30/10/2024
Raoul Ferrer i Fernández, enginyer agrícola, per a Revista Posidònia
Ja fa temps que l’agricultura experimenta un procés de depreciació que s’expressa en diferents àmbits: des de la pèrdua de valor de la feina dels agricultors i del seu producte fins a l’ofegament de burocràcia per part de l’Administració. Cada vegada més sovint, les grans empreses dominen el sector i l’aboquen a la centralització d’uns pocs. Però és que ara, a més, s’hi suma un problema que cada vegada afecta més els agricultors. Es tracta, evidentment, del canvi climàtic, i especialment d’una de les seves conseqüències principals per al camp: la sequera i la manca d’aigua.
Per fer front a aquesta problemàtica, l’agricultura regenerativa proposa rehabilitar la matèria orgànica de la terra i restaurar la biodiversitat del sòl degradat, fet que es tradueix tant en un augment de la captura de diòxid de carboni com en una millora del cicle de l’aigua. Paral·lelament, el sector agrícola arrossega des de fa anys un problema generat per un residu per al qual, aparentment i fins ara, no hi havia solució: què fer amb la llana de be? La llana està classificada com a residu i subproducte animal que pot transmetre patògens (classificada en la categoria 3 de SANDACH, la normativa de subproductes animals no destinats al consum humà). Es tracta d’un tipus de residu que comporta un risc sanitari baix, però que s’ha de tractar degudament.
Així, des de fa dos anys, duc a terme una recerca que pretén aportar solucions al problema de la sequera i el canvi climàtic, i també a l’excedent de llana, que podria contribuir a fomentar un model agrícola més sostenible, a limitar la producció de residus, i fins i tot a combatre el canvi climàtic.
Tot i els seus nombrosos avantatges, actualment no hi ha ningú que estigui interessat en la llana (ni tan sols si és regalada). La indústria llanera va anar desapareixent a partir de la segona meitat del segle passat, o va acabar abandonant el país a finals dels 90 per l’arribada de les fibres sintètiques i les obtingudes a través del petroli. Aquestes dues situacions han provocat que actualment la llana sigui un producte que no genera cap rendibilitat econòmica (no té preu al mercat, i si el té és molt baix). A més, genera un gran problema de logística, ja que sol quedar acumulada a les finques, fet que provoca que els ramaders intentin cremar-la o enterrar-la.
Amb l’empitjorament de les sequeres derivades del canvi climàtic, és cada vegada més necessari protegir i cuidar els sòls per evitar l’evapotranspiració. Cuidar la vida a la terra implica garantir que reté i infiltra correctament l’aigua i la humitat, a més de reduir-ne la temperatura; és a dir, es tracta de regenerar els sòls i permetre l’adaptació de l’agricultura a les situacions climatològiques que patim actualment. Però quin paper pot tenir la llana en aquest context? Quines propietats de la llana es poden aplicar a l’agricultura regenerativa?
La llana és un material fibrós i biodegradable que no presenta cap partícula contaminant i que, en descompondre’s, aporta matèria orgànica al sòl. És una proteïna que presenta dos components: d’una banda, la queratina (molt rica en sofre i interessant per a la fabricació de bioplàstics) i, de l’altra, la lanolina, que és un greix que es fa servir en la fabricació de cremes hidratants. És resistent a fongs i bacteris, és ignífuga, presenta una estructura esponjosa que li permet absorbir la humitat de l’ambient i fins a un 30% del seu pes en aigua (impermeabilitat), i té la capacitat de regular la temperatura de l’espai on es fa servir (termoregulació, de manera que és capaç d’aportar calor a l’hivern i de generar transpiració a l’estiu).
Fer servir la llana com a encoixinat damunt el sòl i com a substrat per fer planters té diversos beneficis per a l’agricultura: reté l’aigua i la humitat de reg al sòl, i absorbeix i manté la humitat ambiental. D’aquesta manera, es crea un microclima d’humitat i temperatura constant i satisfactori per als cultius. Així mateix, evita l’evapotranspiració de l’aigua, fet que garanteix més eficiència i més estalvi en l’ús de l’aigua i afavoreix la resiliència davant de les sequeres. Aquest microclima generat al sòl permet crear vida i donar lloc a sòls equilibrats i nutritius.
