La setmana passada, els tres partits d'esquerres amb representació a l'Ajuntament de Ciutadella (PSOE, PSM-Més per Menorca i Ciutadella Endavant) van registrar una moció de censura per destituir l'actual batlessa (i de retruc, l'actual equip de govern del PP).

Segurament, a alguns ciutadellencs i ciutadellenques els ha vingut de nou aquest canvi en la política municipal i s'han demanat què ha passat durant el darrer any per propiciar aquesta moció. Tal vegada, per poder contestar aquesta pregunta abans hem de fer-nos unes altres preguntes: què va passar ara fa un any, quan els mateixos tres partits van ser incapaços d'arribar a un acord? Què ha passat de llavors ençà que ha fet possible aquest acord? O fins i tot: què és una moció de censura? Comencem per aquí.

Què és una moció de censura?

Una moció de censura és un mecanisme que existeix gairebé a totes les democràcies del món, que serveix per destituir un president o un batle i posar-ne un de nou. És cert que no és un mecanisme que s'empri amb molta freqüència, però tampoc ens resulta una eina desconeguda. Sense anar més lluny, durant els darrers vuit anys s'han presentat quatre mocions de censura contra el president del Govern espanyol: dues contra Mariano Rajoy (2017 i 2018) i dues contra Pedro Sánchez (2020 i 2023). D'aquestes quatre mocions, però, només n'ha arribat a prosperar una: la que es va presentar el 2018 contra Rajoy, que va permetre a l'actual president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, arribar a la Moncloa per primera vegada. També tenim exemples (més recents i tot) en l'àmbit municipal a l'Estat espanyol: el passat 4 de juliol, el dia abans que els partits de l'oposició a Ciutadella anunciessin i registressin la moció de censura, el PP de Carratraca destituïa el fins llavors batle, d’Esquerra Unida, i aconseguia la batlia d’aquest municipi malagueny gràcies al vot d'una trànsfuga.

A l'Ajuntament de Ciutadella, en canvi, no s'havia emprat mai aquest mecanisme (almanco des de la recuperació de la democràcia). Tot i açò, el 2009 PSOE, PSM i UPCM en van pactar una, però no van arribar a registrar-la perquè el batle d'aquell moment, Llorenç Brondo, va dimitir abans que tinguessin temps d’activar aquest mecanisme. En tot cas, aquella entesa entre PSOE, PSM i UPCM va permetre investir Pilar Carbonero (PSOE) com a batlessa de la ciutat de ponent.

A vegades, com en l'exemple de Carratraca, les mocions de censura s'han emprat per remoure un equip de govern aprofitant el vot d'algun trànsfuga. Açò és el que va passar el 1991 al Consell Insular de Menorca, quan el PP va aprofitar el vot d'un conseller trànsfuga (Jaume Peralta, exPSOE) per aconseguir el govern insular i convertir Joan Huguet (PP) en el president del govern menorquí. Lògicament, aquests casos impliquen pervertir la majoria que els ciutadans han expressat a les urnes.

En el cas de l'actual moció de censura a Ciutadella, però, no parlam d'açò, sinó precisament del contrari: es tracta d'investir un equip de govern progressista, que respongui a la majoria progressista sorgida de les urnes a les eleccions municipals de l'any passat.

Per què els mateixos partits no van aconseguir un acord ara fa un any?

Segurament, aquest és el punt que genera més discrepàncies entre els tres partits d'esquerres. Sigui com sigui, el cas és que ara fa un any no va ser possible signar un acord d’investidura, tot i que les urnes havien atorgat als tres partits d’esquerres una majoria absoluta (onze regidors sobre el total de vint-i-un). Sembla que el vespre abans de la investidura els tres partits havien arribat a un acord en què totes les parts havien renunciat a algunes de les seves aspiracions, però estaven disposades a signar i tirar endavant. Quan va ser el moment d’imprimir-lo per signar, però, va tenir lloc l’anècdota de la impressora. Crec que tothom ja n’ha sentit parlar: la impressora de la seu del PSOE no tenia tòner, i en els 550 metres que separen la seu del carrer Sud del carrer Captius de Constantinoble (seu del PSM), els negociadors del PSOE van rebre ordres (no se sap ben bé de qui) d’incloure noves exigències a l’acord (bàsicament, més càrrecs), que el PSM no va acceptar. A partir d’aquí, la història ja és coneguda: l’endemà, davant la manca d’acord, la candidata del Partit Popular, Joana Maria Pons Torres, va ser investida batlessa.

I durant el darrer any, què ha canviat per fer possible la moció de censura?

Durant aquest darrer any, i sobretot després de l'aprovació dels pressuposts municipals per al 2024, els tres partits d'esquerres de ponent han aprofitat per refer  les relacions i per reforçar les relacions personals entre els regidors del futur equip de govern. Aquesta feina s'ha fet amb una certa discreció: en trobades informals, enfora de les càmeres i de la pressió mediàtica. Tot i aquesta discreció, els partits d'esquerres han presentat iniciatives conjuntes gairebé a tots els plens de l'Ajuntament i han fet valer la seva majoria per aprovar-les. A més, tot i la discreció perseguida, no s'han pogut evitar algunes filtracions a diferents mitjans de comunicació, on es mesclaven algunes filtracions certes amb informacions directament falses. Segurament, aquestes filtracions hagin servit per acabar d'empènyer els tres partits d'esquerres a resoldre les seves diferències: "si els ciutadans es pensen que estem negociant una moció de censura, no ens podem permetre que s'imaginin que hem tornat a fracassar", deuen haver pensat alguns dels dirigents dels partits d'esquerres durant aquests darrers mesos.

També durant aquests mesos, ha renunciat al càrrec de regidora Carol Cerdà, que havia estat candidata a la batlia pel PSOE, i que estava cridada a compartir la batlia amb la candidata ecosobiranista, Maria Jesús Bagur. Sense renunciar al càrrec de regidora, la nombre 2 del PSOE i secretària general de l'agrupació local, Sandra Moll, també ha declinat assumir el càrrec de batlessa, que finalment recaurà en Llorenç Ferrer, nombre 3 dels socialdemòcrates, durant el primer any i mig. Aquestes renúncies poden resultar curioses per als ciutadans, atès que la batlia va ser un dels esculls més importants en les negociacions d'ara fa un any. Sincerament, qui escriu aquestes línies no té una explicació per aquesta pregunta.

Sigui com sigui, aquest temps ha servit perquè PSOE, PSM-MxMe i Ciutadella Endavant hagin arribat a un acord per governar Ciutadella. Un acord que concreta un programa de govern amb punts com ara la peatonalització de la plaça des Born, l'ampliació del geriàtric municipal o la construcció de la nova escola de música. A més, l'acord de govern també preveu el repartiment de les diferents àrees de gestió i de la batlia: un any i mig per al PSOE i un any i mig per al PSM. D'aquí a tres anys, seran els ciutadellencs i les ciutadellenques les que podran tornar a votar.