S’atraca el final del setembre. A Menorca, des del 2017 (tot i que amb la pausa obligada per la pandèmia), per aquestes dates tenen lloc les Jornades Llibertàries. Enguany no és una excepció, i per celebrar la cinquena edició s’ha organitzat un programa ben farcit d’activitats, entre les quals destaca la presentació del llibre Menorca llibertària. Es tracta d’un text que ens aproxima a la història de l’anarquisme insular i que representa, alhora, la cloenda del col·lectiu Memòria Llibertària de Menorca. 

Per conèixer més bé què ha estat i com va néixer aquest grup, conversam amb Javi Hurtado (1989), graduat en Informació i Documentació i un dels impulsors de l’espai.

Miquel López: Javi, gràcies pel teu temps. És un gust poder parlar amb tu de temes que ens interessen, ens ocupen i ens preocupen. Per a la gent que no conegui Memòria Llibertària, què és i quan neix?

Javi Hurtado: Hola, Miquel. En primer lloc, vull agrair a Revista Posidònia que doni espai a aquestes iniciatives. Memòria Llibertària neix el 2016. La idea original era fer un espai web on poder recopilar tota la informació possible sobre l’anarquisme a Menorca. Partint del fet que la informació estava molt dispersa, calia anar fent un punt comú. I així va començar. 

A poc a poc, amb altres companys i companyes, vam acabar convertint-ho en un col·lectiu que tenia l’objectiu de generar un punt de referència sobre l’anarquisme a Menorca, especialment de la memòria llibertària. Un espai on, si algú —qui fos— tingués cap interès —el que fos— relacionat amb l’anarquisme a Menorca, tingués on acudir o contactar.

Després encara va anar a més, i per a molta gent servíem de contacte per arribar a altres coses que s’organitzaven a l’illa, com una referència. Un poc arran d’açò i de la iniciativa d’altres persones, van acabar naixent les Jornades Llibertàries, com un element paral·lel, perquè no són les mateixes persones, però sí que hi ha gent de Memòria Llibertària que hi està implicada.

ML: Quins projectes destacaries d’aquest recorregut curt però segur que intens?

JH: El primer, i per cronologia, com et deia, és el recorregut web. Amb el temps l’hem anat nodrint d’informació que anàvem recopilant, tant de personatges com de fets, documents gràfics, bibliografia, etc. A banda d’açò, destacaria les complicitats generades tant dins el mateix col·lectiu com amb el Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats (Mallorca) i amb el projecte editorial Calumnia, amb els quals mantenim una relació fraternal.

ML: És com una biblioteca llibertària de Menorca.

JH: Un poc sí. Vol ser un punt de referència, un espai on acudir si t’interessa el tema. Quan el col·lectiu estava més actiu, també s’anaven difonent a través de les xarxes socials continguts de retalls de premsa en record a efemèrides o personatges, amb la idea que aquesta història no s’oblidés.

ML: Després del web, que entenc que és un projecte diacrònic en l’existència del col·lectiu, quin projecte vau posar en marxa?

JH: El primer projecte al qual vam dedicar molt d’esforç i energia va ser el documental sobre el ciutadellenc Cristòfol Pons Tortella, Fora de sa ciutat (Edicions Calumnia, 2018). Amb aquest projecte ens hi vam estar molt de temps. Ens semblava un personatge molt interessant perquè va viure molt intensament l’anarquisme, per dir-ho d’alguna manera. Va estar a Cuba, al desembarcament de Mallorca, a Catalunya com a comissari del ram de la pell de la CNT durant la revolució social, va formar part de grups d’acció, va ser empresonat als camps de concentració del sud de França i després, a l’exili, també va col·laborar en l’ambient llibertari i va ajudar refugiats un cop acabada la guerra, etc.

Es tracta d’un personatge molt complet, i seguir les seves passes va ser complicat. Ens va ajudar molt la seva filla, Ibis Pons, que viu a Andorra i que vam anar a visitar. La vaig ajudar a organitzar un poc l’arxiu del seu pare i partir d’allà vam poder tenir més material gràfic que enriquia el documental. És un
documental de 20 minuts, però ens va dur molta feina.

ML: És clar, era tot autogestionat, no?

JH: Sí, sí. Ho hem anat fent un grup de persones del grup de Memòria Llibertària i també demanant
ajuda a companys i companyes de fora del col·lectiu que dominen altres temes —com ara el so— i que ens han donat un cop de mà. Hem funcionat sempre així, col·lectivament i aportant cadascú el que sap fer. Fer les coses així és molt interessant, perquè pots participar de totes les etapes que comporta fer un
documental.

ML: No podia ser d'altra manera.

