Per Alba Pons Rabasa

“Queers for Genocide”, una oportunitat per a la reflexió crítica sobre les polítiques homonacionalistas i imperialistes contemporànies.

El pròxim 5 d'octubre de 2024, Menorca es converteix en un espai clau per al pensament crític a escala internacional amb l'arribada de la teòrica queer Jasbir K. Puar, una de les figures més influents en la teoria crítica contemporània en general i els estudis crítics del gènere, la sexualitat i, la raça, en particular, qui també participa a la Biennal de Pensament organitzada per l'Ajuntament de Barcelona el 9 d'octubre. 

Jasbir K. Puar ha estat directora del departament d'estudis de gènere de la Universitat de Rutgers durant més de 20 anys. Actualment és professora a la Universitat British Columbia (el Canadà). Les seves recerques han tingut un profund impacte en els estudis queer, crip i decolonials. Ha destacat pel seu enfocament interseccional, que examina com s'entrellacen la raça, el gènere, la sexualitat i la discapacitat en relació a la violència d'estat, el colonialisme i l'imperialisme. El seu treball més reconegut, Terrorist Assemblages: Homonationalism in Queer Times (2007), va introduir el concepte d'homonacionalisme. 

Si bé semblava que, en les últimes dècades, els drets LGTBI havien experimentat un avanç significatiu en diferents parts del món, Puar va advertir de la forma en què aquests “drets humans” eren cooptats i utilitzats pels Estats per a promoure agendes polítiques nacionalistes i justificar la violència i l'exclusió contra altres poblacions. En aquest marc han estat particularment influents les seves crítiques a les polítiques de l'Estat d'Israel, on ha incidit en com s'utilitzen els drets LGTBI com una eina de propaganda —una estratègia coneguda com pinkwashing— per a encobrir l'ocupació i la violència sistemàtica cap al poble palestí. Però també per a enfortir les seves narratives de modernitat, progrés i civilització, al mateix temps que justificar polítiques imperialistes, racistes i excloents. 

Aquesta instrumentalització dels drets humans converteix l'aclamada “inclusió” en una eina política que, al contrari de tenir un potencial transformador, reforça narratives nacionalistes i colonialistes, invisibilitzant i marginant a les comunitats que no s'ajusten als models normatius de ciutadania. En lloc de celebrar la inclusió –sigui LGTBI o d'altres col·lectius vulnerabilizats històricament– com un assoliment del progrés social, Puar ens recorda com aquesta és utilitzada per a emmascarar agendes neoliberals i per a consolidar un ordre mundial colonial que reprodueix estructures de dominació i injustícia, fent una crítica frontal a la no neutralitat del concepte teòric i polític dels drets humans, profundament imbricat en les polítiques d'exclusió i violència estatals. 

A Occident, ens recorda la pensadora, els drets de les persones LGTBIQ+ són presentats com una marca distintiva de la superioritat moral enfront d'un "altre" retratat més endarrerit, homòfob i violent, particularment un “altre” musulmà. Aquesta retòrica homonacionalista promou així la islamofòbia i justifica intervencions militars i polítiques migratòries restrictives, al mateix temps que oculta les lluites LGTBI que existeixen en aquests mateixos contextos i les diferents formes de agenciament comunitari que despleguen. D'aquesta manera, els drets LGTBI com a drets humans es converteixen en una eina de poder que reforça la superioritat occidental i que serveix per a deslegitimar les cultures i resistències dels països no occidentals.

En el seu següent llibre, The Right to Maim: Debility, Capacity, Disability (2017), l'autora amplia aquesta anàlisi explorant com els Estats contemporanis no sols maten a través de la guerra i la violència, sinó que també incapaciten i mutilen a uns certs cossos, especialment als cossos racialitzats i colonitzats. En el cas de Palestina, Puar assenyala que les tàctiques militars i estratègies polítiques d'Israel no sols busquen eliminar físicament a la població palestina, sinó també mantenir-la en un estat d'afebliment crònic que obstaculitza o impedeix la construcció de vides vivibles en general, i la resistència a l'ocupació, en particular.  Aquest "dret a mutilar" es converteix així en una forma de control biopolític que permet als Estats gestionar poblacions no desitjades. Al mateix temps, aquesta tàctica s'emmarca dins d'una narrativa de seguretat i modernitat, en la qual Israel es presenta com l'estat defensor dels drets humans i les llibertats civils del Mitjà Orient.

Com veurem en la conferència de Puar, aquestes contribucions a l'anàlisi de les formes de control biopolític dels Estats-Nació ens conviden a examinar la nostra complicitat amb l'imperialisme i la reproducció quotidiana de la islamofòbia que això implica, però també a entendre la necessitat d'articular les lluites queer i transfeministas amb les lluites anticolonials. 

Habitualment, Palestina es retrata com un poble que oprimeix la diversitat sexual i de gènere i aquesta narrativa justifica l'ocupació israeliana, que es presenta a si mateixa com a salvadora, proclamant-se com un bastió de drets i llibertats a la regió, com un oasi de modernitat entre la barbàrie, dibuixat a base de propaganda estatal. Aquest imaginari invisibilitza estratègicament la resistència queer dins de Palestina i les connexions que existeixen entre les lluites contra el colonialisme i la lluita pels drets sexuals i de gènere. Moviments com "Queers for Palestine" desafien aquestes narratives, reivindicant que no hi haurà alliberament queer sense l'alliberament del poble palestí. 

La proposta d'anàlisi interseccional de Puar, com veiem, connecta potencialment les lluites queer, LGBTI i transfeministas amb l'alliberament del poble palestí i els moviments anticolonials a nivell global. Amb la qual cosa, la seva visita no sols representa una oportunitat per a l'illa per a aprofundir en la seva anàlisi política, sinó també per a explorar la possibilitat de construir aliances transnacionals entre les lluites queer i les lluites per l'alliberament de Palestina, en un context polític global que es torna cada vegada més complex i insostenible. La seva proposta ha servit com una crítica del statu quo i ha contribuït significativament amb anàlisis polítiques que desafien les estructures de poder dominants, però també se'ns presenta com una possibilitat: un full de ruta per a l'acció política i comunitària i per a la solidaritat queer i transfeminista amb Palestina. 

La visita de Jasbir Puar a Menorca, per tant, té implicacions significatives en termes de visibilització, mobilització i reflexió crítica. En el context actual, la seva presència a l'illa torna a posar sobre la taula la necessitat d'un compromís actiu i d'una responsabilitat col·lectiva: no sols porta amb si la seva experiència acadèmica i política, sinó també una invitació a pensar col·lectivament sobre com les nostres lluites locals poden connectar-se amb moviments més amplis de resistència global i de lluita contra l'imperialisme i el colonialisme.

Aquest esdeveniment, organitzat pel #ToQueerLAB transfeminismes·pensament crític·acció social de Filosa Menorca, en complicitat amb el Comitè de Solidaritat Menorca-Palestina, tindrà lloc en la Sala d'actes del Claustre del Carme el 5 d'octubre a les 18.00 hores, i és una crida a la reflexió i a l'acció, un espai comunitari per a generar sinergies entre persones que tenim alguna cosa en comú: un horitzó ètic i polític de transformació, emancipació i justícia social. Persones que anhelam i imaginam juntes un món més just. 

Més informació sobre l'esdeveniment i inscripcions aquí.