Más resultados

Generic selectors
Coincidencia exacta solamente
Buscar en título
Buscar en contenido
Post Type Selectors
Artículos
Fotogalerías
Filtrar por categorías
Activitat física i Esport
Actualitat
Arts i Cultura
Editorial
Entrevista
Especials
Glosera
Memòria Democràtica
Menorca terra de llegendes
Narrativa i Crònica
Opinió
palestina
Salut mental
Territori i Medi Ambient
Transfeminismes
Transfeminismes / LGTB+
Turisme i Massificació

Opinió

21/04/2023

Migracions a la Mediterrània: El repte dels drets humans a les Balears

Foto por Santi Palacios

L'any passat van arribar a les Illes Balears unes 49 embarcacions portant 838 persones, xifra que supera en un 45% la de l’any anterior a les mateixes dates. Una reflexió sobre el gran desafiament d'acompanyar la integració i garantir els drets humans dels qui arriben a les nostres illes a la recerca d'una vida millor.

Assuès López per Revista Posidònia

Més de dos milions de persones han creuat la mar Mediterrània intentant arribar a les costes europees des de la passada dècada. Les Illes Balears han registrat en els darrers 3 anys un nombre cada cop major d’arribades d’embarcacions precàries a les seves costes.

L'any passat van arribar unes 49 embarcacions portant 838 persones, xifra que supera en un 45% la de l’any anterior a les mateixes dates

La nostra mar ha esdevingut la frontera més mortífera del món amb més de vint mil morts a les seves aigües des del 2014. Grècia, Espanya i Itàlia han esdevingut els principals països receptors, configurant les rutes oriental, central i occidental. Així i tot, és sabut que aquestes persones tenen per destinació altres indrets més al nord d’Europa on poden tenir-hi família o unes condicions més avantatjades que aquí. 

Diverses causes motiven aquest fenomen -la desestabilització dels països en vies de desenvolupament, el nombre creixent de conflictes armats que s’hi van iniciar, les primaveres àrabs o l’expansió del terrorisme internacional- i diverses les respostes donades, amb major o menor èxit en les seves intencions -operacions de vigilància i rescat a la mar, repartiment de refugiats per quotes entre països de la UE o establiment de “països-tap” com Turquia-. 

Enfora de trobar solucions reals, Espanya encapçala, des de mitjans del 2018, les xifres d’arribades irregulars a través del que es coneix com la “frontera sud” europea. No obstant, presenta unes taxes d’arribada molt menors que les registrades en els anys més calents -2015 i 2016- de l’anomenada “crisi dels refugiats” a la Mediterrània. Coneguts són els casos d’abusos de Drets Humans per part de les autoritats espanyoles i marroquines a les fronteres de Ceuta i Melilla, la polèmica sobre el funcionament dels Centres d’Internament d’Estrangers, o la vigència i eficàcia de la Llei d’Estrangeria com a marc regulador de tot plegat.

Foto: Santi Palacios

Tot plegat s’està tornant un problema públic, vers el qual hi trobam les usuals posicions discordants entre els actors polítics implicats, i les veus de les autoritats competents van des de la reclamació d’una major dotació de recursos per fer-hi front, fins a la reivindicació de l’eficàcia de la seva labor. Una valoració dels recursos a disposició i de les necessitats presents a l’altura de les circumstàncies no convé fer-la amb poques paraules. Si més no, podem apuntar algunes estratègies a seguir d’ara en endavant des de les institucions de casa nostra. 

Per tal de reduir la magnitud de la tragèdia a la mar, cal una estreta cooperació entre les autoritats locals, les autoritats dels indrets de partida de les embarcacions i les ONGs treballant-hi sobre el terreny. Així es podrien monitoritzar millor les travesses i evitar morts

També seria interessant ampliar l’abast del programa Acote de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials. Aquesta iniciativa del Consell va ser posada en marxa ara fa un any per tal de tutelar els menors no acompanyats arribats a l’illa veïna i facilitar-ne la integració mitjançant l’acollida per part d’una família d’origen i arrels culturals properes a l’infant. Ara mateix, aquest programa ha esdevingut clau en l’acollida i integració de menors provinents d’Ucraïna arran de l’esclat del conflicte bèl·lic amb Rússia.

Alhora, aquesta iniciativa intenta evitar la convivència d’infants i joves d’edats molt dispars als centres d’acollida per garantir un millor desenvolupament durant la seva estada. Així, podríem intentar ampliar aquesta borsa de famílies arreu de les Illes, per tal d’assegurar que el programa funcioni a llarg termini, no s’esgotin els seus recursos i l’acollida amb dignitat sigui una realitat.

Les xifres creixents d’arribades a casa nostra i l’agreujament de la crisi climàtica -nou impuls de les migracions del sud cap al nord global- ens haurien de preocupar. No sols per oferir un tracte digne a persones en un estat d’extrema vulnerabilitat, sinó perquè la nostra democràcia compleixi amb el deure de garantir els drets humans al seu territori. Acte contret a partir dels tractats internacionals signats i ratificats per l’estat espanyol.

menucross-circle