Quarta setmana de protestes pageses. Gairebé totes les principals ciutats de província de l’Estat espanyol s’han vist sorpreses, en qualque moment d’aquest darrer mes, per les grans marxes de tractors. El camp es mobilitza. Dilluns passat, els pagesos van entrar a la capital de l’illa amb els seus vehicles, per donar suport a les reivindicacions de les principals organitzacions que encapçalen la revolta. Na Maria no hi va anar: feia un curs per aprendre les noves eines del “quadern digital” que exigeix el Govern. Emperò el seu marit i el seu fill sí que hi eren.

Maria Tudurí és la madona des Capell de Ferro. Va començar la seva vida com a pagesa en solitari quan va deixar de treballar amb el seu marit en la producció lletera. Es convertí en una madona. Tot d’una —em comenta ella durant l’entrevista— va enfocar el seu projecte agrari en un model que anàs en consonància amb les idees que tenia. Producció agrícola i ramadera i protecció de la terra. Per tant, na Maria veu amb bons ulls el fet d’entrar en el programa de Custòdia Agrària iniciat pel GOB ara fa vint anys. Es tracta d’un pacte de col·laboració entre pagesia i el grup ecologista que es basa en el suport mutu i en una visió compartida sobre el camp i el futur de l’illa. Tots dos treballen braç a braç per construir un model resilient i sostenible.

És dilluns i comença la setmana. És un bon dia. No perquè el sol il·lumini des del cel i llueixin tots els colors del camp de l’illa en eixivernada. Tampoc perquè les escandaloses gallines ponedores avui hagin post tots els ous que els tocava. Ni encara menys és un bon dia perquè es va vendre molt la setmana passada. Avui és un bon dia perquè plou.

“Som na Maria Tudurí. Fa 15 anys que em vaig independitzar. Abans feia feina amb el meu home i fèiem vaques de llet. Un dia vaig pensar que volia canviar, que ja no volia fer més vaques, volia fer una altra feina amb animals autòctons de Menorca. Vaig llogar una finca i vaig posar vaques de carn, gallines i porcs per fer embotit, porc negre —els de les campanetes tan polides que tenen. I volia fer agricultura ecològica, respectant el medi ambient, i canviar tot el que feia abans. A poc a poc ho vaig aconseguir; tot d’una no va ser fàcil. Vaig començar el 2008. Em van fer fora de la primera finca on vaig començar perquè hi volien fer un agroturisme. Ara està buida. El 2011 vaig agafar es Capell de Ferro, i aquí seguesc, esper que fins que em jubili.”

Sempre t’has dedicat al camp? Responent a aquesta idea de la falta de relleu generacional, si no ets del camp de tota la vida, és més difícil fer-hi feina?

Maria Tudurí: Tot d’una jo venia de poble; vaig anar al camp pel meu home. Els meus avis sí que venien del camp, tant de la part paterna com de la materna. Per tant, sempre havia vist una cabra, un be, una vaca, horta… Sempre ho havia vist i em cridava l’atenció.

Per fer feina al camp, t’ha d’agradar. No importa que no venguis de família de tradició pagesa. Tant si vens del camp com si vens de poble, si no t’agrada el camp, no funciona. No importa que hagis de venir del camp. L’important és que t’agradi fer la feina que tu fas, perquè no és fàcil i són moltes hores. Dissabtes, diumenges, festius. En un moment o altre, sempre has d’anar a veure els animals que tens.

Ja duim tres setmanes de protestes de la pagesia tant a l’Estat espanyol com a Europa. Dones suport a la protesta i les reivindicacions?

M. T.: Jo estic d’acord amb moltes coses. No amb totes, però sí amb moltes. Per què ens estan ofegant amb la burocràcia? Noltros som pagesos, no som administratius que podem fer tot el que demanen. Dilluns i dimarts vaig aprofitar per fer un curs i ens van explicar aquest “quadern digital” que ens demanen. Primer de tot, ni ells saben com s’ha de fer i nosaltres ho sabem molt manco, per molt que tinguem voluntat de fer-ho. Ens diuen que un dia a la setmana ens hem de dedicar a fer açò. Tal vegada tu no pots perquè no tens ni temps ni els coneixements per fer-ho. És molt complicat. Ja ho era abans i ara, amb el quadern digital, ho és molt més.

Jo no vaig sortir a la manifestació. Van sortir el meu home i el meu fill, però jo no. Justament van posar el curs aquest i la manifestació hi coincidia. I em va tocar anar-hi per posar-me un poc al dia de les coses noves que s’han de fer.

Al principi, parlàvem del fet de ser de ciutat o ser de poble. Maó ha crescut tant que es fa difícil dir-ne poble: quasi podríem parlar més aviat de ciutat. Et volia demanar com veus la relació que té la gent de la ciutat amb el camp.

M. T.: Hi ha de tot, però des de fa uns anys la gent mira més que el producte sigui de Menorca. Veuen que el preu no és tan diferent un de l’altre. Ja saben que tot és molt car. No és que als pagesos els paguin molt, sinó que hi ha gent (intermediaris) se n’endú una bona part. Jo faig venda directa i he de dir que la gent s’implica. He vist que des de fa uns anys, sobretot d’ençà de la pandèmia, la societat compra més producte local.  

Comentaves que es Capell de Ferro no és propietat teva: està arrendat. Creus que l’arrendament de la terra i el fet de no ser propietari poden dificultar el sosteniment del projecte agrari i ramader?

M. T.: Açò sempre. A més, pagam uns lloguers molt cars. De cada vegada es paga més pel lloguer, i fas feina en un lloc que no és teu. El lloguer ha pujat moltíssim, i és complicat trobar terres. Aquest és un tema que és mal d’aclarir si no tens una finca pròpia. Si, per exemple, vols obrir una finca lletera l’estim és molt car. Has d’invertir molt per treure poquet durant molts anys. És molt mal de fer arrancar i els primers anys són molt durs.  

