Un grup de cinc turistes entra a La Balear i na Carol els hi dona la benvinguda a casa seva amb un somriure d'orella a orella. Elles demanen per ensaïmades de sobrassada de format petit, individual, ella els hi respon que en fan però tot sol de mides grans. " Que es esto que hay en la ensaimada?" – demanen elles, i na Carol els hi respon: " Albaricoque" – mostrant la tradicional coca d'albercoc de Menorca – "Muchas gracias", i marxen per seguir amb la ruta per Maó tot dubtant de si anar per amunt o per avall. Les turistes volen sobrassada.

L'espai urbà ens serveix per designar una època concreta amb una manera específica de relacions. El comerç com a part d'allò que anomenam entramat urbà és un els eixos vertebradors de la vida a un poble. No sols es tracta d'un espai on comprar i vendre gènere sinó que també és un element cohesionador, és un espai de socialització que aporta vida als carrers i les places.

Gabriel Cardona Florit juntament amb la seva parella van fundar La Balear l'any 1955. Posteriorment, el 1967, va traspassar el negoci al pastisser Adelardo Pons Pons, pare de l'actual propietari, Bartolomé Pons "Tolo", que en va agafar el relleu i ha continuat amb la tradició familiar. Es pot dir que aquesta pastisseria ha passat per les mans de dues famílies i, en el cas de la família Pons Pons, ja arribat a la tercera generació: na Carol i la seva parella n'Oscar han reemplaçat la feina del seu pare que els acompanya des de fa dos anys en una feina que:  "es un poc feixuga, cada dia, cada dia, cada dia, diumenges i festes, has de fer feina. Emperò sa part positiva es que t'agrada s'ofici, que en prenguis gust".

Entrevista amb les mans amb la massa. Els pastissers no aturen. Un pastís de pastanaga va pastant mentre n'Oscar fa ensaïmades, i en Tolo du a enfornar una coca gallega, un encàrrec que els hi han fet. Des de fa més de seixanta anys la pastisseria La Balear fa feina diàriament per donar formatjades, flaons, ensaïmades i croissants – entre moltes altres pastes de la rebosteria menorquina – als veïns i veïnes de Maó.

En les darreres dècades el comerç i l'activitat comercial han patit les profundes transformacions econòmiques i socials conseqüència de les lògiques de mercat neoliberal. L'arribada de les grans superfícies amb nous productes, l'abaratiment dels costos, la distribució de productes congelats, la competència ferotge, la tecnificació i quantificació de les formes de coneixement tradicional, amb tot s'ha provocat l'adaptació forçada de tots aquells negocis tradicionals a un nou sistema de mercat, una nova praxi social subrogada al sistema econòmic. I entre altres conseqüències ens trobam davant la pèrdua del teixit comercial local i la substitució per nous negocis enfocats a un nou públic, un nou perfil de ciutadà.

La història de la pastisseria La Balear és la història d'una familia, però també d'un poble, un recorregut per tres generacions de famílies que han sabut conviure i adaptar-se a la societat canviant de finals del segle XX i principis del XXI. Dins d'aquesta era de canvis i crisi social La Balear aguanta l'embat de les transofrmacions socials, econòmiques i ambientals i resisteix aguantant el xàfec des d'una visió conscient i determinada. El sociòleg Richard Sennet descriu en un dels seus relats aquests canvis socials fent palesa una societat on els protagonistes es separen dels valors transmesos pels seus pares i aposten per arriscar, innovar, emprendre, seguir el corrent cap a un nou canvi de model. Mostra el que cada cop més s'identifica com una societat desarrelada, mancada de valors i buida de continguts morals.

En Tolo parla amb nostàlgia d'un temps passat quan li demanam la vida a la pastisseria en comparació amb abans: "hombre, ha perdut un poc, ja no és igual que antes". No obstant Carol i n'Oscar reprenen la feina a la pastisseria amb una actitud de resiliència, una feina des de la quotidianitat, conscient dels canvis i amb enfocaments presents,  sense perdre de vista d'on venen. Espurnes de llum dins la foscor.

Com he comentat en altres publicacions, Maó canvia. Però quin és el canvi? Cartells d'immobiliàries, galeries d'art, noves botigues, nous bars i restaurants, cockteleries, hotels urbans, hotels butique, etc. Els antics comerços i la gent que hi solia anar a comprar es troba amb un dilema: per a qui s'està enfocant aquesta ciutat? El comerç local d'un poble ens pot servir com a indicador del bon o mal estat d'aquell territori i obrir-nos portes per analitzar en quin estat es troba.

Dins la campanya de preservació patrimonial dels negocis antics i tradicionals impulsada pel Govern de les Illes Balears, La Balear ha rebut l'etiqueta de comerç emblemàtic. Segons les dades de l'Institut Balear d'Estadística a Maó hi ha més d'un miler de negocis de tots els sectors al municipi dels quals sols divuit pertanyen a aquesta activació patrimonial que ha promogut el govern autonòmic, i únicament un d'aquests divuit no és al centre urbà del poble – no diré històric, perquè són històrics tant els centres com les perifèries -.

Na Carol i n'Oscar treballen a la Rovellada de Baix amb plena consciència de les transformacions al centre de la ciutat i amb preocupació davant la creixent arribada d'estrangers que es passejen per Menorca cercant possibles compres d'immobles. Els hi demanam avam que farien davant d'una sucosa oferta millonària per comprar-los la casa i el local: "No vendriem". Ho tenen claríssim. Com a reflex d'un model social ja en recessió "La Balear" continua dia a dia fent feina al mateix emplaçament pels veïns i veïnes de tota la vida.