Publicat originalmente a La Directa

Som a la primera setmana del mes de setembre de 2019, tot just retornats de les vacances d’estiu. “Estava treballant a la barra de [l’Ateneu Cooperatiu] La Baula, i ell es va apropar a preguntar què es faria per l’Onze de Setembre. Era la primera vegada que el veia, duia texans i una samarreta bàsica, sense cap missatge”, recorda la Mireia, militant d’Endavant Lleida. Era el primer contacte amb l’activisme lleidatà de l’agent de policia A. G. A., graduat a l’Escola de Policia d’Àvila un any abans –en la 32a promoció, la mateixa que l’anterior infiltrada destapada per aquest mitjà, Belén Hammad– i a qui els seus superiors havien entregat documentació falsa amb la identitat Joan Llobet Garcia. Començava així la seva missió d’espionatge a l’esquerra independentista i als moviments socials de la capital del Segrià.

Vivia en un pis de lloguer i, per dotar de veracitat el seu personatge fictici, amb el seu DNI fals es va matricular en el grau superior d’Educació i Control Ambiental de l’Escola del Treball de Lleida

Poc després del primer contacte, Llobet es deixaria veure per algunes de les activitats de l’Onze de Setembre, com ara l’ofrena floral a l’antic convent del Roser. Vivia en un pis de lloguer i, per dotar de veracitat el seu personatge fictici, amb el seu DNI fals, es va matricular en el primer curs del cicle formatiu del grau superior d’Educació i Control Ambiental de l’Escola del Treball de Lleida durant el curs acadèmic 2019-2020. Encara se’l pot veure en un àlbum de fotos que va publicar el centre de totes les pràctiques del seu curs, des del treball en un hort ecològic fins a un exercici d’observació d’aus. També va obrir un compte corrent a CaixaBank, des del qual efectuava pagaments instantanis (bizums) i es va inscriure al gimnàs Club Uppercut Lleida, situat al barri de Cappont, on practicava kickboxing i muay thai.

El mes d’octubre de 2019 va participar activament, des dels comitès juvenils de Lleida en les mobilitzacions de resposta a la sentència del procés. “Estic completament segur que llançava pedres contra la policia i feia barricades, el vaig veure perfectament com es protegia amb una senyal de trànsit arrencada, una de les nits amb més enfrontaments amb els antiavalots de la UIP”, recorda un company de classe de l’infiltrat.

“Estic completament segur que llançava pedres contra la policia i feia barricades, el vaig veure perfectament com es protegia amb una senyal de trànsit arrencada”, recorda un company de classe de l’infiltrat

Després, Llobet es va interessar pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), des d’on va començar a perfilar la seva trajectòria de militant independentista, que consolidaria amb la seva entrada a Endavant. Es va desplaçar el novembre de 2020 fins a Girona per participar en una mesa nacional del SEPC que es va celebrar a l’Ateneu Popular Salvadora Catà. També es va apropar al moviment per l’habitatge i va assistir de manera regular a les assemblees de la PAH de Lleida i es va interessar per les activitats de l’ecologisme juvenil, per mitjà d’Extinction Rebellion.

A inicis de 2021 va participar en assemblees i convocatòries de suport al raper lleidatà Pablo Hasél, fins al punt de quedar-se a dormir al rectorat de la Universitat de Lleida la matinada del 16 de febrer de 2021, quan van entrar-hi els Mossos d’Esquadra per a detenir el raper. Tot i la pandèmia, no va abandonar la missió a Lleida, i es va sumar a la campanya “Abans la vida que el capital”, impulsada per Endavant. Va arribar a participar en una conferència nacional de l’organització que es va celebrar a Riudoms (el Baix Camp), el 26 d’octubre de 2021.

Va marxar de Lleida a inicis de novembre de 2021, al·legant que havia trobat feina a Barcelona i que havia empitjorat la salut de la seva àvia, que segons explicava, vivia a Esparreguera (el Baix Llobregat). Un cop aterrat a Barcelona, va posar-se en contacte amb l’entorn de l’esquerra independentista, concretament, amb el Casal La Cruïlla de la dreta de l’Eixample, on es va atansar per sumar-se –amb l’aval de la seva militància a Lleida– a un grup que va despenjar una pancarta a un pont del nus de les Glòries, en el marc de la jornada del 25 de novembre contra la violència masclista. Després d’aquell dia mai més va tornar a participar en l’activisme, va desconnectar el seu telèfon mòbil i es va fer fonedís.

