Una nova alerta taronja per pluges i fenòmens marítims planeja sobre les Illes Balears, mentre els mitjans ressalten el brot inesperat —i saludable— de solidaritat espontània que flueix des de tots els racons de l’arxipèlag cap a València. Encara no estam en condicions de quantificar la magnitud del desastre i, mentre encara ploram els morts, la lògica extractivista i de turistificació segueix el seu curs: dimarts que ve, el govern de Margalida Prohens convalidarà al Parlament el Decret de simplificació administrativa, que, entre altres coses, permet construir immobles en zones inundables.

“Es tracta d’una llei que ofereix barra lliure i que amnistia cases en sòl rústic, moltes de les quals estan situades en zones de risc (esllavissament, incendi, inundació, etc.), com podem comprovar superposant els mapes del cadastre i, per exemple, el de zones amb risc d’inundació. A més, torna a possibilitar la construcció de nous habitatges a les zones de risc”, han expressat des del GOB Mallorca.

En la seva intervenció parlamentària del 4 de novembre, la presidenta del Govern, Margalida Prohens, va assenyalar que el més important per afrontar els desafiaments ambientals i els fenòmens climàtics extrems era la “prevenció, prevenció i prevenció”. Amb tot, va evitar respondre per què el seu Decret òmnibus inclou la supressió de la Comissió Balear de Medi Ambient, que va deixar de funcionar l’abril d’enguany, poc després de l’entrada en vigor de la resolució.

“Nosaltres hem presentat més de cent esmenes a aquest decret, vigent des del maig passat, que entre altres coses modifica lleis sectorials, com ara la Llei d’avaluació ambiental, o elimina organismes clau com la Comissió de Medi Ambient”, ha expressat el portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, en diàleg amb Revista Posidònia. “Nosaltres creiem que és cert que hi ha problemes amb l’agilitat de la burocràcia, però en lloc de pensar com millorar la tasca administrativa i la tramitació d’expedients, han eliminat tràmits via decret; molts d’aquests tràmits són controls ambientals i urbanístics per avaluar la viabilitat de construcció en zones de risc”, afegeix Castells.

“Aquella pols ha dut este fang”

A Menorca, l’aplicació concreta del Decret de simplificació administrativa impulsat pel GOIB ha facilitat la legalització de gairebé 4.000 “hortals”, que no són altra cosa que habitatges construïts sense permís i sense control en sòl rústic durant les últimes dècades, molts dels quals estan destinats al lloguer vacacional. No es tracta només de construccions sense llicència, sinó que, davant de la multiplicació de fenòmens atmosfèrics i meteorològics extrems, fruit del canvi climàtic i de polítiques que atempten contra la prevenció, corren un perill real. Un exemple d’açò és el balanç de la dana de l’agost passat.

La catàstrofe de València ha posat en evidència els riscos a què ens enfrontam a l’hora de construir en zones inundables, una pràctica que, malauradament, no és exclusiva del País Valencià, sinó que s’estén per tota la geografia de l’Estat i que, gràcies al Decret òmnibus de Prohens, es farà norma de compliment efectiu a les Balears. A les Illes, les àrees urbanes han crescut en zones naturalment propenses a inundar-se. A Menorca, les zones de risc inclouen Alaior, Ferreries i es Mercadal, segons l’Observatori de Riscos Naturals i Emergències de les Illes Balears. L’erosió de les zones planes i costaneres, on el sòl i els ecosistemes podrien actuar com a barreres naturals, s’ha convertit en una condició que afavoreix les inundacions.

D’altra banda, la multiplicació de fenòmens climàtics extrems al Mediterrani és cada vegada més preocupant. El 2021, l’informe anual de WWF Espanya assenyalava que la Mediterrània s’escalfa un 20% més ràpidament que la mitjana mundial. Aquest fet fa augmentar significativament la freqüència i la intensitat de fenòmens meteorològics extrems, com ara les pluges torrencials i les depressions aïllades en nivells alts (que coneixem amb el nom de dana).

Ens trobam en un context en què la infraestructura i la planificació urbana s’han d’adaptar urgentment a aquestes noves realitats per reduir els danys i protegir la vida de les persones, no per afavorir la construcció d’habitatges orientats exclusivament a la demanda turística.

Enmig de la tragèdia, ens queda la solidaritat. Els milers de treballadors i voluntaris que, de manera desinteressada, han ofert temps i esforç per retornar un poc d’esperança a la terra. Més enllà dels rumors, de l’oportunisme polític, del robatori de les banderes històriques de la classe treballadora, al final del dia, només el poble salva el poble.