Ángel Torres per Revista Posidònia

Diuen que l'ésser humà és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. La facilitat, la rapidesa i l'assiduïtat amb què a vegades succeeix aquest fet me fan deduir que com a espècie estem sens dubte sobrevalorats. No fa ni 10 anys des que va acabar l'última gran crisi financera (2008-2016) que va assolar el nostre sistema econòmic, a causa d'una bombolla immobiliària que va portar abundants beneficis a uns pocs, mentre milers i milers de famílies es veien abocades a una misèria absoluta, i estem repetint el mateix patró pas a pas, per la qual cosa ens veiem obligadxs a advertir a la població.

Hem caigut en un cercle viciós neoliberal en el qual ja no ensopeguem una, ni dos, ni tres vegades, si no que s'ha constatat una pauta que es repeteix cada certs anys, i consisteix en una crisi econòmica global, augment indiscriminat de l'atur, els governs arreglant el percal amb diners públics, es torna a crear ocupació (perquè tampoc és tan difícil), el crèdit flueix a esportes, es crea una bombolla financera, s'infla la bombolla, explota la bombolla i tornem al principi. Diuen que Ronald Reagan i Margaret Thatcher van ser els pares d'aquest engendro per a privilegi d'uns pocs i per a misèria de milions de famílies.

Aquí és necessari un incís i explicar breument com funciona una bombolla financera: infles els preus artificialment mentre hi continuï havent demanda i just abans que esclati la bombolla (perquè inevitablement esclatarà tard o d'hora) ho vens tot quan està al preu més alt i t'emportes el màxim benefici possible.

Hi ha dues dades respecte a l'última crisi financera a tenir en compte:
1 - Just abans que comencés la crisi, els preus dels habitatges estaven fins a un 50% superior al seu valor real.
2 - Durant el pitjor moment de la crisi (entre 2007 i 2011), i mentre milers de famílies es van veure fins i tot obligades a emigrar per a poder subsistir, el nombre de multimilionaris a Espanya va augmentar un 13%. Però és que entre 2010 i 2019 aquells espanyols que tenen un patrimoni de més d'un milió d'euros ha augmentat un 470% (1) amb un percentatge que no deixa d'augmentar cada any.

Cal entendre que el capital és com l'energia, ni es crea ni es destrueix, tan sols canvia de mans. L'augment de milionaris implica l'augment de famílies en risc de pobresa.

Aquí, de nou, és necessari fer un incís en l'incís i recordar com es va solucionar l'anterior crisi: amb un rescat bancari d'almenys 60.000 milions d'euros (alguns el calculen fins i tot superior als 100.000 milions), sufragat per tots els espanyols, i concedint-los un fons de liquiditat a les entitats que, precisament, havien propiciat el gran desgavell en l'economia nacional a causa d'una especulació salvatge i sense frens. I mentre la resta de països de la UE recuperaven els diners amb el qual havien rescatat a les entitats financeres, aquí el banc d'Espanya donava per perduts i irrecuperables els (almenys) 60.000 milions d'euros que regalem als bancs (2)

Una altra vegada cal fer un altre incís: a vegades resulta difícil imaginar quantitats quan se superen unes certes xifres. En aquest cas imaginin el que representen 60.000 milions d'euros (almenys), uns 10 bilions (amb B) de pessetes. Si comptar amb 1 milió de pessetes et convertia en milionari, imaginin el que suposen 10 milions de milions de pessetes. Amb els diners que es va regalar a la banca, ens podrien haver convertit en milionaris a 1/4 part dels espanyols. Sembla una bogeria però les matemàtiques no menteixen, fins i tot ens diuen crues veritats: si no ets milionari és perquè ets un il·lús carallot.

No cal deixar-se marejar pels nombres, i sí interpretar-los de la manera més correcta possible. Per exemple, actualment més de la meitat dels habitatges que es compren ho fan sense hipoteca, al comptat. Això té una explicació plausible, són els multimilionaris, bancs i fons voltors els qui estan comprant la majoria d'habitatges per a especular de nou amb ells i de nou, com es pot constatar avui dia, inflant una bombolla que de nou els reportarà abundants beneficis.

Deixem-nos d'incisos: de nou estem vivint una bombolla financera amb un símptoma tan evident i palpable com el prohibitiu preu dels lloguers avui dia. De nou és necessari, com més siguem millor, alçar la nostra veu per a dir: "BASTA".