El pròxim 5 d'abril, ciutats de tot l'Estat sortiran als carrers sota el lema: "Acabem amb el Negoci de l'habitatge". Aquesta convocatòria es fa des de les diferents organitzacions dels moviments d'habitatge arreu l'Estat i en coordinació amb moviments de les 4 illes en el marc de la naixent "Coordinadora d'habitatge de les Illes Balears" formada inicialment pel Sindicat de llogateres d’Eivissa, SOS Habitatge Formentera, Stop Desnonaments Mallorca, el col·lectiu de Joves Aurora, juntament amb Menorca per un Habitatge Digne.  

Desde la Plataforma "Alaior per un Habitatge Digne" convoquem als nostres veïns i veïnes, sindicats, associacions, plataformes, entitats socials, etc… a sumar forces adherint-se i convocar de manera activa a la manifestació que tindrà com a lloc de partida la plaça de l'esplanada el pròxim dia 5 d'abril a les 18 hores i que finalitzarà a la subdelegació del govern, a Plaça Miranda.

Els lemes de la manifestació són “Acabem amb el negoci de l’Habitatge” i “Menorca no es ven”. Les reivindicacions se centren al Dret a l’Habitatge i a una vida que valgui la pena viure. 

Els preus desorbitats i abusius dels lloguers són la causa d'empobriment de la classe treballadora i una barrera per a accedir a un habitatge digne. El rescat a la banca va ser una idea rebutjada per la immensa majoria de la societat quan els governs de Zapatero i Rajoy ho varen executar mentre es desnonava i es prenia ca seva a centenars de milers de famílies. Des de llavors, el problema de l'accés a un habitatge s’ha agreujat. De fet, a Menorca la bombolla del lloguer ha esclatat amb més força, sobretot des de 2019 posant contra les cordes a milers de famílies. En paral·lel els promotors immobiliaris i les organitzacions de rendistes estan promovent la idea que s’ha de garantir el negoci dels rendistes. I com a societat ens hem de preguntar, des de quin moment, s’han de garantir els beneficis privats en qualsevol negoci. Si una persona obre un restaurant sap que té un 80% de possibilitats d’haver tancat abans de dos anys tal com succeeix en la majoria dels emprendiments. Poden guanyar o perdre i si perden o no guanyen tant, ningú pensarà que hem de garantir els seus beneficis perquè és un negoci. I com que a la vegada que és un negoci, també és inevitablement un bé de primera necessitat, es tracta d’una contradicció total i absoluta que ens du a plantejar que hem d’acabar amb el negoci immobiliari. Perquè no podem prescindir d’un habitatge per viure, hem d’acabar amb el negoci per abaixar els preus i evitar que hi hagi habitatges buits.

Venim a rompre amb aquest relat victimista dels rendistes que pensen que poden apujar els preus fins a l’infinit, esprémer-nos del tot, engegar-nos de casa quan vulguin i voler cobrar fins al darrer cèntim del nostre sou. Tan absurd era intentar normalitzar per part dels governs el rescat a la banca, com ho és afavorir als rendistes que mercantilitzen fins a l’extrem un bé de primera necessitat provocant l’expulsió dels residents i un patiment sense fi. Uns rendistes que s’oposen amb dents i ungles contra la més mínima regulació i amenacen d’acaparar i deixar buits els habitatges, tot i que són un bé de primera necessitat. Hem de rompre amb el xantatge de la petita minoria rendista que s’està enriquint enormement a costa d'asfixiar econòmicament a una gran part de la societat, la impunitat amb la qual opera la patronal immobiliària i la impossibilitat de construir projectes de vida per la falta d'accés estable a un habitatge han encès la indignació social i ha consolidat el consens que l'habitatge ha de deixar de ser un negoci per a convertir-se en un dret. 

A les ciutats i pobles turístics com és el cas de tota la nostra Illa la situació és encara més greu: els lloguers de temporada i el model turístic expulsen als veïns dels seus pobles i precaritzen a les treballadores del sector. Si ens neguen el sostre, ens neguen el futur i sense sostre no podem desenvolupar una vida digna, lluitar per sous dignes i serveis públics de qualitat, defensar el medi-ambient de la destrucció planificada per tota casta d'explotadors i especuladors. La inflació i l'especulació espremen els nostres sous fins a límits insospitats. Mentrestant entre l'explotació laboral, l'excessiva sobrecàrrega de feina, els sous minsos, l'assetjament immobiliari, els desnonaments, l'amuntegament en infrahabitatges, no només destrossen els nostres cossos, sinó també les nostres ments. 

Ens juguem el present i ens juguem el futur. L'actual deriva cap a convertir Menorca en un ressort de luxe sencer, no ens conduirà a res bo. Agradi o no, el turisme com a indústria massiva, no només ens empobreix sinó que no té futur. 

El pic de producció de combustibles fòssils fa que l'època del petroli barat s'hagi acabat i qualque dia serà senzillament insostenible portar tants turistes. Ni tan sols serà assequible exportar el menjar que aquí no produïm. Quan el turisme massiu s'acabi perquè aconseguim posar cert límit o perquè ja no sigui sostenible ni rendible pels empresaris, tindrem una illa plena de ciment i estarem molt lluny de qualsevol possibilitat de tenir sobirania alimentària. Sense sobirania alimentària no hi haurà vida. I sense habitatge no podem ni gaudir una vida digna ni lluitar pel present i futur.

