Hi ha qui s’obstina a negar les evidències i es dedica a tapar el sol amb les mans. No obstant açò, la crisi climàtica que travessa el món toca a la porta de la nostra illa i agreuja un problema de característiques històriques a Menorca: l’escassetat d’aigua. Al nostre territori no tenim aiguamolls, vessants naturals, ni muntanyes de les quals flueixin rius. Per tant, depenem únicament de l’aigua de pluja que s’emmagatzema als aqüífers subterranis.

Tenim plena consciència que la solució és política i col·lectiva, i que no hi ha fórmules màgiques ni respostes immediates. Amb tot, volem pensar conjuntament possibles solucions a la crisi hídrica. Per açò avui parlam amb Núria Estradé, investigadora de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), que ens comparteix set punts clau que es podrien accionar per evitar agreujar la falta d’aigua que ja ens afecta quotidianament.

RP: Menorca travessa greus problemes amb el consum d’aigua des de fa molt de temps. Quines mesures concretes hi ha per evitar agreujar aquesta crisi?

NE: A Menorca, el consum mitjà per capita de la població de fet se situa al voltant dels 290 litres per habitant al dia. Amb tot, si analitzam a escala municipal aquest elevat consum, trobam que els municipis turístics com es Mercadal, Sant Lluís i es Migjorn Gran són els que presenten els valors més elevats. Si seguim analitzant aquestes dades més detalladament, observam que els nuclis urbans tenen un consum més moderat, mentre que el consum dels nuclis turístics és molt més alt, i va en augment com més dispers és el tipus d’urbanització.

Aquest elevat consum es deu, en gran part, al reg de gespes i jardineria exòtica o amb grans necessitats hídriques i a l’aigua que s’ha de reposar a les piscines, atès que es va perdent per evaporació. Parlam de valors de més de 5.000 litres al juliol per a una piscina mitjana (30 m²). Açò representa, per a tot Menorca, uns 250.000 m³ anuals de pèrdues d’aigua per evaporació de les piscines existents a l’illa, xifra que duplica el consum del nucli urbà des Migjorn Gran o iguala el del nucli urbà des Mercadal o de Sant Lluís.

Pel que fa a les gespes, les seves necessitats hídriques a l’estiu suposen un volum d’entre 6 i 8 litres per metre quadrat al dia. Per tant, al juliol i a l’agost, un jardí d’uns 200 metres quadrats de gespa tindrà una despesa de més de 80.000 litres.

PROPOSTES:

Crear la figura dels nuclis turístics cap a la sostenibilitat, als quals es puguin adherir els nuclis turístics que es comprometin amb un ús sostenible dels recursos (entre altres, l’aigua) i una gestió adequada del medi natural. Lligat a aquesta figura, hi hauria un equip tècnic que marcaria els objectius i les línies d’actuació, i donaria suport tècnic i assessorament a les parts implicades. Aquesta figura es podria emprar com a marca de qualitat turística.

PUNT CLAU 2: FINQUES AGRÀRIES DE REGADIU

El consum agrari de l’illa se situa al voltant dels 8 hm³ anuals, però una sola finca intensiva de regadiu consumeix al voltant de 5.000 m³/ha anuals. Açò implica que una finca que tengui unes 30 hectàrees de regadiu consumiria uns 150.000 m³ anuals només per regar, xifra que supera el consum urbà del nucli urbà des Migjorn Gran. També és important remarcar la contaminació difosa per nitrats provinent d’aquestes finques intensives si no gestionen bé els residus ramaders i les fertilitzacions del sòl. Un altre tema important quant a contaminació i que no ha estat avaluat ni estudiat és l’aplicació de pesticides i herbicides.

PROPOSTES:

Reactivar i reenfocar el Contracte agrari reserva de la biosfera (CARB), i dotar-lo de
pressupost i dels mitjans tècnics necessaris per poder fer un assessorament tècnic
adequat, proper i periòdic a les finques i oferir ajudes econòmiques i tècniques per dur a terme
accions cap a una agricultura ecològica i sostenible.

Vetlar perquè el CARB no sigui una eina per subvencionar certes mesures i perquè hi hagi més implicació i assessorament.

