Aquest any es compleixen 30 anys de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Una fita que ha marcat la política de conservació del territori, fruit d’una llarga lluita col·lectiva en què sectors de —quasi— tots els signes polítics van aportar el seu granet d’arena. Avui aquesta arena és plena de microplàstics.

La d'enguany és una efemèride que ens convida a pensar en la paradoxa que implica el fet de ser reconeguts internacionalment com a territori protegit i, alhora, no poder protegir Menorca del col·lapse ambiental, del qual els pèl·lets o microplàstics en són només un símptoma.

Marta Pérez López és la coordinadora de l’Associació Menorca Plastic Free. En aquest diàleg amb Revista Posidònia, ens explica què són exactament els pèl·lets.

“Són petites ‘bolles’ de plàstic emprades per la indústria com a matèria primera per fer productes de plàstic. La seva presència en el medi natural és, per si mateixa, una forma de contaminació ambiental. A més, les seves petites dimensions fan que els pèl·lets puguin ser ingerits per animals que s’alimenten tant en la superfície de la mar (n’hi ha que suren) com al fons aquàtic (en funció de la composició, també n’hi ha que s’enfonsen). Igual que la resta de plàstics presents en el medi natural, aquestes petites bolles es van convertint en fragments plàstics cada vegada més petits per l’acció de l’erosió de l’onatge, del sol, del vent, etc. D’aquesta manera, s’arriben a convertir en nanoplàstics i esdevenen totalment imperceptibles per als ulls humans. Amb tot, es van incorporant en la cadena tròfica i es van acumulant en els organismes, inclosos els dels humans. A més, hi ha pèl·lets que poden contenir substàncies tòxiques, fet que augmenta encara més l’impacte que tenen“, assenyala Pérez.

Segons Marta Pérez, hi ha diverses entitats de Menorca que fa anys que estudien aquest fenomen. Algunes d’aquestes entitats formen part de l’Aliança Menorca sense Plàstic. “Fa poc, gràcies a un estudi de Surfrider Foundation Europe i Good Karma Projects, s’ha sabut que l’arribada de pèl·lets a les nostres costes prové, en gran part, del complex petroquímic de Tarragona, a través de fuites del sistema de drenatge de pluvials”, assegura l’activista ambiental.

Segons aquest estudi, en episodis de pluges intenses, aquests microplàstics migren des del complex fins a les conques hidrogràfiques pròximes.

Així, en condicions de vents d’oest i nord-oest, els pèl·lets es dirigeixen mar endins i acaben arribant a la costa de Menorca. Les deficiències que provoquen aquestes fuites no s’han solucionat, i ja fa anys que rebem de manera recurrent aquests pèl·lets, que contaminen la mar i les platges.

La normativa obliga les empreses a responsabilitzar-se de l’impacte que generen en l’entorn i a implementar mesures per prevenir-lo o, si més no, minimitzar-lo. Amb tot, la falta d’inspeccions respecte al compliment de les normatives ambientals fa que hi hagi empreses que es “relaxin”. Cal que les administracions, a més de generar normativa, siguin capaces de vetlar perquè es compleixi: si no, tot queda en paper banyat.

Fa poc, el president del Consell Insular de Menorca ha parlat d’investigar i sancionar els responsables d’aquestes fuites. En el mateix sentit, el Govern de les Illes Balears ha demanat al Govern central que s’impliqui en una solució urgent per a aquesta contaminació. Fins ara, no hi ha hagut respostes concretes.

“La inspecció és una obligació de les autoritats competents, com ho és el fet de sancionar quan la normativa s’incompleix. En casos de contaminació recurrent o contínua, l’incompliment s’enquista i és responsabilitat governamental desenvolupar polítiques i instruccions fermes que hi donin resposta amb contundència. Es pot arribar, fins i tot, al tancament de l’activitat, més enllà de la imposició d’una sanció i de la restitució del mal perpetrat. De la mateixa manera, els governs són els encarregats de promoure normatives que no només castiguin l’infractor, sinó que premiïn les empreses que vagin més enllà de la seva pròpia activitat i del seu propi benefici econòmic, a més d’incorporar mesures per aconseguir la sostenibilitat mediambiental i social de la seva empresa”, assenyala Pérez.

Una aliança per defensar el territori

L’aliança Plastic Free Menorca és un projecte de Menorca Preservation, una fundació sense ànim de lucre centrada a recaptar fons de persones i entitats amb l’objectiu d’impulsar iniciatives mediambientals a l’illa, a més de donar suport a projectes desenvolupats per altres entitats mediambientals locals. Aquesta aliança va néixer el 2020, després de comprovar que hi havia múltiples iniciatives d’entitats locals enfocades a mitigar la contaminació causada per plàstics a l’illa. Amb la finalitat d’unir esforços, es va decidir crear Plastic Free Menorca.

La plataforma compta, d’una banda, amb les entitats motores, que són les que s’encarreguen del vessant més organitzatiu i de la presa de decisions, i que són Menorca Preservation, GOB Menorca, l’Associació Leader Illa de Menorca, l’Observatori Socioambiental de Menorca i 0 Plastic Menorca. D’altra banda, té la col·laboració d’altres entitats que formen part d’aquesta xarxa que s’està
creant a l’illa per combatre conjuntament la contaminació causada per plàstics, com ara empreses certificades, com Plastic Free, o les entitats i empreses col·laboradores de PescArt Menorca, projecte de reutilització de xarxes de pesca.

La tasca de Plastic Free Menorca se centra a identificar problemes relacionats amb el plàstic i a buscar fons per engegar iniciatives per mitigar-los, a més d’analitzar l’impacte que tenen, a fi que altres actors de l’illa puguin reproduir-les i implantar-les de manera més generalitzada.

"L’any passat es va fer una prova pilot de punts de reutilització d’articles de platja, i ja hi ha diversos hotels que els han demanat informació per crear-ne. Així mateix, el 2023 van instal·lar deu fonts d’aigua filtrada, i diverses entitats els han demanat per proveïdors que també n’instal·lin. Com a ONG, Plastic Free Menorca té aquesta llibertat i agilitat per posar en marxa accions que contribueixin a reduir la contaminació causada per plàstics", conta Marta Pèrez.

Amb el record del que el que ha passat a Galícia i amb la presència cada vegada més abundant de pèl·lets a les platges de Menorca, cal considerar que es tracta només la punta d’un iceberg de dimensions descomunals. Amb tot, , desde MPF són optimistes, "encara tenim temps de fer-hi front i de mitigar l’impacte d’aquesta situació. Per aquest motiu confiem en el poder de la col·laboració i de la unió d’esforços per aconseguir un canvi significatiu: mitjançant la unió, s’enforteix la capacitat de tractar de manera eficaç la problemàtica dels plàstics", assenyalen.