Un cop confirmada la infiltració, Maria Taribó, portaveu de l’Ateneu Cooperatiu La Baula, assenyala que “només som una mostra més de com l’Estat espanyol ataca directament contra els casals i ateneus i en definitiva, contra l’organització popular; i aquest cop ha sigut a Lleida. Pretenen que tanquem les portes dels nostres espais, però nosaltres continuarem autoorganitzades i lluitant”. Cal recordar que Llobet es va infiltrar en tot tipus de xerrades i presentacions de llibres a l’ateneu, entre elles, la de l’Anuari dels Silencis Mediàtics de Media.cat.

Així i tot, Borja Garcia, en nom d’Endavant Lleida, destaca que “avui us hem destapat, avui us hem guanyat una batalla perquè per damunt de tot l’aparell repressiu, els jutges, la policia i les clavegueres de l’estat, s’ha imposat la intel·ligència col·lectiva. Aquesta no és una batalla tecnològica sinó política. I, en aquest sentit, mai podreu derrotar la força d’un poble organitzat”. Garcia fa referència al fet que des de la seva organització van sospitar de Llobet i van donar les primeres passes per a desemmascarar-lo.

Adam Camon, membre de la Plataforma Antirepressiva de Ponent –antiga Plataforma Llibertat Pablo Hasél–, després de conèixer la confirmació que Joan Llobet era un agent de policia ha manifestat que “ja van onze infiltracions policials contra els moviments populars que ens demostren que continuem vivint sota un estat feixista i que utilitzen tots els mitjans de guerra bruta per aturar-nos. Davant dels seus atacs sols ens queda unir-nos i enfortir-nos per tornar-los-hi cada cop”.

De la mateixa promoció que Belén Hammad

De la mateixa manera que Belén Hammad Gómez, la policia infiltrada descoberta per la Directa el mes de març, Joan Llobet Garcia forma part de la 32a promoció de l’Escola de Policia d’Àvila, l’anterior a la dels policies descoberts per aquest mitjà entre juny de 2022 i juliol de 2023. Les dues raons que va donar Joan Llobet per justificar la seva marxa –laborals i de salut d’una familiar– són idèntiques a les que va utilitzar la infiltrada de la mateixa promoció. La cerca de coartades per justificar les seves absències, la manca d’informació sobre el seu passat o una vertiginosa militància en molts col·lectius en poc de temps són alguns dels patrons de comportament que es repeteixen en tots els casos destapats fins ara.

Les similituds en el comportament dels policies infiltrats és el que va fer alçar les primeres sospites entre militants de l’esquerra independentista de l’entorn de Joan Llobet

Les similituds en el comportament dels policies infiltrats és el que va fer alçar les primeres sospites entre militants de l’esquerra independentista de l’entorn de Joan Llobet, després de la publicació del cas de la infiltrada als moviments socials de Girona. ​​​​​​​Va ser aleshores quan aquest mitjà va iniciar la investigació per a rastrejar les dades proporcionades per Llobet i aconseguir saber quina era la identitat real que amagava.

L’agent es presentava com un jove de 27 anys nascut a Esparreguera, que s’havia traslladat a Lleida per estudiar un cicle formatiu. En realitat, però, ni es deia Joan ni cap dels seus cognoms ni les inicials coincidien amb els reals. A. G. A. havia nascut a Terol, província on va passar la seva infantesa i adolescència, abans d’apropar-se als cercles policials. Per mitjà de la seva família hauria tingut contacte amb un municipi de la Franja, el que explicaria que parlés català de manera fluida. Abans d’ingressar a l’Escola de Policia d’Àvila va crear una llista de reproducció a YouTube amb el nom “Música de guarros”, amb cançons de La Raíz, El Último Ke Zierre i Riot Propaganda. És un dels pocs rastres de la seva identitat real que no va esborrar de les xarxes, així com una fotografia al seu perfil d’Instagram on només se li veu el clatell.

Una excompanya de classe de Llobet, que prefereix no revelar la seva identitat, ha explicat a la Directa que un estrany comportament els havia cridat l’atenció. “Un dia, sortint de classe, vam creuar en grup un pas de vianants. Hi havia un operari d’origen africà pintant les ratlles del pas i en Joan li va trepitjar intencionadament, i després encara s’hi va encarar xulescament. Ens vam quedar glaçades. No ho vam entendre, però ara tot pren un sentit”, explica amb estupefacció.

A primera fila de la jura de bandera

Aquest mitjà ha pogut aconseguir el nom i cognoms autèntics de Joan Llobet Garcia gràcies a una minuciosa recerca de les dades i imatges disponibles –en obert, a internet– sobre el seu passat real. L’equip d’investigació de la Directa ha repassat, fotograma a fotograma, els vídeos enregistrats i publicats a YouTube per un mitjà de comunicació local d’Àvila, amb relació a la jura de bandera de la promoció de l’any 2018, fins que ha localitzat el seu rostre. A. G. A. hi apareix just en el moment en què els policies es troben disposats en una llarga filera, abans de trencar files i després de ser cridat pel seu cognom i recollir el diploma de graduació.

