Más resultados

Generic selectors
Coincidencia exacta solamente
Buscar en título
Buscar en contenido
Post Type Selectors
Artículos
Fotogalerías
Filtrar por categorías
Activitat física i esport
Arts i cultura
Crònica
Editorial
Entrevista
Especials
Glosera
Menorca terra de llegendes
Narrativa i Crònica
Opinió
Salut mental
Territori i medi ambient
Transfeminismes
Transfeminismes / LGTB+

Plataforma per la Llengua crida a reflexionar sobre llengua i educació

Foto por Pepa Gil (voluntària de Plataforma per la Llengua)

La Plataforma per la Llengua de Menorca organitzà aquest dijous a Ciutadella una taula rodona on quatre persones vinculades al sector educatiu conversaren sobre l'ofensiva política del nou Govern Balear contra el català, tant a les aules com a l'espectre cultural-social en general.

El nou Govern Balear de PP-Vox sorgit de les últimes eleccions municipals i autonòmiques sembla tenir molt clar el seu primer gran camp de batalla política i cultural: la llengua catalana. El passat mes de juliol, Marga Prohens suprimí la Direcció General de Política Lingüística i deixà clar que no es portarien a terme accions per a la normalització-promoció de la nostra llengua. S'intentà córrer una cortina de fum amb la creació d'una "Oficina de Garantía de la Libertad Lingüística" dirigida per Vox, la qual es quedà en no res.

Per altra part, des de la coalició de dretes es presentà una proposta de llei segons la qual les famílies de l'alumnat podrien triar la llengua vehicular amb la qual escolaritzar els seus fills/es, donant peu a una segregació entre qui escollís el català i qui escollís el castellà. Aquesta proposta ha incendiat tant els centres educatius com els movimients que defensen la llengua catalana, i és el punt central al voltant del qual la delegació menorquina de Plataforma per la Llengua convocà per aquest passat dijous una taula rodona a Ciutadella amb el títol "Llengua i escola: reflexions al voltant de la nova proposta del Govern de les Illes Balears".

A la trobada, celebrada a la Sala d'Actes de l'IES Josep M. Quadrado, hi assistiren unes 70 persones, pendents de la conversa establerta entre Ismael Pelegrí, professor de llengua catalana i literatura a l'IES Joan Ramis i Ramis; Josep Carreres, mestre del Col·legi Concertat Sant Francesc D'Assís; Maria Camps, representant del sindicat STEI, i Susagna Torres, membre de l'APIMA del CEIP Pintor Torrent. Foren moderats per Gemma Ferrer, correctora i traductora, i presentà l'acte Rosa Gornés, voluntària de Plataforma per la Llengua.

Les intervencions foren coincidents pel que fa als posicionaments ideològics, i es va fer notar l'absència de la Directora Territorial d'Educació a Menorca, a qui s'havia convidat per a poder confrontar els diferents punts de vista. Es va fer una primera ronda perquè els/les ponents exposaren la seva idea general, una segona on respongueren qüestions concretes, una tercera per a fer un incís conclusiu, i finalment s'obrí torn de paraula-reflexió per al públic.

Des del principi, es posà damunt la taula que la proposta de PP-Vox no obeïa en cap cas a una necessitat educativa, sinó a un estratagema política que servia com a munició per la guerra cultural de la ultradreta. Ismael Pelegrí assenyalà la importància del context polític, Josep Carreres es lamentà de com en ple 2023 la llengua encara és un instrument d'agitació social, Maria Camps parlà de "llengua segrestada", i Susagna Torres constatà com —des de la seva posició com a mare— al final qui més pateix aquestes escaramusses són els mateixos infants-adolescents en el seu recorregut educacional. Amb un esperit combatiu, Pelegrí recordà com "el color verd encara els fa molt respecte: saben que pot fer tombar un govern", en relació amb les massives protestes de les samarretes verdes que dinamitaren el govern de José Ramón Bauzá ara fa 10 anys.

Més enllà de la política del moment, que havia servit com a detonant per a convocar la trobada, la taula rodona aviat s'endinsà en qüestions més profundes i estructurals. En la seva primera intervenció, Camps ja havia fet notar l'absència de persones joves entre el públic, i Carreres posteriorment manifestà que "no crec que hi hagi ningú aquí que no estigui convençut", apuntant a la necessitat de mirar cap a fora, ser més propositius i empàtics amb l'alumnat i la societat, amb un esforç per a pensar estratègies i recursos. Camps, després d'aportar diverses dades que deixaven clar que la proposta de PP-Vox no té cabuda en el marc legislatiu actual, es va reafirmar: "els problemes educatius no tenen res a veure amb la llengua". Per la seva part, Pelegrí diferencià clarament entre la competència acadèmica i l'ús de la llengua: l'alumnat finalitza els seus estudis sabent utilitzar el català, però... per què després no en fa ús en la seva vida diària?

D'aquesta forma, la conversa es transformà en una reflexió sobre la llengua com a element de riquesa i cohesió social, tant per a les persones autòctones com per a aquelles que venen de fora. En aquest sentit, Torres assenyalà com integrar-se en la llengua d'un territori és un bon mecanisme de socialització no només per als infants-adolescents que estan en els centres educatius, sinó també per a les seves famílies. En aquest sentit, arraconar el català esdevindria la privació d'un dret als/les alumnes: el de conèixer una de les llengües oficials del territori que habiten. El problema, coincidien els/les ponents, no està en els centres educatius, sinó que es deixin de destinar polítiques de reforç a una llengua minoritzada l'ús de la qual sembla anar perdent terreny.

Un cop obert el torn de paraules a un públic on no faltaren representants polítics i treballadors/es del món educatiu, es confirmava que, en aquest moment, tot i que es miren amb recel les maniobres de PP i Vox contra la llengua, el gran problema de fons és l'ús de la llengua. Un professor proposava una continuació de la taula rodona sota el títol "Llengua i escola: full de ruta", posant el focus en la necessitat d'entrar en la batalla cultural de la ultradreta i aprofitar-la per a fonamentar polítiques transformadores que vertebrin la llengua com a ens indispensable de cohesió social i tret identitari bàsic de qualsevol territori, més encara en un moment on —com remarcà una altra persona assistent— el neoliberalisme i les seves ramificacions —com la massificació turística i la consegüent gentrificació que provoca— situen el català com un clar enemic a batre en el seu avanç.

En vista dels quatre anys de govern de dretes que ens esperen, la sensació general fou que s'havia d'estar alerta, però també d'optimisme, amb el precedent de les històriques marees verdes de 2013 i el perllongat historial combatiu dels moviments socials que han defensat el català en les últimes dècades. Com a colofó final, Maria Camps afirmà que "la llengua no ha de ser una eina de combat, ha de ser una eina de convit".

menucross-circle