La decisió de combinar la ramaderia i l’agricultura és per alguna raó en concret?

M. T.: Pens que són dues coses que han d’anar juntes. És el que jo trob, eh? Després cadascú pensa de manera diferent, però jo pens que han d’anar juntes.

Pel que fa a la propietat de la terra, hem vist que hi ha un abandonament de les finques rurals tant a Menorca com a la resta del territori. Darrerament, hi ha una alternativa a aquest abandonament de la terra: els agroturismes. Es compren aquestes finques abandonades per una milionada i es combina la producció agrària amb el turisme. Quin impacte té aquesta producció en el consum de la societat menorquina?

M. T.: Jo amb açò no... (silenci). Açò que ve un i compra una finca... Al final, quasi el primer que fa és llevar el pagès que treballava aquella terra. Perquè l’agroturisme ja no casa amb la feina que fa el pagès: una vaca farà renou, per exemple, i un tractor que has d’engegar a les set del matí no agradarà a qui s’estigui a l’agroturisme. Els clients van a un agroturisme per tenir tranquil·litat i no volen tot açò: no es voldran trobar un be o una vaca amollats pel mateix camí que ells o excrements de bestiar que a l’estiu fan olor. Pel que fa al camp de Menorca, aquesta opció no està gaire ben enfocada.

Jo crec que l’impacte d’aquesta producció en el consum de la societat menorquina és mínim. No és el futur per al camp, per als pagesos de tota la vida. És un model nou que a la llarga funcionarà? Jo no ho sé.  

La situació climàtica és preocupant. Com t’afecta a la finca? Ho notes?

M. T.: És molt preocupant. Per exemple, enguany no hi ha gens de pluja. Tot va amb les cisternes, i mai havien estat tan baixes mai. Estan sota mínims. Jo vaig posar tota una canalització a les teulades per recollir aigua de pluja, però enguany no n’hi ha. M’he hagut de connectar a l’aigua de poble. O, si no, demanar aigua, però açò és molt car. Per tant, el canvi climàtic ens està afectant moltíssim; hem d’anar canviant coses per intentar que vagi millor.

El camp de Menorca necessita un canvi de model agrícola i ramader? Tenint en compte la terciarització de l’economia, el monocultiu del turisme, etc., creus que es necessita un replantejament?

M. T.: En alguns aspectes, sí, s’ha de canviar. Crec que arribarà un dia que no tindrem aigua, o que l’aigua serà salada. El turisme està molt bé... Han de venir turistes perquè tothom ha de viure, però s’ha de mirar d’on traurem l’aigua, perquè nosaltres aquí hi som tot l’any. Cal mirar com ho feim, açò. Serà complicat trobar una solució justa per a tothom.

Fa estona que estàs dins del programa Custòdia Agrària. Per cert, enhorabona pel Premi Pere Prats que va concedir el GOB l’any passat. Com trobes que es fa la feina des d’un programa de Custòdia Agrària i per què t’hi vas involucrar?

M. T.: Hi vaig entrar perquè un dia vaig llegir una notícia a la premsa que deia que ells tenien aquestes idees i vaig pensar que s’assemblaven molt a les meves. Un dia vaig anar a unes jornades del GOB i així va començar tot. Al final, ells tenen unes propostes que no obliguen ningú a dur-les a terme. Si tu hi estàs d’acord, pots entrar en diàleg i en aprenentatge. Hi ha moltes coses que ja veia com ells i a poc a poc hem anat avançant (ja fa des de l’any 2009 o 2010). Ells han anat canviant coses que es pensava que no es podrien baratar. S’ha de poder viure del camp i s’han de tenir en compte moltes coses per fer la feina bé combinant-ho tot: cuidar la terra i poder viure de la feina que fas. Ells m’han ajudat amb la venda directa amb els mercats, i s’hi han implicat moltíssim. Hi pots parlar i tenir-hi un diàleg; no és impositiu.

Ara que parlàvem de la manifestació, he de dir que va anar molt bé. Els tractors van sortir i van anar a la plaça de la Miranda a llegir el manifest. Però quants polítics van anar a sentir el manifest? Cap ni un. Què vol dir açò? Que tampoc els importen gaire les reivindicacions dels pagesos. Al final, el que han de fer és escoltar, almanco escoltar. És trist. Va demostrar que el que diu la pagesia no importa.

Maria, ja et faig la darrera pregunta. Quin missatge donaries als joves que estan dubtosos d’emprendre una vida al camp? Què diries a aquest jovent?

M. T.: Jo el que els diria és que es preparin, que es formin, que facin cursos. Que si realment és el que els agrada, tirin endavant. Que si realment els agrada el camp, no s’ho pensin. Crec que hi ha hagut una temporada que no hem ensenyat el camp als més joves, i ha de ser de petits que han de veure i aprendre com es fa el menjar, d’on venen els aliments, etc. Llavors, sí que tal vegada hi haurà més gent que s’hi dediqui. Hi va haver un temps que semblava que ser i treballar al camp no era important, emperò ho és molt. Jo crec que els al·lots ho han de veure de petits. Si a qualcú li agrada aquest món, que es formi i que continuï endavant.

M’agradaria moltíssim que la gent s’implicàs més. A Ciutadella hi ha un poc més de gent del camp, no sé si per sortir a les festes. També haurem de posar aquí, a les festes de Gràcia, el requisit de ser del camp per poder sortir. Així tal vegada s’hi dedicaria més gent! Ara faig broma... Cada vegada hi ha menys joventut que es vulgui dedicar a aquest ofici.