La llana és un material orgànic i natural que està compost principalment de nitrogen, però també presenta carboni (relació carboni/nitrogen entre 4-5). A part del nitrogen i el carboni, inclou una gran diversitat de nutrients (fòsfor, potassi, magnesi, zinc, coure, etc.) que estan en equilibri. Així, és una bona solució orgànica per contribuir a la millora del sòl i el complex argil·lohúmic, a partir de la matèria orgànica i dels minerals que anirà incorporant a la terra en el procés de descomposició, tant a curt com a llarg termini.
Igual que ocorre en el cas de l’encoixinat, la llana com a substrat també permet retenir la humitat i estalviar l’ús d’aigua al planter. Açò facilita que, a l’hora de fer el trasplantament a la terra, es retengui la humitat i s’eviti l’estrès de la planta derivat del canvi d’hàbitat.
Com he dit, la llana és resistent a fongs i bacteris, i també permet l’aïllament tèrmic. En relació amb l’àmbit agrícola, i més concretament amb la regeneració dels sòls, impedeix que els rajos del sol la traspassin i arribin fins a la terra. D’aquesta manera, s’aconsegueix que la temperatura del sòl (tant a l’estiu com a l’hivern) es mantengui estable i en els llindars adequats perquè la planta es desenvolupi correctament i no presenti afectacions durant el cicle de cultiu.
Gràcies a l’estructura fibrosa i a la seva capacitat de convertir-se en feltre de manera natural, dificulta el creixement de plantes adventícies. Així mateix, pel fet de no deixar passar els rajos del sol, evita que aquestes plantes puguin fer la fotosíntesi. La textura esponjosa que presenta també és interessant, perquè en descompondre’s passarà al sòl i per la capacitat d’absorbir líquids, com ara els lixiviats d’una pila de fems frescos, l’aigua i la terra que es perd per l’erosió hídrica, etc.
El procés de descomposició d’aquesta fibra natural és lent i varia en funció de la zona: com més constant sigui la humitat, més ràpid serà el procés de descomposició. Aquesta lentitud pot ser un aspecte tant positiu com negatiu, en funció de la gestió que faci cadascú del sòl. Des del meu punt de vista, i amb una experiència de més de dos anys, es tracta d’un aspecte positiu: d’aquesta manera, s’aconsegueix afegir matèria orgànica i nutrients que alimentaran el sòl i les plantes a curt, a mitjà i a llarg termini.
Així mateix, fins que no s’hagi descompost del tot, la llana regenerarà el sòl i aportarà tots els beneficis explicats anteriorment, a més d’estalviar molta feina als agricultors.
Tal com he comentat anteriorment, fa més de dos anys que vaig començar a experimentar i investigar amb les aplicacions de la llana al sector agrícola, sobretot centrant-me en la possibilitat de fer-la servir com a encoixinat per al sòl i com a substrat per fer planters. Durant el primer any i mig, vaig recollir dades amb valors numèrics (sobretot pel que fa a la temperatura). Amb tot, la majoria d’informació que vaig obtenir va ser a través de l’observació del comportament de la llana amb el sòl, de cada cultiu amb la llana com a encoixinat, de la durabilitat de la humitat del sòl, etc.
Totes aquestes dades han estat obtingudes durant el primer any i mig de recerca com a enginyer tècnic agrícola, màster en Agricultura Ecològica i especialitzat en la gestió holística i l’agricultura regenerativa. He incorporat tecnologia de sensors i sondes per obtenir dades científiques amb valors numèrics en temps real, amb l’objectiu de mesurar els nivells de temperatura, humitat i estalvi en l’ús de l’aigua en les explotacions agrícoles que empren llana.
Així, el que he fet és corroborar les hipòtesis que vaig plantejar al començament de les meves investigacions. Els pròxims passos són continuar tota aquesta recerca sobre l’aplicació de la llana en l’agricultura, i sobretot seguir-ne fent difusió. Cal continuar insistint i difonent que la llana és un material increïble i que és útil en nombrosos àmbits.
A més, cal continuar-ne parlant: l’hem de reivindicar i hem d’aconseguir que torni a tenir rendibilitat per al ramader. Som davant d’una fibra polivalent amb una gran amplitud d’usos, que, a més, pot ajudar en la regeneració dels sòls i els ecosistemes (i afavorir el cicle de l’aigua i els nutrients, la dinàmica de les comunitats i el flux d’energia), i també pot contribuir a la resiliència enfront de la sequera i a l’estalvi d’aigua.
