El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per recordar-li el compromís que va assumir l'agost de 2023 per fer oficial el català a la UE. Va ser en el marc de la negociació entre Junts i el PSOE per la mesa del Congrés dels Diputats, que el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va confirmar que havia sol·licitat al Consell de la UE la inclusió del català a l'article 1 del Reglament que regeix les llengües oficials i de treball de la UE.

A la seva carta, Escuder subratlla que durant aquest any el govern espanyol ha demostrat ser capaç "d'aconseguir acords en l'àmbit europeu en qüestions molt diverses", així com amb el PP "en assumptes que s'han demostrat molt difícils d'aconseguir, com és la renovació del CGPJ". Per això, tot i reconèixer que hi ha reticències a l'hora d'assolir la unanimitat que l'oficialitat del català requereix a Europa per culpa dels Estats amb governs ideològicament propers al PP, Escuder demana al president Sánchez la mateixa determinació i voluntat negociadora que ha fet servir en aquestes altres ocasions, i que "acabi la feina" per desbloquejar l'oficialitat del català.

Escuder subratlla que l'oficialitat suposaria igualar els catalanoparlants en drets lingüístics amb la resta d'europeus i demostraria que Sánchez defensa la pluralitat lingüística de l'Estat de manera real i no només retòrica.

L'oficialitat del català va debatre's fins a tres ocasions en les reunions del Consell de la UE durant la presidència espanyola de la Unió l'any passat, però en cap d'elles va sotmetre's a votació perquè alguns estats com ara Finlàndia o Suècia, reticents per l'impacte que pogués tenir aquesta decisió en altres comunitats lingüístiques dels seus països amb aspiracions semblants, van requerir més informació de tipus econòmica, legal i administrativa abans de prendre una decisió.

Campanya de Plataforma per la Llengua

Plataforma per la Llengua va ser molt activa en la campanya per defensar l'oficialitat del català a la UE. Amb vista a la presidència espanyola de la UE que va iniciar-se el juliol de l'any passat, l'entitat va impulsar dos manifestos conjunts amb entitats socials, econòmiques i culturals d'arreu dels Països Catalans per defensar que s'aprofités aquell mandat per afegir el català al llistat de llengües oficials de la UE, una exigència que va recollir Junts en la seva negociació amb el partit.

Poc abans de les reunions del Consell, l'entitat va llançar la campanya "Say Yes" per convèncer els estats membres que votessin que sí, i en la qual van participar persones amb projecció publica internacional com Pep Guardiola, Aitana Bonmati, Josep Carreras, Sergi López o Joan Laporta.

Al desembre, l'entitat va fer públic un informe jurídic elaborat per dos professors de dret de la UE del King's College de Londres i de la Universitat de Birmingham que defensava que no hi ha impediments legals per incloure el català a l'article 1 del Reglament 1/1958 que estableix quines són les llengües oficials i de treball a la UE. Posteriorment, a la darrera reunió del Consell en què es va debatre la qüestió durant la presidència espanyola de la UE, a finals de 2023, l'entitat va anunciar que continuarà fent campanya fins que l'oficialitat sigui debatuda i aprovada per aquesta institució.