Más resultados

Generic selectors
Coincidencia exacta solamente
Buscar en título
Buscar en contenido
Post Type Selectors
Artículos
Fotogalerías
Filtrar por categorías
Activitat física i Esport
Agenda
Arts i cultura
Crònica
Editorial
Entrevista
Especials
Glosera
Memòria Democràtica
Menorca terra de llegendes
Narrativa i Crònica
Opinió
Salut mental
Territori i Medi ambient
Transfeminismes
Transfeminismes / LGTB+

L'Ajuntament de Maó aprova construir un Mur de la Memòria

L'Ajuntament de Maó va aprovar durant el ple municipal de dimarts 26 passat una moció conjunta presentada pel PSOE i el grup d'electors Ara Maó per donar lloc a la construcció d'un mur de la memòria destinat a recordar les víctimes del franquisme. Menorca se suma amb aquesta iniciativa a Mallorca i Eivissa que ja compten amb els seus respectius homenatges als represaliats i perseguits durant la dictadura.

L'Ajuntament de Maó va aprovar durant el ple municipal de dimarts 26 passat una moció conjunta presentada pel PSOE i el grup d'electors Ara Maó per donar lloc a la construcció d'un mur de la memòria destinat a recordar les víctimes del franquisme. Menorca se suma amb aquesta iniciativa a Mallorca i Eivissa que ja compten amb els seus respectius homenatges als represaliats i perseguits durant la dictadura.

A la moció es van oposar el regidor no adscrit i excoordinador de Vox Francisco Cardona, i la bancada de regidors del Partit Popular, que van sostenir que "ja existeix una placa que recorda als republicans al cementiri de Maó", tot i que aquesta placa només n'inclou el nom de quatre persones i les víctimes de la repressió a Menorca es compten per centenars.

Durant el plen, l'Associació Memòries de Menorca va intervenir ahir al ple de l'Ajuntament de Maó per recolzar la moció conjunta presentada pel grup socialista i el grup Ara Maó.

"Recordem que en acabar la guerra, van començar les delacions i les tortures, els judicis farsa, els
afusellaments i els morts a les presons a causa de les pèssimes condicions. Tota aquesta gent seria
enterrada de qualsevol manera en fosses comunes o públiques al cementeri de Maó, ja que a més de
l'assassinat, no es deixava a les famílies gestionar-ho", ha remarcat el portaveu de l'associació, Miquel López Gual durant la seva intervenció.

Finalment, l'historiador ha subratllat la importància d'aquesta iniciativa com a exemple de reparació per a les víctimes de la repressió franquista que fins ara romanen sense un lloc que els recordi.

"Del que es tracta és d'igualar una situació desequilibrada en la memòria i el reconeixement. S'ha de de tenir present sobretot les famílies. Els vençuts van veure com es feien creus als "caídos" a cada
poble, així com misses de reconeixement als seus morts. Mai als vençuts, clar", ha exposat López Gual i ha assenyalat al monòlit que encara avui presideix la Residència de l'Exèrcit a Maó.

"L'exemple més evident és el monument de s'Esplanada, construït per presos republicans i que deixava clar aquest maniqueisme de la dictadura. Els bons i els dolents. Els que podien recordar i homenatjar els seus i els que havien de quedar en silenci. Amb tot, ja van ser silenciats dues vegades: amb la mort primer, i amb la marginació després. No els tornem a silenciar ara, no hi ha motius per fer-ho, fem una passa endavant i tanquem una ferida; possibilitem a les famílies d'aquestes persones tancar el dol", ha emfatitzat.

menucross-circle