíem crescut a Menorca sentint-nos sempre soles en la nostra dissidència de la norma de sexe-gènere.

Era un any especial, ja que es conmemorava el 50 aniversari de les revoltes de Stonewall, efemèride per la qual es celebra l’Orgull tal i com el coneixem avui en dia. Quatre anys després, ja fidel a la cita, Maó es tornava a omplir de reivindicació i celebració, en un context novament particular: l’ascens de l’onada reaccionària conservadora que estem veient a escala mundial (i que amenaça d’arrasar definitivament les institucions espanyoles en les eleccions generals del proper 23 de juliol) va provocar que el to de la manifestació fos especialment sorollós i polititzat.

La marxa fou el punt culminant d’una sèrie d’activitats organitzades per Diverxia Menorca que començaren amb una xerrada el passat dilluns, omplint tota la setmana de diversos actes relacionats amb la lluita del col·lectiu LGTB+ i l’activisme queer i dissident. A les 20:00h. arrancava la marxa capitanejada per la pancarta principal, per una furgoneta que atronava amb música, i per un grup de persones joves que portaven conjuntament una onejant bandera amb l’arc de Sant Martí (símbol del col·lectiu). Al principi sumaren unes 300 persones, i en total s'hi acabaren afegint unes 800.

Tot i que la música i els colors apunten a un to festiu, el president de Diverxia, Andrés Armengol, permeà tota la marxa amb consignes polítiques i combatives que feren contrapès amb la part més lúdica, denunciant l’increment dels discursos d’odi, la penetració de l’extrema dreta en les institucions, i recordant-nos que l’Orgull té un component festiu, sí, però que no ens hem d’oblidar mai que nasqué d’una revolta dissident contra les forces policials.

La marxa es dirigí des de l’Avinguda Josep Maria Quadrado cap a la Plaça de l’Esplanada, enfilà el carrer de Ses Moreres i descengué per la costa Hannover en direcció al Portal de Mar per acabar a Plaça Espanya, on Askal, FuturaChicaPop i DJ Dani Melis van amenitzar el públic que assistí a la manifestació fins aproximadament la una de la matinada, que es tenia permís per estar amb la música al carrer.

A més del to especialment polític i combatiu de la manifestació, cridà més que mai l’atenció la varietat de les persones que acudiren a la mateixa, el que mostra com l’Orgull s’ha afiançat com un espai segur on moltes persones del col·lectiu LGTB+ han trobat un vehícle per expressar-se amb llibertat d’una forma que fins ara havia estat complicada en un espai limitat i vigilant com és Menorca. Les dissidències sempre hi hem estat presents, però el sorgiment de les associacions que han impulsat l’Orgull i l’activisme dissidnet a l’illa, han obert una escletxa a través de la qual s’han pogut imaginar més fàcilment uns escenaris més amables per a qui no encaixa en la norma.

En aquest sentit, tot i que aquest any no pogués treure la seva batucada, el col·lectiu transfeminista Mendó Fem Renou impulsà l’iniciativa “Envíanos tu foto con Orgullo” mitjançant la qual persones del col·lectiu es feien fotos amb una sèrie de hashtags com #orgullodisidentemenorca o #orgulloqueermenorca i ho enviaven per pujar-ho a xarxes. Algunes integrants del col·lectiu portaren papers amb els hashtags a la manifestació i feren fotos a les persones presents, amb el qual es pogué comprovar l’heterogeneïtat de les que hi vam assistir veient la varietat de consignes que s’utilitzaren: es pot veure el resultat a les seves xarxes socials.

Aquesta diversitat apuntalà l’emergència de l’Orgull a Menorca de diversos espais segurs des dels quals la lluita dissident es consolida com una de les palanques transformadores amb més potencial del nostre territori. Tot i que les institucions devinguin ara un territori hostil, els carrers sempre seran el nostre lloc per a desafiar les normes retrògrades i imaginar nous escenaris alliberadors.