Más resultados

Generic selectors
Coincidencia exacta solamente
Buscar en título
Buscar en contenido
Post Type Selectors
Artículos
Fotogalerías
Filtrar por categorías
Activitat física i esport
Arts i cultura
Crònica
Editorial
Entrevista
Especials
Glosera
Menorca terra de llegendes
Narrativa i Crònica
Opinió
Salut mental
Territori i medi ambient
Transfeminismes
Transfeminismes / LGTB+

Menorca, terra de llegendes: la funció social del mite

Foto por Clara Vila

Aquesta publicació és el tret de sortida d’una sèrie d’articles que tindran com a objectiu analitzar, problematitzar, pensar i intentar comprendre la societat menorquina a través de les seves llegendes. Què són i per a què ens serveixen les llegendes?

“Lo aceptable tiene límites culturales. La idea expresada en la noción de aceptabilitdad es que la maleabilidad del pasado para los propósitos actuales será limitada. Aunque algunas cosas pueden cambiar, algunas otras permanecerán igual”

Oyèronké Oyewùmí, La invención de las mujeres

Aquesta publicació és el tret de sortida d’una sèrie d’articles que tindran com a objectiu analitzar, problematitzar, pensar i intentar comprendre la societat menorquina a través de les seves llegendes. Què són i per a què ens serveixen les llegendes? Són narracions populars, contes fabulosos i màgics que poden relatar fets verídics i que parlen dels orígens d’un poble; històries de déus i herois, i fins i tot, a vegades —desgraciadament, poques vegades— d’heroïnes. Són relats poètics que ens donen models; prototips simbòlics que serveixen de guia, de brúixola que orienta les creences d’un poble; contenidors del conjunt d’idees que pertanyen a la gent, que ens expliquen com érem i com som. Més endavant llegirem, explicarem i desgranarem dos mites servint-nos de l’antropologia com a eina principal per atracar-nos a una mostra d’aquestes llegendes, un conjunt de creences que vinculam al que anomenam menorquinitat. Emperò a poc a poc, anem per parts.

En aquesta primera part, ens disposam a exposar els motius pels quals hem considerat important presentar un acostament a les llegendes populars des d’una clau un poc diferent. Abordar l’imaginari contingut en el recull mitològic menorquí ens servirà, doncs, per desgranar alguns trets del marc ideològic de les històries màgiques. Quants llegendaris Xorois han arribat a les nostres costes des de l’inici de la crisi dels refugiats, el 2016? Quantes nuvies d’Algendar hem marcat i hem condemnat com a boges, putes o bruixes? Quantes cançons tenen dedicades totes aquestes vides nàufragues?

La gran majoria d’aquestes històries folklòriques s’han mantingut en l’àmbit de la tradició oral. A la Menorca de principis de segle XX, l’il·lustre migjorner Francesc Camps i Mercadal (Francesc d’Albranca), les recollí i va fer un registre en paper de bona part d’aquesta tradició oral en la seva obra magna  Folklore menorquí. De la pagesia, editada per primera vegada l’any 1918. Ens centrarem en la seva obra per analitzar el recull de narracions, ja que és la que s’ha pres de referència fins avui per il·lustrar les llegendes menorquines.

Il·lustració per Clara Vila

Passat, present i futur

Les històries que són contades oralment i transmeses de generació a generació viuen, amb el pas del temps, modificacions i canvis; ens encarnen. La presència d’aquestes narracions que parlen d’un temps passat ens indica, d’alguna manera, que no han deixat de ser necessàries per al grup social on es desenvolupen. El pensament mític s’apropa a fer comprensibles les paradoxes i els conflictes de la naturalesa de les coses, de la normalitat, de la normativitat. D’aquesta manera, tal vegada ens podem aproximar a una idea més clara del que de vegades anomenam menorquinitat.

El pare de l’antropologia estructuralista, Claude Lévi-Strauss, remarca que els mites es refereixen sempre a un sistema temporal, que actuen no sols com a referents del passat, sinó també del present i del futur. D’aquí que entengui el mite com una ideologia. El mite se situa en un camp que és històric i, alhora, ahistòric. A partir d’aquí, el mite apareix com un absolut, perquè el seu discurs funciona com a explicació de la realitat, com a fundador. Aquesta explicació es vehicula des de la forma i el contingut i, en la mesura que s’explica com a imatge, redueix les possibilitats d’interpretació.

