25/10/2024
Aquest 2024, el debat sobre el model energètic de Menorca ha arribat a un punt d’inflexió. Segons el que indiquen les directrius de l’Estratègia Menorca 2030, d’aquí a cinc anys el 85% de l’energia de l’illa hauria de provenir de fonts netes i renovables. El repte d’assolir un nou model energètic ha obert un ventall de possibilitats i discussions sobre consum i producció d’energia que, malgrat tot, s’ha anat convertint en una simple competència mercantil. Allà on hi podria haver hagut un debat profund amb participació ciutadana, hi ha lobbistes vinculats al nou velló d’or de la nostra era: les empreses d’energies renovables.
Davant la necessitat de nous models sostenibles que impulsin la transició energètica, algunes empreses promotores de renovables han posat damunt la taula ofertes que prometen ajudar a assolir els objectius fixats pel Consell Insular el 15 d’abril de 2019, després de la signatura de l’Estratègia Menorca 2030 (amb l’oposició del PP, que ara ha de gestionar el pla). Hidrogen verd, parcs de plaques fotovoltaiques o aerogeneradors d’energia eòlica són algunes de les propostes que empreses com Menorca Renovables WTF (amb seu a Madrid), GoEnergy (amb seu als Emirats Àrabs) o Qair Renewables (amb seu a França) volen desenvolupar a l’illa.
El setembre passat, l’empresa dels Emirats Àrabs GoEnergy Group, dirigida pel valencià Curro Nicolau, va anunciar la compra de més de 400 hectàrees a Mallorca per desenvolupar “el complex de producció d’hidrogen i amoníac verd més gran del Mediterrani”. La inversió prevista per al desenvolupament del projecte suma uns 200 milions d’euros, i la intenció és que Menorca també formi part de l’expansió del grup energètic cap a les Illes. Directius de l’empresa van assegurar, a través de mitjans de comunicació locals, que ja hi ha hagut reunions amb el Consell Insular i amb l’Ajuntament de Sant Lluís, que acolliria les instal·lacions d’hidrogen verd, concretament a la zona de Biniancolla.
“Els dos projectes estan en fase de tramitació administrativa; l’objectiu és que es comencin a construir el 2027”, explicaven des del hòlding emiratià a mitjans especialitzats en energia setmanes enrere. Resulta curiós que tant el Consell Insular de Menorca com el Govern balear desmentissin, a través d’IB3, que es tingués constància d’aquests projectes. Per la seva banda, la batlessa de Sant Lluís va confirmar que havia rebut una delegació de l’empresa, tot i que va ratificar la seva negativa davant la proposta: “No la volem”, va sentenciar al diari Menorca.
L’anomenat “hidrogen verd” és un tipus de combustible produït mitjançant un procés anomenat electròlisi, que consisteix a separar l’hidrogen (H) de l’oxigen (O) presents a l’aigua (H₂O) per mitjà d’electricitat. La clau és que aquesta electricitat prové de fonts d’energia renovable, com la solar o l’eòlica, fet que evita les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Durant l’electròlisi, l’aigua es descompon en els elements constituents i produeix hidrogen en forma gasosa, que després es pot emmagatzemar i emprar com a combustible net.
Com impactaria a Mallorca i especialment a Menorca un projecte que, a canvi de produir combustible net, drenés les escasses i minvants reserves hídriques dels nostres territoris? Quants de litres d’aigua fan falta per omplir un dipòsit d’hidrogen verd destinat, gairebé amb tota seguretat, a l’exportació? Quin serà el resultat ambiental d’instal·lar a les Illes “el complex de producció d’hidrogen i amoníac verd més gran del Mediterrani”?
La vella i fiable tramuntana
L’energia eòlica va ser una de les primeres apostes del Consell Insular a l’hora d’injectar energia neta al sistema elèctric de Menorca. Després de 20 anys en funcionament, el juliol passat el parc d’energia eòlica de Milà va tancar, després d’haver injectat 92.242.008 kWh a la xarxa i haver estalviat 84.678 tones de CO₂. Tot i les dues dècades en funcionament, Milà ha quedat àmpliament per sota del rendiment esperat per les autoritats, a causa (en part) de l’obsolescència de la maquinària, de la ruptura d’un dels equipaments el 2019 i, fins i tot, de la reducció de les hores mínimes de funcionament per l’escassetat de vent. Tot i que el mateix Consorci d’Energia va qüestionar els resultats finals del parc de Milà en termes de rendibilitat, el conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés, no va descartar la possibilitat d’impulsar un projecte per tornar a potenciar el parc, que tindria un cost de partida d’un milió d’euros.