JH: Exacte. Després també teníem la idea de fer un serial de diferents documentals anomenat Que no
s’oblidi, però finalment només va quedar amb el de Can Manent. Vam investigar un poc aquesta impremta de Maó on s’imprimien, entre altres publicacions, El Porvenir del Obrero, La Voz de Menorca i tot açò. També vam visitar l’Escola d’Arts i Oficis, on hi ha una de les màquines que tenien a la impremta, i
vam poder entrevistar Emilio Cano, un professor que coneix la màquina i la història, a més de Marga Manent, una neta de Joan Manent.

ML: I com va ser el procés de dissolució?

JH: El 2020 vam decidir que dissoldríem el col·lectiu perquè tots vivíem separats i fora de Menorca, per
manca de temps, perquè ens arribaven moltes propostes de participació i ens era complicat donar-hi resposta, etc. Llavors vam decidir dissoldre’ns, però fent-ho bé, amb un fanzín que fos com un resum. Es diu Breu història de l’anarquisme a Menorca. El vam fer tot nosaltres mateixos, en vam imprimir alguns
exemplars i el vam deixar en lliure descàrrega al web. Si a algú li interessa, el pot trobar i descarregar fàcilment.

Finalment, a part del fanzín també volíem tancar aquesta etapa amb un altre projecte en format llibre, més complet. Pensàvem que era essencial culminar-ho d’aquesta manera, ja que moltes vegades els col·lectius acaben la seva activitat sense dir res, i nosaltres volíem fer-ho bé, perquè hi hem dedicat
molt de temps i no volíem que es perdés la feina feta.

ML: Llavors, el darrer projecte de Memòria Llibertària és el llibre que es presenta a les pròximes
Jornades Llibertàries. Què ens en pots dir?

JH: Sí, el llibre Menorca llibertària: una aproximació a l’anarquisme insular, editat per Calúmnia, ens
ha ocupat aquests últims tres anys. El llibre s’ha dut a terme col·lectivament, s’ha gestat a partir de les
persones del col·lectiu, amb les dificultats que comporta fer-ho a distància (ja que, com s’ha dit,
vivim en diferents indrets). No obstant açò, estam convençuts i convençudes que ha valgut molt la pena. Durant el procés han sortit qüestions molt interessants, almenys per a nosaltres (riu). El llibre es podrà adquirir a les jornades i també al web de Calumnia Edicions.

ML: Quines diferències hi ha entre el fanzín i el llibre?

JH: El llibre té molta més teca, per dir-ho així. A més de continguts del web, inclou col·laboracions de gent externa al col·lectiu que hi ha escrit articles. També recull continguts que hem escrit nosaltres però que no eren al web ni estaven publicats enlloc, sinó que sorgeixen de recerques ampliades els darrers temps. A banda d’açò, també té una part més aviat conclusiva. És a dir, alguns temes que al web no estaven molt tractats els hem afegit, d’una manera o altra, per assolir una imatge un poc més global del moviment llibertari a Menorca.

L’estructura manté un poc la del web: fets i espais, diferents fets com vagues, els inicis de l’anarquisme i la seva persecució, el tema de l’educació, els anarquistes tancats a la Mola, la visita posterior en agraïment a la solidaritat menorquina per part del Noi del Sucre i altres, etc.

Llavors hi ha un breu apartat d’exili, un altre sobre les organitzacions menorquines de caràcter llibertari, les principals publicacions de premsa i un apartat de biografies breus. Després ja s’inclouen edicions que hem fet com a col·lectiu, a més d’un apartat de material gràfic que ens semblava interessant mostrar, un recull d’activitats i actes (com ara les participacions en les Jornades Llibertàries o les presentacions del documental Fora de sa ciutat) i un recull bibliogràfic de diferents llibres i publicacions que tracten el moviment llibertari menorquí per si algú vol ampliar o fer altres estudis. Finalment, el llibré conté unes petites conclusions a les quals hem arribat com a col·lectiu.

ML: El llibre es presenta per primera vegada a les Jornades Llibertàries. Què hi podrà trobar la gent a les jornades d’enguany?

JH: Sí, aquesta edició són dos dies: els 29 i el 30 de setembre. El primer, divendres, tindrà lloc a La Cavatina (Maó) i comptarà amb la presentació del llibre Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80. Després tindrà lloc la presentació del documental Jo punk. Crònica oral de l’underground a Mallorca.

El dissabte 30, les jornades tindran lloc al Recinte Firal des Mercadal. Hi haurà una xerrada sobre bombardejos i refugis durant la guerra a Menorca, la xerrada “La cultura del castigo y antipunitivismo”, la presentació de CNT Menorca, un dinar com sempre, un conjunt d’actuacions musicals, la xerrada “Mucha economía poca diversión”, la presentació del llibre Menorca llibertària (que es podrà adquirir allà mateix), una taula rodona sobre mitjans de comunicació a Menorca —amb Es Far Cultural i Revista Posidònia— i, com sempre, paradetes amb llibres, que muntaran Calúmnia, La Torre de Papel i CGT. Com veus, es tracta d’un programa ben complet.