28/02/2025
Foto por Dídac Roger
Per Blanca Orell Daniel
“Sabem que a Mallorca costa més [trobar plaça] i, si la teva prioritat és entrar a la pública, has de fer el sacrifici, entre cometes, de desplaçar-te a una altra illa per tenir feina”. Aquesta frase l’ha dita Ada Caldentey, mestra de música a Eivissa des de fa dos cursos i originària de Mallorca, però podrien ser les paraules de molts altres docents que han anat a les Pitiüses únicament a fer feina.
La comunitat educativa d’Eivissa i Formentera ha ocupat l’actualitat informativa dels últims anys. Les places de difícil cobertura o les dificultats per trobar habitatge dels docents que van a l’arxipèlag a treballar són els temes més recurrents. Les Pitiüses són una destinació provisional, per acumular punts i mèrits, però la gent no hi queda perquè viure-hi és complicat. Per això, ja hi ha famílies preocupades per l’educació dels seus fills, les hores perdudes i els canvis constants de professorat.
Els docents van rotant, pels diferents centres i per les diferents illes, però les aules segueixen al mateix lloc. Això genera un impacte tant en l’ensenyament, els alumnes i allò que aprenen, com en la feina que es fa des del centre. “El professorat és la peça clau de la qualitat del sistema educatiu. La inestabilitat de les plantilles i les dificultats per completar-les són dificultats afegides”, expressa Gemma Tur, professora titular del Departament de Pedagogia Aplicada a la seu de la UIB a l’arxipèlag. Però la situació actual no acompanya.
“Cada any, més de la meitat del claustre és de nova incorporació, i això ens duu a la necessitat d’explicar-los quina és la metodologia, com feim feina… i hem de fer formacions contínuament perquè la línia metodològica de l’escola no està definida, no l’aconseguim crear”, explica Neus Nadal, mestra d’infantil des de fa quatre cursos a Formentera, originària de Mallorca. La inestabilitat genera angoixa entre els docents, ja que acaben fent les coses per intuïció, tot i seguir la normativa, perquè no hi ha una referència clara quan arriben a l’escola. “Si tens la major part de la plantilla que és inestable, és molt difícil que puguis arribar a consolidar el projecte educatiu”, afegeix David Abril, membre de l’Observatori Social de les Illes Balears.
Les relacions que s’estableixen entre professorat i alumnat són clau per fer feina. Si aquestes relacions s’han de construir curs a curs, o en cada nova substitució, el treball conjunt esdevé superficial, perquè tant professor com alumne són conscients que és una mesura temporal. “Quan comença un mestre nou, no només aquest ha de conèixer els alumnes, sinó que ells també s’han d’adaptar al nou mestre i a la seva forma de funcionar”, diu Neus Nadal. “Cada vegada és com tornar a començar, i d’un curs per un altre va bé, però si dins el mateix curs passa més d’una vegada, es nota”, afegeix Caldentey.
"La continuïtat és clau, sobretot en les etapes inicials, perquè el grup sigui més coordinat. Per això, els centres, en la mesura possible, fan encaixar les peces per mantenir una persona de referència el màxim temps possible", expliquen les docents.
Però aquest fet pot acabar sent una càrrega per a la plantilla que ja hi ha, si es fa habitual. No sols són les places d’inici de curs les que costen de cobrir: també les baixes i substitucions rutinàries, per embarassos o malalties lleus, durant el curs. Els docents comenten que el procés pot ser tediós pel temps que passa entre que els centres avisen la Conselleria d’una baixa, l’Administració publica les llistes i els docents s’incorporen al nou centre: pot arribar a passar una setmana. Per tant, molts de centres s’han de reorganitzar internament per cobrir les hores. “Si a et falten professors i no pots cobrir totes les hores amb la plantilla completa, el que fas és augmentar la càrrega en el professorat que ja tens, que serà qui tendrà menys temps per dedicar a la preparació i al disseny de propostes metodològiques”, recalca Tur.