A partir de l’anàlisi dels mites, es poden establir patrons, lleis, principis de funcionament dels mites, del pensament mític; un pensament basat en la imatge que dona peu a la interpretació. Gràcies a l’estudi de les llegendes, ens podem atracar a les característiques dels grups socials on s’expliquen. En el nostre cas, també ens podem fer una idea més clara del que és la menorquinitat hegemònica: blanca, catalana, esclavista, pagesa, cristiana, obrera, patriarcal, aristòcrata i burgesa, heterosexual, racista, etc. Però com es construeix i es confecciona aquesta menorquinitat? Com els personatges i les històries que desenvolupen ens poden ajudar a pensar com som o com hem estat? Quines afectacions tenen en la construcció de la identitat menorquina? La històrica mítica defineix un ordre particular del món i de la realitat que identifica la vida de les persones que reprodueixen aquestes històries generació rere generació, d’àvies a netes. El temps és un element clau en totes aquestes llegendes-narracions: ens parlen d’un passat, s’expliquen en el present i miren cap al futur.

Per a les societats extraoccidentals, perifèriques o que senzillament no han entrat en aquest gran baluard de la modernitat, el mite és el mateix que la història per a les societats modernes i eurocentrades. El mite i la història exerceixen la mateixa funció, simplificant-ho molt: per a les societats àgrafes, la mitologia té la funció d’assegurar, amb un elevat grau de certesa, que el futur serà fidel al passat i al present. De la mateixa manera que la gran historiografia, filla de l’acadèmia, ens serveix de coneixement per explicar-nos com era el passat, per concebre’ns en el present i per orientar-nos cap al futur. És així com els mites tenen aquesta funció encara avui dia, de la mateixa manera que la té la història.

Aquests relats constitueixen models o paradigmes tant per al coneixement com per a l’acció. El caràcter ontològic dels mites rau precisament en la capacitat d’integrar, de manera coherent, una visió del món i de la vida amb models normatius i ètics dirigits a regular el comportament individual i social. El context en què es desenvolupen i transmeten, sovint ritual i tradicional, sanciona i sacralitza el contingut ideològic d’aquestes narracions. El mite proporciona models lògics de comprensió de la realitat, idees del bé i el mal. Del que és bo i del que no ho és. Una estructura de pensament binària que divideix els elements en categories antagòniques. Per què no repensar-ho?

Il·lustració per Clara Vila

La música del mite

Aquestes narracions són vehiculades a través de drames rituals, recitacions litúrgiques (himnes, pregàries, danses sagrades, sermons, etc.), fins i tot a través de les manifestacions de l’art religiós. A Menorca són molt freqüents els recursos musicals i les llegendes —sovint combinats— com a tècnica per ritualitzar els mites i consagrar l’acte de transmetre’ls en la contemporaneïtat. En l’actualitat, moltes d’aquestes llegendes s’han musicat i han passat a formar part del repertori de cançons populars. Han entrat, per tant, en la tradició popular oral menorquina com a símbols d’identitat. De manera tradicional, com és molt comú en les societats agrícoles i ramaderes, en la població menorquina el cant i la música sempre han estat presents en la quotidianitat, i han donat lloc a una única activitat conjunta amb la dura feina del camp o bé han servit per dinamitzar moments de festivitats.

Des de l’etnomusicologia, autors com Steven Feld han emprat la musicalització del mite per explicar l’estructura tant social com sonora de les comunitats. De la mateixa manera, en el nostre context, les narracions musicades han permès transmetre el coneixement, els valors i les estructures socials, i ho han fet mitjançant uns sistemes sonors concrets que han contribuït a articular-les i perpetuar-les.

Tanmateix, hem de recordar i reconèixer la influència que tingué, a escala europea, la tradició alemanya de la música acadèmica decimonònica sobre l’estandardització del llenguatge musical. Ens podem demanar fins a quin punt aquests mites ens arriben avui, encara, tal com van ser plantejats inicialment. Tampoc podem oblidar que la tradició no és estàtica i que, per tant, tampoc ho és la música que l’acompanya. La informació que ens brinden aquestes breus històries és dinàmica, de manera que les podem comprendre tant des del contingut i la disposició actuals com a través de l’anàlisi del seu recorregut en el temps: al cap i a la fi, segueixen formant part de la nostra quotidianitat.

Un cop exposada una idea general sobre l’anàlisi dels mites des de l’antropologia, en les publicacions següents ens aproximarem a les llegendes de Menorca per provar d’identificar com s’han construït i reproduït els personatges dins la narrativa mítica, i com s'ha reproduït aquesta mateixa.

menucross-circle