Enfront dels governs que protegeixen els interessos de la patronal immobiliària i turística, el Sindicat d'Inquilines i Plataformes per la defensa de l'Habitatge creix en les principals ciutats de l'Estat. Només l'organització dels ciutadans i ciutadanes pot tombar el sistema rendista que sosté el model d'habitatge actual.

Baixar els lloguers per a acabar amb el negoci de l'habitatge Sabem què convertir l'habitatge en un dret, després de dècades d'especulació, és un camí llarg. Però hi ha un primer pas clar: baixar els lloguers un 50%.

En un context de preus en constant pujada, aconseguir una reducció radical suposaria un cop directe al negoci que han muntat amb les nostres cases, i per tant un pas decisiu en la consolidació de l'habitatge com un dret.

Les nostres reivindicacions són clares:

1. Baixada del 50% en els lloguers.

Els preus actuals són insostenibles i ofeguen a milions de persones. Necessitem una baixada immediata.

2. Contractes de lloguer indefinits.

En el millor dels casos cada 5/7 anys ens expulsen de les nostres llars per a pujar els lloguers, provocant milers de desnonaments invisibles. Però en molts altres, els propietaris empren contractes de temporada en frau de llei o d'habitacions per intentar engegar-nos molt abans.

Necessitem contractes indefinits per a poder desenvolupar projectes de vida a les nostres llars.

Aquesta mesura es preveu per evitar pujades abusives mitjançant les finalitzacions de contracte, pero, no impedeix que un propietari pugui recuperar el pis per emprar-lo ell mateix o un descendent directe, tal i com preveu l’article 9.3 de la LAU.

3. Recuperació d'habitatges buits, turístics i de lloguer de temporada en frau de llei.

Mentre es parla de falta d'habitatge, centenars de milers de cases s'empren per a fins que no són habitatge habitual. A Menorca hi ha 60523 habitatges i quasi 9.000 són buits El cens d'habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a 1 de gener de 2021, comptabilitza 8.969 cases buides, açò és, una de cada set (el 14,8%), amb els municipis d'Es Mercadal i Es Migjorn Gran a la capçalera en immobles buits amb quasi tres de cada deu (el 27,9%).

La radiografia del parc immobiliari de l'Illa revela que el nombre de segones residències és més del doble que fa deu anys amb quasi 23.000 habitatges, És a dir una de cada 6 vivendes habitades a Menorca s'empra menys de 3 mesos a l'any.

Necessitem recuperar-les perquè siguin habitatges assequibles a disposició dels treballadors i les famílies.

4. Fi de la compra especulativa. L'habitatge no pot ser una inversió. S'ha de prohibir la compra d'habitatge si no és per a viure en ella, siguin fons voltor o rendistes individuals.

5. Desarticulació de grups de desokupació. Cada vegada més particulars acudeixen a empreses de porters de discoteca i sicaris per a tirar-nos de les nostres llars amb coaccions i amenaces. Aquestes pràctiques violentes han de prohibir-se.

6. Augment del parc públic d'habitatge i dissolució de la SAREB. És urgent ampliar el parc públic d'habitatge, però no només mitjançant la construcció massiva d’habitatge públic, sinó que també és urgent promoure la tornada al parc públic d'habitatge de tots els habitatges i solars que s’ha quedat o es podria arribar a quedar-se la SAREB quan executi els deutes que li han deixat les constructores. També caldrà expropiar els habitatges buits i els dels especuladors. 

El model actual de VPO privada i habitatges de preu suposadament limitat el que en realitat cerquen és assegurar el benefici de promotors privats amb diners públics. Necessitem un model que suprimeixi els requisits d'ingressos mínims, ajustar els preus als ingressos de les famílies crear un sistema 100% públic i de lloguer a perpetuïtat.

Aquestes reivindicacions van dirigides principalment al govern estatal de Pedro Sánchez, que és responsable d’haver fet una llei estatal, la 12/2023 que no toca seriosament els interessos dels rendistes i que tal com està la legislació dona l’oportunitat a les CCAA de no aplicar les mesures de zona tensionada i altres que en alguns casos suposarien certa reducció dels preus de lloguer. Aquesta llei és millor que l’absència d'una llei d’habitatge. La nostra oposició a la llei és per ser absolutament insuficient i no té res a veure amb les campanyes victimistes dels rendistes que s’oposen a qualsevol regulació per minsa que sigui, per què prefereixen l’actual llei de la jungla.

Les nostres exigències no es limiten al compliment de la llei per part de les administracions autonòmiques i jutjats. Si no que exigim totes les mesures abans esmentades al govern de l’estat i estem preparant una taula reivindicativa específica per al Govern Balear i el CIME governats pel PP que intenten culpar al Govern estatal de la pujada de preus de la qual, ells, són encara més responsables per negar-se a declarar Menorca com a zona tensionada.

Així mateix, també anirem concretant plataformes reivindicatives municipals. Tot i que un any després hi ha aspectes que es poden actualitzar, en gran mesura ens podem remetre a les reivindicacions i al discurs expressades al manifest del 25 de maig de l’any passat quan vàrem convocar la mobilització a Alaior. Adjuntem també el citat manifest que en gran part és encara vigent i en la pràctica s’assembla bastant a les exigències del moviment pel dret a l'habitatge que sortirà al carrer a tot l’estat el 5 d’abril.El 5 d'abril no serà només una gran mobilització, sinó un pas més en l'organització d'un moviment que no aturarà fins arribar a la fi amb el negoci de l'habitatge.