És per això que aquesta situació fluctuosa acaba afectant tant el claustre (generalment, els especialistes) com l’alumnat. “Hi ha mestres (sobretot els especialistes) que tenim unes hores dedicades a suport, i ens donen més suport en aquelles aules quan no hi ha mestre, i així no queda mai una classe sense mestre”, diu Caldentey. El problema sorgeix quan alumnes o classes específiques necessiten més d’un docent a l’aula i queden sense.
“Hi ha casos d’alumnes que necessiten una persona de referència a la classe, i si aquestes persones falten, es posa un especialista. Moltes vegades ens quedam sense fer anglès, sense fer música o sense fer psicomotricitat, per exemple”, explica Nadal. Puntualment, això no genera cap conflicte; quan és un fet sistemàtic, però, acaba trasbalsant la rutina i els continguts.
La falta de docents i la seva presència provisional són un problema històric que s’ha agreujat els últims anys. Un dels problemes és que l’oferta educativa a Eivissa és escassa. “No tenim prou docents per culpa de l’oferta universitària. La majoria de gent se’n va a fora, i això és capital humà que l’illa perd”, explica Pere Lomas, delegat de l’STEI a les Pitiüses. D’altra banda, hi ha el cost de vida a l’arxipèlag i la doble (i fins i tot triple) insularitat. “Tenim una realitat social que espanta la majoria de persones que han de venir de fora. El problema habitacional fa que la gent ja digui preventivament que no, que a Eivissa i Formentera no hi volen anar, perquè no tendran on viure”. I no sols és una qüestió de viure: també el menjar, els recursos bàsics, el lleure, etc. Abril explica que aquesta realitat pot afectar en termes psicosocials els docents, i els pot generar una angoixa que repercuteix en el seu dia a dia, en la feina i, per tant, en la qualitat educativa.
Ada Caldentey celebra haver tengut una amiga que vivia a Eivissa quan va arribar i, a més, a prop de l’escola on va anar a fer la substitució. Són els mateixos docents i les famílies els que intenten ajudar els nouvinguts. “T’ofereixen el sofà que tenen, o t’ajuden a cercar casa o un lloc on dormir”, diu Nadal. Però no sempre és fàcil, sobretot quan s’apropa la temporada d’estiu. Els llogaters o les immobiliàries no volen fer contractes anuals, per així poder llogar a preus desorbitats per setmanes l’apartament a turistes. A més a més, solen demanar durant quant de temps es vol llogar la casa, però l’estabilitat d’un interí substitut mai és ferma. “Vaig arribar al maig i, un dia per l’altre, no vaig trobar res. T’has d’adaptar: vaig viure dos dies en un hostal, i vaig fer gestions per quedar a dormir a la casa de colònies”. Abril destaca que, tot i ser un tema històric, la situació s’ha agreujat des del 2020: “Després de la pandèmia hem tengut un creixement exponencial de preus, especialment pel que fa a l’habitatge”.
Falta de docents, poca oferta universitària, alternatives en l’àmbit privat que són més atractives, i dificultat per accedir a l’habitatge. Tot aquest entramat repercutirà en l’educació de l’alumnat illenc, segons Abril: “Encara no es fa recerca i no hi ha dades per fer una afirmació com aquesta, per establir una correlació, però, com a acadèmic, sí que et diria que la tendència serà així”.
Les Pitiüses han obtingut els resultats més baixos en la diagnosi feta per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Balears el curs 2023-2024. Segons l’informe preliminar publicat per l’organisme dependent de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, la tendència a la baixa en els resultats d’anglès, castellà, català i matemàtiques és generalitzada a tot el conjunt de les Balears.
A quart de primària, el castellà és la competència que més s’ha consolidat, amb un 53%. A Eivissa i Formentera, però, sols ha assolit un 47%. El català ha perdut la primera posició, i ha aconseguit (igual que l’anglès) un 49%. Eivissa i Formentera destaquen pel fet d’haver arribat només a un 38%, enfront del 55% de Menorca. I en matemàtiques, les Pitiüses sols han aconseguit un 35% (igual que en anglès).
A secundària els resultats són mínimament superiors, tot i que no s’allunyen gaire d’aquestes xifres. Al conjunt de les Balears, els alumnes han obtingut un 59% de consolidació en competència en català, per bé que durant el curs 2016-2017 fou un 64%. Les Pitiüses han obtingut un 53%, i un 60% en llengua castellana.