PUNT CLAU 3: HORTALS

A Menorca, hi ha unes 400 hectàrees destinades a un ús intensiu agrícola d’hortalisses per part dels horts d’autoconsum. No hi ha cap control de la quantitat d’aigua que s’extreu per a aquests usos, ja que s’alimenten de pous propis i no se’n fa cap seguiment. Les estimacions ens donen uns valors de prop de 2 hectòmetres cúbics anuals, comptant també l’aigua domèstica emprada a les cases dels hortals, a més de la que es fa servir per a regadiu. Aquests nuclis d’hortals no estan connectats a les xarxes, i normalment estan dotats de fosses sèptiques mal gestionades que van contaminant l’aqüífer. El mateix passa amb els excessos d’adobs que s’hi apliquen. En molts casos, es tracta d’una agricultura molt intensiva.

PROPOSTES:

• Establir sistemes de regadiu per degoteig amb temporitzador.
• Sembrar varietats locals adaptades al clima.
• Substituir els pous moures i les fosses sèptiques per filtres verds. L’aigua resultant es podria emprar per al reg de fruiters o altres usos.
• Construir aljubs i cisternes per recollir aigua de pluja.

Impulsar un disseny sostenible dels hortals. Igual que en la resta de casos, crear un equip tècnic
pluridisciplinari que visiti els diversos nuclis d’hortals i faci xerrades i cursos sobre la
problemàtica ambiental que generen i les possibles solucions.

Aprofitant que els hortals són zones desconnectades de les xarxes de distribució elèctrica i
d’aigua, hauria de ser condició indispensable per legalitzar aquestes zones tenir un bon pla de
gestió sostenible dels recursos i posar en marxa mesures per reduir el consum d’aigua
i gestionar les aigües grises, entre altres mesures energètiques que es podrien dur a terme.

PUNT CLAU 4. GRANS ACTIVITATS CONSUMIDORES D’AIGUA

Parcs aquàtics, indústries, golf, consum en neteja de vaixells en zones portuàries... No tenim dades precises dels consums d’aquestes activitats ni es té un control de les seves extraccions. S’haurien de fer esforços en estudis per poder determinar aquestes despeses d’aigua i no afavorir la instal·lació de noves activitats altament consumidores d’aigua potable o instaurar mesures per disminuir els consums. D’altra banda, com es comentarà més endavant, el preu de l’aigua que han de pagar hauria de ser alt, ja que aquest recurs s’empra amb un ús econòmic.

PUNT CLAU 5. AIGUA DE BOCA

A Menorca s’importen més de 22.000 tones d’aigua, que inclourien 441 tones de residus plàstics (garrafes i bòtils de plàstic) i 21.640 metres cúbics d’aigua embotellada. Açò suposa una mitjana de 207 litres per persona i any tenint en compte la població de fet de l’illa. Aquesta xifra és molt superior als 107 litres de mitjana espanyola.

D’altra banda, aquesta aigua embotellada suposa una despesa de producció de 80 litres per litre d’aigua embotellada. En termes econòmics, mentre que l’aigua de l’aixeta val entre 0,24 i 1,6 euros el metre cúbic (tarifes d’Aigües Sant Lluís), l’aigua embotellada val entre 150 i 600 euros el metre cúbic en funció de la marca (als supermercats).

Els problemes de qualitat dels aqüífers de Menorca amb nivells de nitrats de l’aigua potable molt propers als límits legals en determinades zones i la quantitat de calç fan que el consumidor prefereixi o fins i tot li sigui recomanable comprar aigua embotellada. L’ús de filtres domèstics, com ara sistemes d’osmosi, també prolifera, tot i que comporten una despesa energètica i un consum elevat d’aigua.

PROPOSTES:

• Aljubs municipals per oferir aigua de boca. Caldria fer un estudi detallat de les possibilitats de
  construir diversos aljubs a cada municipi per oferir aigua per beure als habitants de
  manera gratuïta, de manera semblant al que es fa al municipi des Mercadal
• Fonts d’aigua d’osmosi als carrers per reomplir els bòtils d’aigua reutilitzables.

PUNT CLAU 6. GESTIÓ PER PART DE LES ADMINISTRACIONS COMPETENTS
La problemàtica de l’aigua necessita una cooperació entre diverses administracions i diversos departaments cap a l’objectiu comú de la sostenibilitat.

