Según se recoge en l'INFORME MAR BALEAR producido por ECODES con el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la Mar Mediterrània s'està escalfat a un ritme major que la mitjana global. Segons els autors de l'informe, aquest escalfament té múltiples efectes per als organismes marins, els hàbitats i el funcionament dels ecosistemes.

"Algunes de les conseqüències de l'escalfament global de les aigües del Mediterrani inclouen la pèrdua de biodiversitat, els canvis en el funcionament dels ecosistemes, els cicles biogeoquímics i la proliferació d'espècies invasores", aseguren les coordinadores de l'estudi Raquel Vaquer-Sunyer y Natalia Barrientos.

A la mar Balear l'escalfament de l'aigua superficial ha estat de 1,6 °C en els últims 42 anys, segons dades processades pel Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB). Associat a l'augment de temperatura global, es produeix un increment en el nivell de la mar. En el Mediterrani occidental aquest augment ha estat de 18,5 cm en els darrers 139 anys i el ritme de pujada s'ha accelerat durant les últimes dècades.

Aquest increment del nivell de la mar podria ser d'entre 55,2 i 76,5 cm a finals de segle, la qual cosa produiria un retrocés de les platges de Balears d'entre 7 i 50 metres, reduint a la meitat la seva superfície aèria. L'augment de temperatura té greus conseqüències sobre els hàbitats i espècies
marines que habiten la mar Balear.

S'han observat esdeveniments de mortalitats massives de corals i gorgònies. La gorgònia vermella (Paramuricea clavata) és una de les més amenaçades per aquest escalfament. Les seves poblacions a Eivissa i Cabrera estan molt afectades Per l'augment de temperatura, provocant que no pugui viure en aigües més somes (poc profundes) i només es trobi a major profunditat. El coral bambú (Isidella elongata) viu fins a > 1.000 m de profunditat i es troba en greu perill d'extinció.

Així i tot, en zones sense pesca d'arrossegament de la mar Balear es poden trobar algunes de
les poblacions més denses del Mediterrani. En els últims anys (entre 2019 i 2023) s'han localitzat un total d'11 nius de tortugues marines (Caretta caretta) en platges de Balears. Aquests nous nius es poden deure a l'efecte de l'escalfament global.

Les tortugues podrien estar intentant prevenir els efectes sobre la proporció de sexes —a majors temperatures neix un percentatge major de femelles, mentre que a temperatures més baixes neixen més mascles— nidificant en zones més fredes. D'altra banda, les dades de la Fundació Palma Aquarium recollits en l'Informe Mar Balear mostren que la principal causa d'encallament de tortugues marines és l’emmallament en plàstics o arts de pesca fantasma.

També s'ha observat la colonització de la mar Balear per diverses espècies exòtiques, algunes d'elles amb caràcter invasor. La majoria d'aquestes espècies són d'origen tropical i subtropical, la qual cosa contribueix a la tropicalització del Mediterrani.

L'INFORME MAR BALEAR és un projecte col·laboratiu del qual formen part totes les institucions de recerca marina de les Illes, el Govern de les Illes Balears, I entitats públiques i privades relacionades amb el medi marí. L'objectiu és recopilar la millor informació disponible sobre la mar Balear per guiar la presa de decisions sobre la base de dades científiques.

L'actualització de 27 indicadors sobre canvi global, hàbitats protegits i espècies emblemàtiques de l'Informe Mar Balear ha comptat amb la col·laboració d’ECODES i el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a través de la convocatòria per a l'any 2023 de subvencions en règim de concurrència competitiva “línia a” per al desenvolupament d'activitats per a l'interès general considerades d'interès socials, en l'àmbit de la recerca científica i tècnica i protecció al medi ambient en matèries de competència estatal.