Per sota, hi ha l’anglès (47%) i les matemàtiques (38%), que se situen, de nou, en darrer lloc. Si observam els resultats de les proves PISA de l’any 2022, publicades el 2024, podem veure que coincideixen: Eivissa i Formentera obtenen, per norma general, els resultats més baixos, tot i que les diferències entre els resultats de les distintes illes a cada competència no són estadísticament significatives.
En comprensió lectora, trobam un percentatge superior d’alumnes d’Eivissa i Formentera als trams inferiors de rendiment (33%), que indiquen que l’alumnat té competències limitades per incorporar-se a la vida adulta o per continuar els estudis. Als trams intermedis, Menorca se situa per sobre, amb un 72%, seguida de Mallorca (71%) i de les Pitiüses (62%).
Destaquen, però, els trams superiors, que indiquen que un 5% de l’alumnat d’Eivissa i Formentera es troba per sobre de la mitjana, seguit del de Mallorca (4%) i del de Menorca (3%). Es repeteix el mateix patró per a la competència matemàtica i la científica. La tendència de les Illes Balears, així com de l’Estat espanyol, és concentrar un percentatge més alt d’alumnat en els nivells intermedis, en comparació als donats a la Unió Europea i la mitjana de l’OCDE. Segons PISA 2022, el sistema educatiu balear és dels més equitatius d’entre totes les comunitats autònomes.
L’alumnat illenc presenta una millora en totes les competències i una estabilització en la zona central des de l’any 2009, en comparació amb la resta de comunitats i ciutats autònomes. Així i tot, respecte al 2012, els alumnes de les Balears han baixat el rendiment en totes les competències, per bé que les diferències no són estadísticament significatives. A més, si ho comparam amb altres territoris, les Illes Balears presenten les diferències més baixes en totes les competències, i aquestes no són estadísticament significatives.
L’any 2022, la competència principal de PISA ha estat la matemàtica. En aquesta competència, la puntuació de les Illes Balears (471) s’ha situat per sota de la mitjana de l’Estat espanyol (473), del total de la Unió Europea (474) i de la mitjana de l’OCDE (472). La puntuació mitjana de les Balears en comprensió lectora (472) i en competència científica (480) també se situa per davall de les altres mitjanes.
“El que hauria de fer l’administració educativa quan li arriben les dades de PISA és posar-les en context. Probablement, la crítica més grossa que es pot fer a PISA és la manca d’aquest context”, afirma Gemma Tur. La professora de la UIB considera que, per extreure una millora a partir dels resultats observats, s’han de posar en context i entendre què els falta, per saber on fer feina. La realitat actual a les Pitiüses pot ser la clau per refer el camí. A més a més, tenint en compte que són unes proves competencials que avaluen des del punt de vista de l’alumne, fa falta fer més reflexió pedagògica sobre la qual el professorat i el sistema educatiu puguin aprendre i millorar, sense carregar i culpabilitzar els alumnes.
Tur també assenyala l’augment de recursos com una de les solucions primordials: “Si volem millorar el resultat, cal millorar processos, i això significa augmentar despeses, sens dubte (recursos humans i, per descomptat, també, en alguns casos, recursos materials)”. En aquest sentit, el darrer any s’ha treballat per catalogar les places de difícil i molt difícil cobertura, a fi que els docents destinats a Menorca, Eivissa i Formentera rebin un complement econòmic per fer front a la insularitat i els desplaçaments.
El curs 2024-2025, els docents que cobreixen places de molt difícil cobertura ja reben un complement de 300 euros. Totes les places a Formentera han estat catalogades en aquesta categoria, i també algunes d’específiques d’Eivissa i Menorca. El pròxim curs, també rebran el complement els docents que ocupin una plaça de difícil cobertura, i les quanties augmentaran progressivament. Així i tot, Pere Lomas creu que encara falta feina a fer. “Hi hauria d’haver una línia econòmica estructural de model econòmic de les Illes Balears, i de les Pitiüses en particular”, conclou.
