La mar Balear ocupa una superfície de 72.552 km2 (segons l’àrea descrita pel Dr. Enric Ballesteros). D’aquests, només 52,96 km2 estan altament protegits, una superfície que representa el 0,07 %.L'Estratègia de la Unió Europea de Biodiversitat 2030 marca l'objectiu de protegir un mínim d’un 30 % de les mars europees per a l'any 2030 (30x30) i que com a mínim un 10 % d’aquesta superfície marina sigui de protecció estricta (10x30).

El director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, subratlla que “el Govern d’Espanya ha expressat públicament el compromís d'aconseguir els objectius 30x30 de protecció marina a les aigües de l’Estat. El nou Govern de les Illes Balears encara no s’ha pronunciat al respecte, i pensam que també s’hauria de fer seu aquest compromís perquè la mar Balear s’ho val”.Esteban afegeix que “els Espais Marins Protegits aporten múltiples beneficis a la nostra societat. Ens donen peix, oportunitats de gaudi i molts beneficis econòmics. 

L’alta protecció de la mar és la millor assegurança que podem comprar per fer front a la incertesa de l’escalfament de les aigües provocat pel canvi climàtic i garantir el futur de la pesca, el turisme i el benestar de les persones. Tot i que el Govern balear no té una obligació legal, està en el seu interès avançar en l’alta protecció marina. Les dades mostren que és una inversió que surt a compte. Mes de 200 entitats i empreses així ho han demanat al Govern. Però encara restam pendents de que faci públic el seu compromís”.

A l'informe adjunt, elaborat per Marilles, es comptabilitza i visualitza la fotografia actual dels percentatges de protecció aconseguits a la mar Balear.Competències de gestióLa mar Balear està formada per aigües interiors i aigües exteriors i té unes competències de gestió compartides entre el govern central i l’autonòmic L’àrea total de les aigües interiors — de competència autonòmica— és d’aproximadament 2.663 km2. I l’àrea ocupada per les aigües exteriors, molt més extensa, és de 69.899 km2.En general, la gestió dels Espais Marins Protegits (EMP) pot ser autonòmica o estatal, en funció de si es troben en aigües interiors o exteriors, respectivament. No obstant això, els EMP d’aigües exteriors també poden ser gestionats a nivell autonòmic sempre que tenguin reconeguda la continuïtat ecològica per part del ministeri competent.

Objectiu 10x30

Els resultats d'aquesta anàlisi mostren que, per a l’objectiu 10x30, estam lluny d'aconseguir el 10 % de protecció estricta per al 2030, tant a aigües interiors (1,7 %) com al conjunt de la mar Balear (0,07 %).

Cal destacar que gairebé totes les àrees estrictament protegides es troben en aigües interiors, a excepció de les zones següents que queden en aigües exteriors: el sud i el sud-oest de l’illa de Cabrera; la zona d’ús restringit de la reserva marina d’interès pesquer de Llevant; i la zona d’ús restringit i de reserva integral de la reserva marina de sa Dragonera.

Objectiu 30x30

En quant a l’objectiu 30x30 d’aconseguir un mínim de 30 % de mar amb algun tipus de protecció, s’ha assolit a aigües interiors (55,4 %) —tot i que cal considerar que no totes les zones disposen de plans de gestió aprovats—, però no a la mar Balear (13,8 %), .

Què entenem per Espais Marins Protegits?

Els Espais Marins Protegits (EMP) són zones geogràfiques del medi marí que es creen amb l’objectiu de protegir hàbitats i espècies concretes —per exemple, Xarxa Natura 2000— i/o de millorar el rendiment pesquer i la biodiversitat —per exemple, les reserves marines d’interès pesquer. Dos objectius que es retroalimenten i sovint convergeixen. El nivell de protecció i normativa dels EMP varia en funció de la figura legal i de les administracions competents. Actualment, existeixen 8 figures de protecció marina al voltant de l’arxipèlag balear amb diferències en els graus de gestió, protecció i ús:

1) Àrea marina protegida: el corredor de migració de cetacis del Mediterrani

2) Parc nacional marítim-terrestre: Arxipèlag de Cabrera

3) Reserva marina d’interès pesquer: Badia de Palma – Nord de Menorca – Freus d’Eivissa i Formentera – Migjorn de Mallorca – Llevant de Mallorca – Sa Dragonera – Punta de sa Creu – Costa nord-est d’Eivissa-Tagomago – Illa de l’Aire – Illa del Toro i de les Illes Malgrats – Ses Bledes – Es Vedrà-Vedranell

4) Parc natural: S’Albufera des Grau – Ses Salines d’Eivissa i Formentera – Es Trenc-Salobrar de Campos – Península de Llevant

5) Xarxa Natura 2000: 42 zones de competència autonòmica i 11 zones de competència estatal

6) Paratge natural: Serra de Tramuntana

7) Reserva natural: Ses Salines d’Eivissa i Formentera – Es Vedrà, Es Vedranell i Illots de Ponent – S’Estany d’Addaia

8) Reserva de la Biosfera marina: Menorca Reserva de la Biosfera

El Pacte Blau Balear

A través del Pacte Blau Balear, més de 200 entitats i empreses demanen al Govern que assumeixi 5 compromisos amb la mar i la costa balear:

1. Crear una xarxa de santuaris marins que cobrirà un 10% de la mar Balear.
2. Posar en marxa plans de conservació i recuperació d’hàbitats i especies vulnerables.
3. Garantir una pesca sostenible i acabar amb el furtivisme i el comerç fraudulent.
4. Millorar la qualitat de les nostres aigües litorals.
5. Invertir un mínim d’un 1% dels pressuposts públics en conservació marina.