Finalment, s’ha produït el que feia setmanes que pronosticaven els periodistes que cobreixen l’activitat parlamentària a Palma: PP i Vox han arribat a un acord per aprovar els pressuposts generals de les Illes Balears per al 2025 (sis mesos després). En realitat, l’acord entre dreta i ultradreta no va sobre pressuposts, sinó sobre llengua, memòria històrica o immigració. Les obsessions de la ultradreta. Aquests temes són els que han acaparat l’opinió pública aquests dies, i no n’hi ha per menys: representen un greu retrocés en drets que pagarem tots els ciutadans de les Illes Balears.

Abans de res, m’agradaria advertir el lector que aquí no trobarà una anàlisi rigorosa de l’acord, sinó més aviat unes notes desordenades sobre punts concrets del document, les primeres idees després d’una lectura del text. Els textos entre cometes es corresponen amb la literalitat del pacte.

“Modificar la ley balear de Educación para incluir la vehicularidad de las dos lenguas cooficiales y la promoción de las modalides lingüísticas propias de cada isla en los principios rectores del modelo lingüístico, para garantizar el conocimiento del español en el sistema educativo”.

Supòs que tot el text de l’acord l’han escrit en castellà per promoure aquestes “modalidades lingüísticas”. Bromes a part, tenc curiositat per saber com es materialitzarà aquest punt, ja que la Llei d’educació de les Illes Balears vigent (aprovada la passada legislatura per una majoria d’esquerres) ja diu que un dels principis del model lingüístic escolar és l’“ús de les modalitats insulars de la llengua catalana d’acord amb l’establert a l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears” (article 135.1.i).

Tampoc no entenc què canviaran en l’articulat de la llei “para garantizar el concimiento del español”, quan la llei vigent també estableix que un dels principis del model lingüístic és el següent: “L’adquisició de la competència comunicativa en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i en llengua castellana, de manera que al final del període de l’ensenyament obligatori tots els alumnes siguin competents per emprar amb fluïdesa les dues llengües, tant oralment com per escrit” (article 135.1.a).

Sigui com sigui, és innegable que el PP ha traït la paraula donada en aquesta qüestió: el Govern, i sobretot el conseller d’Educació, Antoni Vera, fa dos anys que no diuen altra cosa que no modificaran la Llei d’educació ni tocaran una coma del Decret de mínims.

Sobre educació, els signataris de l’acord també han pactat “fomentar la adhesión de al menos un centro educativo al plan piloto voluntario de elección de lengua en todas las comarcas de las Islas”. No havíem quedat que aquest pla era voluntari i que només s’hi adheririen aquells centres educatius que ho demanessin? On queda la voluntarietat si forcen que s’hi adhereixi almenys un centre educatiu a cada comarca?

“Mayor coordinación con los consells insulares para evitar duplicidades innecesarias”.

Si PP i Vox realment estan tan preocupats per les duplicitats, poden començar per suprimir les conselleries de Cultura, de Turisme o d’Agricultura del Govern i transferir els recursos i el personal d’aquestes conselleries als consells insulars, que són els que tenen les competències pròpies en aquestes matèries, d’acord amb l’Estatut. Tots sabem, però, que tenen altres coses al cap.

En un altre punt de l’acord, de fet, no dubten a pactar crear una nova duplicitat: diuen que des del Govern perseguiran els empadronaments il·legals, tot i que aquesta és una competència dels ajuntaments.

“Realizar auditorías de los organismos, empresas y entes públicos con el fin de evitar gasto superfluo, innecesario, duplicados o con fines ideológicos y garantizar la máxima eficiencia del gasto público”.

D’una banda, volen reduir despesa supèrflua. De l’altra, acorden crear una oficina antiokupació o “desarrollar una campaña en medios de comunicación durante el proceso de escolarización y matriculación del curso 2025-2026 para informar a las familias de su derecho a la elección de lengua de primera enseñanza entre las dos lenguas cooficiales”. Ja veurem quants de doblers ens costarà aquesta campanya que pagarem entre tots.

Mentrestant, el que és segur és que la contradicció és evident. Aquest fet demostra que tota la retòrica habitual de la dreta i la ultradreta de reduir duplicitats i despeses supèrflues no és més que una excusa per imposar la seva agenda ideològica.

“Derogación de la Ley 2/2018 de 13 de abril de Memoria y Reconocimiento Democráticos de las Islas Baleares”.

En un acord per satisfer a la ultradreta tampoc hi podia faltar aquest darrer punt. De nou, aquí les anades i vingudes del PP són clamoroses: el PP va votar a favor de la majoria dels articles d’aquesta llei quan es va aprovar l’any 2018; el 2023 va pactar amb Vox que la derogaria; el desembre del 2024, en un moment en què l’entesa amb Vox era impossible, va pactar amb els partits d’esquerres que la mantindria, i, ara, de nou, tornen a la casella de la derogació.

A la presidenta Prohens li agrada reivindicar-se com la presidenta del Govern “de la paraula donada”, que compleix amb el que ha promès amb lleialtat. Un recurs retòric preciós, però que no es correspon amb la realitat.