La seu de la Confraria de Pescadors de Menorca ha tingut una activitat inusual aquesta setmana. Entre les parets guarnides amb xarxes i rems, passejaven pescadors i patrons amb cara de pocs amics. A principis d’aquest mes, el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, va elevar a la Comissió Europea una proposta per reduir els dies de pesca per a les barques d’arrossegament de 130 a 27 dies l’any a tot el Mediterrani, amb l’objectiu de reduir la pressió pesquera sobre determinades espècies amenaçades. Una mesura que, segons tots els pescadors, condemna la flota de Menorca al tancament immediat o a una agonia lenta. “Tu pots mantenir la teva família treballant 27 dies a l’any?”, es demana un cartell que oneja a la colàrsega del port.

Després de dos dies de vaga, les set barques d’arrossegament registrades a Menorca —tres a Ciutadella i quatre a Maó—, han tornat a la mar, tot i que ho fan calibrant l’impacte de les noves mesures imposades per la Unió Europea, que només es podran esquivar si s’apliquen una sèrie de modificacions i innovacions tecnològiques.

“Ens plantegen que canviem les xarxes per unes altres de més diàmetre, que emprem tècniques de portes voladores o malles pelàgiques per afavorir la regeneració d’espècies; són inversions de milers d’euros que no tothom pot assumir”, explica a Revista Posidònia el director de la Confraria de Pescadors, Gabriel Morro, mentre analitza el plec de condicions que acaba de rebre directament de la negociació entre Costas Kadis i el ministre espanyol Luis Planas.

“Si complim totes aquestes normes, podrem anar augmentant el nombre de dies de feina fins a arribar als 130. Enguany ja hem fet 166 dies de feina i, amb molt d’esforç, cobrim despeses, pagam salaris i abastim totes les peixateries de l’illa”, explica Morro. Demanat per les conseqüències de la nova normativa, si no s’apliquen les innovacions suggerides per la Comissió Europea, sentencia sense vacil·lació: “molts hauran de tancar”.

Rafel Quintana, a qui ja vam entrevistar fa un any, quan els problemes de la flota pesquera de Menorca eren uns altres, més vinculats a la manca de relleu generacional que als problemes derivats de la sostenibilitat i la transició blava, ens torna a rebre a Sa Llotja. “A final de mes ho deix”, explica. “Un canvi de rumb”, diu. Res a veure amb la Comissió Europea.

“És evident que la intenció d’aquesta mesura és intentar jubilar els que afronten els darrers anys de feina, i ofegar en inversions impossibles els que encara decideixin apostar per aquest ofici”, reflexiona Quintana, fill del patró “Pito” Quintana, llinatge que dona nom a una de les quatre barques amarrades a la colàrsega.

“Pensa que, com dèiem fa un temps, el sector pesquer, especialment a Menorca, no té relleu generacional i, de fet, quasi no existiria si no fos pels braços magribins o subsaharians que arriben aquí. M’atreviria a dir que, en tot el sector primari a Espanya, els que mantenen la feina al camp i a la mar són treballadors estrangers, quasi sempre del nord d’Àfrica”, explica.

La transició cap a un model de pesca més sostenible és una necessitat incontestable del nostre temps. L’evidència que la Mediterrània és una mar sobreexplotada, amb una temperatura i una salinitat en perill constant —en part també per la pesca d’arrossegament—, és aclaparadora i inqüestionable. Tanmateix, ni tots els pescadors ni tots els patrons són responsables de la sobrepesca a la Mediterrània, ni hi ha un model pesquer amb impacte zero, ni la prohibició uniforme de la Unió Europea resol un problema que demana més flexibilitat i discriminació per territori.

És difícil pensar que les set barques d’arrossegament que abasteixen gairebé tota l’illa de peix fresc siguin responsables del conjunt de problemàtiques associades a la sobreexplotació del peix arreu de la Mediterrània. Tot i això, la normativa és la mateixa per a un palangrer de quatre tripulants a Maó que per a un tonyinaire d’arrossegament de 50 metres i 20 pescadors a bord amb amarratge al golf de Lleó.

D’altra banda, i tot i que les mesures poden ser beneficioses per afavorir la regeneració d’espècies de peixos i mariscos en risc, no es tenen en compte els esforços que la flota balear ha fet per complir amb els estàndards europeus: les darreres dues dècades, de 51 barques registrades, avui només en queden 33 en actiu, fet que ha contribuït a reduir sensiblement la pressió pesquera a la mar balear i a disminuir l’anomenat índex de mortalitat per pesca a tota aquesta zona. També s’han reduït els dies de feina de cinc a quatre jornades setmanals, i en el cas de Menorca, l’ús de xarxes pelàgiques i de diàmetre superior als 50 mm ja és una realitat en, com a mínim, tres de les set barques autoritzades, segons confirmen des de la Confraria.

Entre la sostenibilitat econòmica i els reptes ambientals, entre el tancament d’una època i la urgència d’una altra que neix, els equilibris sempre són complicats i difícils. Caldrà cercar els consensos sense crispació i amb voluntat de transformació social i ambiental. En aquest sentit, s’expressa Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles: “El millor futur per a la flota balear i mediterrània és tenir els recursos marins en excel·lent estat de conservació. És cert que al Mediterrani, no tant a les Balears, fa dècades que patim sobreexplotació pesquera i, en aquest sentit, és normal i desitjable que hi hagi mesures per recuperar les poblacions de peixos. Però no té sentit fer-ho d’una manera que ens faci perdre la flota pesquera pel camí. La pesca d’arrossegament es pot desenvolupar de manera sostenible. Hem d'evitar la polarització i la instrumentalització ideològica d’aquesta situació”.