PROPOSTES:
A part d’impulsar i dur a terme les propostes dels punts clau anteriors, afegiríem:

• Preus de l’aigua en diversos blocs en què l’aigua bàsica necessària sigui molt barata i vagi en augment. La proposta, tal com planteja Pedro Arrojo, és la següent:
  
• Aigua Vida, gratuïta i de màxima prioritat: correspon a un dret humà bàsic i tothom hi ha de poder accedir, com l’aigua per beure, que es podria proporcionar mitjançant aljubs municipals.
• Aigua Ciutadania (per blocs): un primer bloc gratuït de fins a 30 litres, un segon bloc de 100-120 litres per persona al dia (dret ciutadà en què es pagui el cost del servei), i un augment fins que es penalitzi molt el desbaratament. Els luxes com una piscina o un jardí exòtic haurien de pagar l’aigua ben cara, com a recurs escàs que és.
• Aigua Economia: fer negoci és un dret, però en aquest cas s’han de cobrir els costos d’extracció, subministrament, sanejament, etc., que s’han de recuperar. Les concessions han d’estar supeditades al fet que la resta d’usos estiguin assegurats.

• Seguiment i control detallat de les extraccions.
• Millores en la gestió de les depuradores per poder reutilitzar l’aigua.
• Inversions en infraestructures: dobles xarxes, reducció de fuites, aljubs, etc.
• Planificació hidrològica adaptada als objectius de la Directiva marc de l’aigua.
• Gestió integrada del recurs: crear un consorci de l’aigua per a una gestió sostenible
  del recurs.

RP: D’aquestes mesures, quantes es poden practicar i quantes es porten a terme concretament?

NE: Poques. S’instal·len fonts d’aigua potable amb projectes de fundacions (per exemple, el projecte Menorca Sense Plàstic), i es treballa per transferir competències d’aigua cap a Menorca i crear un consorci de l’aigua integrat al Consorci de Residus i Energia. El Consell, amb el Pla d’acció de la Reserva de la Biosfera,va intentar dur a terme la passada legislatura, algunes línies de recerca i accions. Una és una línia de col·laboració entre l’IME i el Consell que es va posar en marxa el projecte Aigua i Territori, amb el qual es volen acabar d’omplir buits d’informació existents sobretot en temes de consums agraris en hortals, balanços hídrics i possibilitats de reutilització d’aigües depurades, estudis de preus, etc.

Aquest projecte s’emmarca dins de les directrius estratègiques de l’IME pel que fa a aigua i territori, que, entre altres actuacions, tenen l’objectiu de posar en marxa un pla de xoc amb propostes per començar a treballar en una gestió més sostenible d’aquest recurs.

RP: Quin impacte té el model econòmic basat en la turistificació en el consum d’aigua potable?

NE: Evidentment, la pressió humana sobre l’illa comporta una pressió sobre tots els recursos del territori, inclosa l’aigua. D’aquesta manera, el nombre de visitants que Menorca és capaç d’absorbir és una qüestió fonamental per als recursos hídrics, per a la resta de recursos naturals i ecosistemes, i per al consum energètic de l’illa i les emissions associades.

Per tant, tot i que els nombres són fonamentals, no només és una qüestió de quantitats: com hem comentat, un hotel té un consum per capita menys elevat que un xalet amb gespa i piscina. Així, cal veure on són aquests forats negres en el consum d’aigua, i no sempre corresponen als turistes. D’altra banda, com comentava abans, també cal tenir en compte què volem fer amb els recursos hídrics pel que fa a temes agraris, i què és el que ens convé més per augmentar la sobirania alimentària i, alhora, mantenir els recursos que tenim. El projecte Menorca Living Lab treballa en aquest sentit.

RP: Trobes que a Menorca hi ha un ús i una distribució desiguals de l’aigua potable?

NE: Sí, hi ha un ús desigual. De fet, si continuam explotant els aqüífers, a Maó haurem de recórrer a la dessalinització, com ja ha passat a Ciutadella, amb les despeses energètiques que comporta, a més de les emissions associades i l’augment de preu. Un preu pagat per tothom per dessalinitzar aigua amb uns nivells de qualitat elevats perquè després s’empri indistintament per omplir piscines, regar jardins, rentar cotxes o es perdi pel camí amb les fuites de la xarxa. D’altra banda, tots volem justícia i rebre aigua d’alta qualitat, però la majoria d’usuaris que reben aigua desnitrificada continuen comprant aigua embotellada.