A més, una foto d’A. G. A. en una cursa d’obstacles va ser una altra de les claus per certificar que es tractava d’un funcionari del Cos Nacional de Policia. Després d’aprovar l’oposició per accedir a l’Escola Policial d’Àvila i quan ja portava uns mesos de formació, l’agent va participar en l’Iberian Race, una carrera de resistència amb el lema: “Supera les nostres carreres i converteix-te en un autèntic guerrer iber. Desafia’t a tu mateix”. Va competir en l’edició celebrada el 10 de juny de 2017 a Simancas (Valladolid, Castella i Lleó), junt amb altres cinc companys de l’escola policial. La Directa ha revisat cada una de les imatges publicades i compartides en el compte de Facebook de l’Iberian Race de la cursa a Simancas fins que l’ha trobat en una fotografia vestit amb l’uniforme esportiu de la policia espanyola i rodejat del seu equip en la cursa.

Es va inscriure amb la falsa identitat a una audiència pública de La Paeria sobre el model d’atenció i acollida d’urgència social a dones, fills i filles víctimes de violència masclista, a la qual va intervenir com a militant d’Endavant

Un dels aspectes que més crida l’atenció d’aquest cas és l’elevat grau d’exposició de la seva imatge en fotografies i vídeos durant la seva infiltració, tot i el risc de ser reconegut. Es va inscriure amb la falsa identitat a una audiència pública sobre el model d’atenció i acollida d’urgència social a dones, fills i filles víctimes de violència masclista, organitzada en juny de 2021 per l’Ajuntament de Lleida, i a la qual va intervenir com a militant d’Endavant. El seu parlament a la sala Alfred Perenya de l’edifici de la Regidoria de Cultura de La Paeria va quedar enregistrat. En el vídeo es pot veure com Llobet llegeix la ponència i es dirigeix a la quarta tinent d’alcaldia Sandra Castro i a la regidora Mariama Sall. Li pregunten pel seu nom i arriba a fer-ne puntualitzacions de com s’escriu. Evidentment, referint-se a la identitat fictícia, la que li havien proporcionat des del Ministeri de l’Interior espanyol.

Alerta Solidària interposarà una nova querella

Des de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, el seu portaveu Martí Majoral, considera que “amb aquesta infiltració comencem a acotar l’abast de l’operació global, les seves lògiques i les seves interaccions. Continuem dient que no responen a un interès legítim o legal d’investigació criminal, sinó que atempten contra el fonament democràtic i de llibertat que hauria de presidir tot estat de dret”. I afegeix, en declaracions a aquest mitjà, que “l’Estat ha pretès conèixer l’enemic intern número u per, si calia, atacar-lo, des de dins i des de fora, malgrat que no hi hagi cap excusa legal, sinó l’imperatiu sagrat de salvar la unitat d’Espanya. Nosaltres n’hem après i ens farem més fortes”. Majoral, a més, avança que Alerta Solidària farà un estudi jurídic d’aquesta infiltració per presentar una querella contra l’agent i els seus superiors.

Fins ara, els jutjats d’instrucció han declinat investigar els casos d’infiltració policial de Marc Hernàndez Pon, Daniel Hernàndez Pons i Ramon Martínez Hernàndez. A Girona, el tribunal encara no s’ha posicionat sobre la querella presentada contra Maria Perelló Amengual i els seus superiors jeràrquics. En tots els casos, la Fiscalia General de l’Estat ha donat la directriu de posar-se al costat del cos policial i ha refusat que els fets puguin ser constitutius de delicte.

Coincidentment, la setmana passada, una vintena d’entitats de Lleida, van presentar un escrit davant del Síndic de Greuges criticant La Paeria per haver “negat el debat sobre les infiltracions policials”

Més enllà de les querelles, a escala local, els ajuntaments de Salt i Girona van declarar no grata la policia infiltrada a Girona, amb els vots favorables de Guanyem Girona, ERC i Junts, l’abstenció del PSC i el vot en contra de PP i Vox. Una actuació ben diferent ha estat la de la Paeria de Lleida, sota l’alcaldia de Félix Larrosa (PSC-PSOE). Un total de 21 entitats, com ara La Baula, la Intersindical, Jovent Republicà, Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural o la CGT, han presentat un escrit davant el Síndic de Greuges contra el consistori per haver “negat el debat sobre les infiltracions policials”, després que presentaren una moció al ple perquè el govern municipal rebutgés els espionatges. Denuncien que l’alcalde va signar una nota jurídica on demanava “retallar i modificar” el text de la moció. Les organitzacions consideren que “s’ha retallat la llibertat d’expressió de la ciutadania i s’estableix un perillós precedent”.