Demà dimarts dia 27 de juny està previst el desnonament d'una dona amb el seu fill menor d'edat a les onze del matí a es Castell. “El niño y yo entramos a vivir  en la casa en el 2019”, narra la protagonista d'aquesta historia en diàleg amb Revista Posidònia. Davant d'una situació de crisi d'habitiatge generalitzada arreu, i amb les seqüeles d'un una crisi econòmica, la familia va entrar a viure a la casa que és propietat d'un dels grans monstres financers: CaixaBank.

La jutgesa del jutjat d'instrucció nº2 de Maó, Belén Velazquez, va sentenciar fer fora la familia de la llar. Tot i solicitar haver-hi un informe de vulnerabiltat la jutgesa no suspèn el judici i aquest es celebra la tardor de 2021. El resultant és una sentencia que data per al gener de 2022. La Caixa va presentar la demanda el febrer de 2015 i aquesta es va notificar molt rapidament, més del que és normal dins uns jutjats saturats i amb un habitatge d'un gran tenidor.

Des de del primer moment els serveis públics del municipi dirigits pel Secretàri municipal li van negar el dret d'empadronament a la llar on està vivint, obligant-la a cercar alternatives. Després després d'aconseguir empadronar-se a casa un amic i de la mà dels serveis socials des Castell generen l'informe, que finalment es presentarà al jutjat. La jutgessa va rebre finalment l'informe de vulnerabilitat on queda expossat que la situació de risc de la familia és per una falta d'ingressos, precarietat i a més ser una víctima de violencia de genere. Tots aquests elements van ser rebutjats per la jutgessa desestimant l'informe i responsabilizant a la mare de la situació que viu.

Quan els drets col·lectius són suplantats pels interessos d'empreses privades, exercir-los i defensar-los, és una qüestió de justicia social. Aquest dimarts una dona i el seu fill menor d'edat s'enfonten a un desnonament i a la posterior terrible situació  de trobar-se al carrer sense alternativa habitacional, una situació de vulnerabilitat més arreu de l'estat espanyol.

Moral i dret van sempre de la mà? El cert és que guarden una relació però no sempre els trobam a prop. Ens topam amb abundància de casos en que les lleis poden ser immorals. Quan explota la bombolla immobiliària al 2009 el sistema finançer deixa un paisatge devastador arreu del territori i els seguents anys totes les politiques d'ajustaments que van de la mà s'enfoquen a precaritzar la classe treballadora amb un gran objectiu: salvem la banca.

El preu de l’habitatge va créixer a les Illes Balears un 7,9% el 2020 segons l’informe publicat per la societat de taxació Tinsa i se situa així, junt amb les Illes Canàries, com la comunitat autònoma on ha pujat més, mentre que la mitjana espanyola és del 5,4%.

Seguint amb el procés judicial, l'advocada presenta un recurs d'apelació contra la sentència cap a l'audiència provincial, que suspèn automàticament el llançament, sense que el jutjat hagués suspès el llançament mentre dirimia el procediment especial de vulnerabilitat deixant-lo sense efectivitat. Mentrestant la directora de “riesgos reputacionales” de CaixaBank li assegurà a la dona que s'havia paralitzat el llançament per petició del propi banc. No obstant, no consta ni un sol escrit de CaixaBank solicitant la suspensió, mentre el procediment segueix endavant a l'audiència provincial que acaba desestimant el recurs.

I és quan al tornar el cas al jutjat de Maó i la jutgesa reprenent el tràmit sobre els efectes de la vulnerabilitat emet tot tipus de judicis de valor sobre el cas, condemnant-la per no fer prou. Responsabilitzant a la mare de la situació, altre cop defensant la banca en contra d'una mare i el seu fill.

Mentrestant la mare que estava inscrita a l'IBAVI des de 2019 rep una oferta per part de la insitutció, oferint-li un pis de lloguer social amb un plaç de cinc dies per aconseguir 724€ - xifra que equival un mes de lloger i un mes de fiança -. Tot açò sense tenir en compte la relitat de la mare que es trobava treballant en cursos del SOIB i no se li ofereix un fraccionament dels pagaments de la renta ni tampoc adequar la renta del pis als seus ingressos. Tot això condueix a una sanció de l'IBAVI a la mare deixant-la sense poder entrar a les llistes per haver rebutjat una oferta que no podia assumir. D'altre banda, tot aquest procediment es du a terme per via telefònica i no hi ha notificació oficial de l'IBAVI, per la qual cosa la mare no podrà ni presentar un recurs apel·lant la sanció.

Avui matí es concentra un grup de persones davant la seu de CaixaBank a Maó per defensar la familia. Al peu de l'oficina es desplega una pancarta on es llegeix “Prou especular”.  L'entitat bancària compra l'habitatge on viuen la mare i el seu fill fa uns anys per uns quaranta mil euros – com de costum - a una familia endeutada i adquiereix l'immoble que ara està venent per trecents mil, augmentant fins a vuit vegades el preu sobre el qual van adquirir la propietat. Un altre cop el joc del sistema finançer, la banca mana i especula a plaer.

Els col·lectius que acompanyen a la familia en aquest procés i denuncien la situació són el col·lectiu en defensa del det a la vivenda Menorca per un Habitatge Digne i el sindicat CGT. Una companya dels col·lectius qéstiona la decisió de la jutgessa sobre l'informe de vulnerabilitat: “Consideram que és suficient veure que hi ha un menor com per no seguir endavant el desnonament”

Finalment la semana passada en vista de les negatives del sistema judicial espanyol es prèn la decisió d'acudir als Tribunals de Justicia Internacional. Énvien un llarg informe de devuit de pàgines denunciant el cas al Comitè de Drets Econòmics i Socials de la Organització de les Nacions Unides el qual resol la suspensión del desahucio de la vivienda en la cual usted y su hijo actualmente habitan, o alternativamente otorgándoles una vivienda alternativa adecuada a sus necesidades, en el marco de una consulta genuina y efectiva. Demanen que s'aturi d'immediat aquest desnonament. Ara, és a les mans altre cop de la jutgesa fer cas o no a les peticions de la ONU.

A principis del segle XX Joaquim Costa escriu sobre moral i dret. Quan les lleis s'oposen a la vida de les personesm aquestes han de ser reprovades. També comenta com als legalistes quan promulguen lleis des de les cambres de diputats però moguts per interessos pròpis, se'ls ha de penalitzar i castigar. El mateix legislat ha de poder prendre al legislador el paper de representant quan obra en interès privat, doncs és el poble qui té la sobirania i no el representant d'aquest. És la col·lectivitat la que ha de refrendar les lleis, acceptar-les i validar-les i no una minoria al servei del capital.