Plataforma per la Llengua ha aconseguit que els panells lluminosos de diferents carreteres del Consell de Mallorca incloguin, a la fi, els topònims en la llengua oficial pròpia de Mallorca. La setmana passada, per mitjà d'una nota de premsa, l'entitat va denunciar que a les carreteres Ma-1, Ma-13 i Ma-19 hi havia panells d'informació viària amb indicacions únicament en castellà i topònims amb formes no oficials, i es va posar en contacte amb la institució insular per a demanar que els corregís. L'entitat celebra l'agilitat amb què s'ha fet el canvi, a través de la Direcció General de Trànsit (DGT) i, tot i que lamenta que hagi calgut denunciar-ho perquè la institució actuàs, també reivindica que l'activisme funciona. Per tal que la situació no es repetesqui, l'organització es vol reunir com més prest millor amb el director insular d'Infraestructures i Mobilitat, Rafel Gelabert.

En concret, Plataforma per la Llengua va detectar que, d'un parell de mesos ençà, a les carreteres Ma-1, Ma-13 i Ma-19, vies de competència del Consell de Mallorca, hi havia panells lluminosos amb topònims com ara "Paguera" o "Pil-alari", en comptes dels noms oficials "Peguera" i "es Pil·larí", i d'altres indicacions redactades íntegrament en castellà, com "Aeropuerto" i "Puerto", en lloc d'"Aeroport" i "Port". Aquest fet suposava un retrocés del català en la senyalització viària i una vulneració del marc legal que protegeix l'ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l'àmbit institucional i públic.  L'entitat ho va denunciar a través d'una nota de premsa, i el Consell, per la seva banda, va assegurar que els panells en qüestió eren gestionats per la Direcció General de Trànsit (DGT) i va instar aquest organisme estatal a rectificar-los i a complir la Llei de normalització lingüística. La combinació d'aquests dos factors ha estat decisiva per aconseguir el canvi de criteri. 

egons la Llei 3/1986, de normalització lingüística a les Illes Balears, "els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana". Qualsevol rètol, indicador o cartell que hi faci referència ha de respectar, per tant, aquesta normativa. A més, pel que fa a la senyalització pública -com ara la viària-,  aquesta s'ha de fer segons el que indica l'article 15: "La retolació pública es farà en llengua catalana, acompanyada, si cal, de signes gràfics que en facilitin la comprensió als no-catalanoparlants. La retolació en català i castellà es farà quan així ho aconsellin les circumstàncies sociolingüístiques."    

Una qüestió de dignitat, drets lingüístics i cohesió social   

Per a l'entitat, la presència del català en exclusiva en la senyalització pública no només és una obligació legal, sinó també una eina fonamental per a la cohesió social i la igualtat lingüística. Més encara: un paisatge lingüístic normalitzat és el millor ambient per a l'aprenentatge del català per part dels nouvinguts, que viuen la necessitat i la utilitat d'aprendre la llengua del lloc que els acull. El català, com a llengua que es troba en una situació d'emergència lingüística, necessita un impuls actiu i una política lingüística valenta dels poders públics per tal d'equiparar-se en drets i presència real amb el castellà. La senyalització pública és un element clau en aquest procés, perquè forma part de l'entorn visual que construeix la identitat lingüística d'un territori. L'ús de topònims castellanitzats és especialment greu perquè atempta contra la històriamateixa i la identitat de Mallorca.