En paral·lel, des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern, se cerca avançar en la declaració de “zona d’alt potencial (ZAP) per a projectes d’energia eòlica marina” de tres parcel·les del medi marí situades davant la costa nord de l’illa. Aquesta “zonificació”, que és competència exclusiva de l’Estat, permetria instal·lar aerogeneradors de fins a 290 metres (més del doble que els aerogeneradors de Milà) a pocs quilòmetres del far de Favàritx. Tot i que la zonificació no implica necessàriament la instal·lació dels “molins”, ja hi ha empreses interessades a dur a terme projectes d’aquestes característiques, com ara la firma francesa Qair Renewables.
En diàleg amb la Revista Posidònia, fonts del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic han confirmat que “actualment hi ha unes 50 sol·licituds de determinació d’abast de projectes d’energia eòlica marina a tot Espanya”. Amb tot, alguns d’aquests projectes estaven previstos en emplaçaments que han quedat fora de les ZAP per a projectes d’energia eòlica marina i, per tant, són inviables. En tot cas, des del Ministeri insisteixen que qualsevol concurs o licitació destinat a la promoció d’energies renovables “inclou una fase de diàleg publicoprivat, addicional als procediments habituals de participació i audiència pública, per incrementar les externalitats socioeconòmiques positives i afavorir-ne la integració i la compatibilitat amb altres usos de la mar”, a més d’un diàleg “amb les autoritats i la població local”.
Segons ha pogut constatar la Revista Posidònia, una de les empreses promotores d’energies renovables que s’ha mostrat interessada a dur a terme un projecte d’aerogeneradors és Menorca Renovables WTF, que en el seu moment va ser l’encarregada de construir el parc fotovoltaic des Mercadal i que fa poc ha estat beneficiària d’una ajuda del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic per valor de 3.161.427 euros. Malgrat tot, des de la promotora descarten que el seu projecte es concreti a curt o a mitjà termini i insisteixen que, si s’inicia qualsevol construcció, “es dialogarà amb la societat i es tindrà en compte la seva opinió”.
En el raid de profundització de les renovables, aquest 2024 ha començat la construcció del que serà el parc fotovoltaic més gran de totes les Illes Balears: Menorca Renovable II s’ha començat a construir entre Sant Climent i Maó. Amb una inversió inicial de 80 milions d’euros, aquest projecte preveu la producció de 60 MW de potència, molt més del que Menorca consumeix, de manera que s’espera que part de l’energia produïda s’exporti.
Per la seva banda, des del GOB sostenen que l’execució del projecte incompleix l’informe del Departament d’Urbanisme i Territori del Consell que prohibeix la construcció en sòl rústic, i han presentat una denúncia davant el Govern balear.
És probable que les energies renovables siguin la garantia de més èxit per a la transició energètica que, sens dubte, necessita el planeta. Amb tot, aïllar el debat públic sobre les responsabilitats concretes que algunes empreses transnacionals tenen sobre la producció de contaminació i l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i universalitzar les responsabilitats, com si tothom contaminés de la mateixa manera, és un gir discursiu fal·laç i trampós. No podem pensar en cap transició ecològica sense aclarir responsabilitats, però és que, a més, cal repensar el model de producció i reproducció de la vida material. Cal transitar per decréixer, no per continuar igual.
El fet de cercar un canvi en el model de la matriu productiva i energètica per a Menorca i les Illes Balears obre la possibilitat de pensar com construir models que no tenguin com a objectiu central satisfer les necessitats de la indústria turística, sinó garantir que tothom pugui tenir accés a l’energia que necessita per viure, a un preu just i assequible i amb el mínim impacte ambiental possible.
