Más resultados

Generic selectors
Coincidencia exacta solamente
Buscar en título
Buscar en contenido
Post Type Selectors
Artículos
Fotogalerías
Filtrar por categorías
Activitat física i Esport
Agenda
Arts i cultura
Crònica
Editorial
Entrevista
Especials
Glosera
Memòria Democràtica
Menorca terra de llegendes
Narrativa i Crònica
Opinió
Salut mental
Territori i Medi ambient
Transfeminismes
Transfeminismes / LGTB+

Opinió

21/07/2023

Prohens i companyia: Un govern al servei de la minoria privilegiada i contra la majoria social

Recentment, Marga Prohens ha estat investida presidenta del Govern de les Illes Balears amb el suport de Vox. La seva primera mesura ha estat suprimir l'impost de successions, una iniciativa adoptada sota la bandera d'una suposada llibertat. A qui beneficia aquesta reforma? Quins impactes pot tenir en el sosteniment dels serveis públics? En què consisteix realment la llibertat? Ho analitza Andreu Servera Moll

Per Andreu Servera Moll

Durant les darreres setmanes hem vist consumar el canvi de color polític al Govern de les Illes Balears i al Consell Insular de Menorca. Si bé l’alternança política és una característica gairebé intrínseca de la democràcia representativa, el que és una novetat sense precedents a les Illes Balears i a Menorca és que el partit més votat hagi pactat amb la ultradreta: aquests pactes representen quelcom que no s’havia vist mai a les nostres institucions d’autogovern.

En conseqüència, no és estrany que hagin estat moltes les veus que hagin manifestat la seva preocupació pels retrocessos que els pactes PP-Vox puguin tenir en àmbits tan variats com els drets de les dones, la protecció del medi ambient, la normalització de la llengua pròpia o els drets de les persones LGTBI+. M’agradaria aprofitar aquestes línies, però, per posar el centre d’atenció en un altre dels aspectes que han pactat la dreta i la ultradreta en l’acord per a la investidura de Marga Prohens com a presidenta del Govern: la política fiscal.

De fet, la primera mesura del Govern Prohens ha estat la supressió de l’impost de successions (dubt que el fet d’haver emprat un decret llei per fer una reforma fiscal d’aquesta profunditat s’ajusti a l’Estatut i a l’ordenament jurídic vigent, però açò seria un altre debat).

D’aquesta manera, el nou govern ha suprimit un dels imposts que principalment paguen els més rics, ja que l’impost de successions només tributa a l’1 % en el cas d’herències de menys de 700.000 euros (i tot açò sense tenir en compte les múltiples reduccions existents). Si bé és cert que hi ha persones treballadores o d’extracció social modesta que hereten petites propietats familiars i poden tenir problemes per pagar aquest 1 % de l’impost de successions, aquest problema es podria resoldre introduint facilitats a aquestes persones a l’hora de pagar l’impost (permetre el fraccionament del pagament, per exemple) o bé flexibilitzant algunes reduccions.

Ara bé, si se suprimeix l’import sencer, el que s’aconsegueix és un benefici fiscal sobretot per als més adinerats. Per si no fos prou, el mateix govern de la Sra. Prohens ha anunciat que suprimirà l’impost sobre el patrimoni, que és un impost que només paguen els milionaris. Per tant, lluny del que afirmen Prohens i companyia, aquesta política fiscal no està pensada per abaixar els imposts a les classes mitjanes i baixes, sinó més aviat al contrari: l’objectiu és que els més rics cada vegada hagin de contribuir menys al sosteniment dels serveis públics. Així, en contra del que defensen alguns, la lluita de classes avui és ben viva. I, com va recordar fa uns anys el milionari americà Warren Buffett, l’estan guanyant els rics. L’objectiu és crear una societat en què els rics cada vegada siguin més rics i la majoria social cada vegada sigui més pobra.

D’aquesta manera, la supressió de l’impost de successions i de l’impost de patrimoni forçosament suposarà una minva en els ingressos del Govern de les Illes Balears. Concretament, la previsió de l’anterior govern per a l’any 2023 era recaptar 107 milions d’euros a través de l’impost de successions (una quantitat superior a la que destina el Govern anualment a polítiques d’habitatge, per cert) i 85 milions a través de l’impost de patrimoni. Aquesta minva en els ingressos provocarà necessàriament retallades (o privatitzacions) de determinats serveis públics, com ja va passar la darrera vegada que va
governar el PP a les Illes Balears, quan es van acomiadar més de 1.300 professionals de la salut i més 1.000 docents, i es va retirar la targeta sanitària a part de la població, per posar un parell d’exemples.

Evidentment, aquesta reforma fiscal del PP està emmarcada en l’excusa de la llibertat. Segons el PP, la supressió d’aquells imposts que paguen sobretot els rics ens farà més lliures. La seva és una visió molt estreta (i elitista) de la llibertat: quina llibertat té aquella persona que ha de treballar 60 hores setmanals per poder arribar a final de mes? Quina llibertat té aquell jove que no pot trobar un pis per emancipar-se perquè a la seva ciutat no hi ha lloguers assequibles? La llibertat és tenir un sistema públic de salut que ens atén quan no ens trobam bé, és tenir un sistema educatiu que garanteix una certa igualtat ’oportunitats (incompleta, encara) entre els infants de diferents extraccions socials, o és poder gaudir d’un habitatge digne perquè les polítiques que fan les administracions públiques permeten exercir aquest dret.

En conseqüència, un dels reptes que tindrà l’esquerra aquests quatre anys serà desmuntar aquest discurs de la dreta que, sota la bandera de la llibertat i la demagògia fiscal, vol crear una societat en què una minoria privilegiada acumuli cada vegada més riquesa. De fet, l’objectiu de l’esquerra hauria de ser recuperar la bandera de la llibertat. Només la igualtat i la justícia són garanties de la veritable llibertat.

menucross-circle