Piscines il·legals, pistes de motos sense llicència, jardins que necessiten tanta d’aigua com un poble o actuacions d’obra que destrueixen el patrimoni: són algunes de les pràctiques que caracteritzen la qüestió urbanística a Menorca d’un temps ençà. A aquesta realitat, cal afegir-hi una burocràcia lenta i opaca que no té eines més enllà de les sancions econòmiques a qui, per norma general, té capacitat
de sobres per fer front a qualsevol multa.

És que la propietat privada és un xec en blanc per construir —o destruir— tot el que es pugui comprar? Si donam per cert que “qui estima Menorca no la destrueix”, avui ens demanam qui pot estimar el que no coneix.

Dilluns passat, 25 de març, el GOB va emetre un comunicat en què denunciava que l’agroturisme Morvedra Nou, ubicat al sud de Ciutadella, ha emprès la construcció de 13 piscines privades sense llicència, a més d’un pàrquing de 1.400 metres quadrats. Tot i que les denúncies contra l’agroturisme propietat de l’empresari basc Álvaro Sisambarrena daten de fa —com a mínim— un any, la constatació de les actuacions il·legals per part del Consorci de Disciplina Urbanística s’han produït aquest 2024.

Certament, aquest no és el primer cas de violació flagrant de la normativa urbanística en matèria de piscines en què la burocràcia administrativa resulta poc eficaç, o simplement arriba massa tard. El 2017, el grup hoteler francès Les Domaines de Fontenille va presentar una proposta per construir una sèrie d’aljubs per recollir aigües pluvials a la finca on funciona l’hotel Torre Vella, al terme municipal d’Alaior.

Al cap d’un temps, vam descobrir que a l’hotel Torre Vella no hi havia rastre dels suposats aljubs, sinó que es tractava de piscines privades. Per tant, no només no es va reduir el nivell de consum d’aigua:
a més, la despesa d’aquest recurs era molt més elevada del que s’havia declarat inicialment, tal com van assenyalar en el seu moment fonts de la Comissió de Medi Ambient del Consell Insular.

Les piscines privades il·legals de Torre Vella no només continuen operatives, sinó que s’ofereixen
com a servei premium a la pàgina web de l’hotel en, almenys, dues modalitats per habitació: “Torre Vella Pool Prestige” i “Torre Vella Pool Suite Double”.

En tots dos casos, l’opció de piscina privada apareix com una oferta especial per a clients d’alt perfil, ja que tant Torre Vella com Morvedra Nou ja tenen una piscina comunitària per als clients. Encara més paradoxal resulta que, en el cas de Morvedra Nou, l’hotel va ser considerat exemple de sostenibilitat i reconegut amb el segell Menorca Reserva de Biosfera, que naturalment ja no ostenta.

Tot i que les dues promotores es podrien enfrontar a sancions econòmiques per les actuacions d’obra sense llicència, els expedients —als quals el GOB ha demanat accés diverses vegades en el cas de Torre Vella— no són públics. En el cas de Morvedra Nou, la inspecció va arribar tan tard que les piscines ja estaven fetes. “Encara seguim batallant per veure els expedients de Torre Vella mitjançant la contractació d’advocats especialitzats”, han emfatitzat fonts del GOB en diàleg amb Posidònia.

“Si la resposta institucional hagués estat contundent en el primer cas detectat, hauria estat més difícil que es repetissin casos com el que avui es torna a denunciar. Esperem que en aquest episodi se sàpiga actuar amb més celeritat”, han destacat des del grup ecologista.

Motos, gespa, destrucció

Un altre cas paradigmàtic i recent és el de la cèlebre pista de motocròs que s’ha construït sense llicència en una urbanització ubicada dins el límit municipal de Maó. El resultat de les actuacions es veu des de Google Maps.

Va ser el febrer passat que el GOB va alertar el Consorci de Disciplina Urbanística d’una sèrie d’actuacions duites a terme en una finca de Binixíquer que incloïen la construcció d’un circuit de motocròs de 13.000 metres quadrats i d’un gran jardí de gespa de 20.000. Després d’una inspecció duita a terme per agents del Consorci, es va constatar que no hi havia cap actuació que tingués llicència. Tot i que resulta poc creïble que qualcú pensi que pot construir una pista d’aquestes característiques sense permís, el problema no és tant el circuit de motocròs com el jardí de gespa, tenint en compte el gravíssim problema d’abastament d’aigua potable que té Menorca des de fa dècades. “El manteniment d’un jardí com aquest exigeix ​​unes 140 tones d’aigua diàries, xifra equivalent al consum d’aigua de 800 persones”, van expressar des del GOB.

A més de l’incalculable impacte ambiental que tenen aquest tipus d’iniciatives urbanístiques, personal del Servei de Patrimoni del Consell Insular va confirmar que durant les obres s’havien vist afectats elements catalogats, entre els quals hi havia una cova prehistòrica.

“La Llei de patrimoni preveu sancions per a qui malmeti els béns inventariats, que es poden traduir en indemnitzacions a l’erari públic, si s’ha produït una pèrdua irreversible, i en la possibilitat d’entrar a la categoria de delicte segons el Codi Penal”, van assenyalar des del GOB després que es descobrís l’afectació patrimonial d’aquesta actuació, de la qual de moment no tenim més detalls.

Un PTI a mida?

Només per esmentar una altra circumstància que retrata amb claredat la manera de fer de les empreses promotores i la seva relació amb l’Administració menorquina, l’octubre del 2023 l’empresa Caminos de Menorca, SL —que en realitat té seu a Madrid— va ser multada amb 614.000 euros per haver desobeït dues vegades l’ordre de paralitzar una obra sense llicència.

En el seu moment, l’obra feta a la finca Binifaell Nou va arribar a ser precintada. Tot i el precinte, la promotora va decidir continuar amb la construcció i violar la prohibició explícita de les autoritats insulars, fet que va motivar la multa. Els intents d’aquesta revista per contactar amb l’empresa Caminos de Menorca, SL, per conèixer la seva versió dels fets han estat debades.

Què cal fer contra la proliferació d’actuacions urbanístiques que atempten contra el paisatge, el patrimoni i la sostenibilitat mediambiental? De què serveix el Pla territorial integral si no es respecta a consciència? Miquel Camps, coordinador territorial del GOB, sosté que la manca de celeritat i fermesa per part del Consell Insular en matèria de disciplina urbanística redunda en un benefici final per als que comencen actuacions d’obra sense llicència.

“L’equip de govern actual anuncia mesures per afavorir els infractors —com en el cas dels hortals— o, en àmbit balear, per beneficiar les construccions il·legals en rústic. Per tant, podria ser que els volguessin fer també un vestit a mida, encara que fins que no es veuen els textos legals no es pot assegurar res”, destaca Camps.