Miquel López Gual per Revista Posidònia

Amb la inauguració el 1969 del nou aeroport, el creixement turístic latent des del 1965 s’accentuarà i es consolidarà. Tot i la crisi del petroli del 1973 i l’estancament turístic l’any següent, és en aquesta conjuntura quan s’inicia el primer gran conflicte territorial a l’illa. Es tracta de l’intent d’urbanitzar s’Albufera des Grau amb el projecte Xangri-La (el ‘paradís’), que revestit de bones intencions i de respecte pels models constructius tradicionals basats en un equilibri entre activitat humana i entorn natural, preveia la construcció de xalets, hotels, zones comercials, zones esportives i un camp de golf. 

En aquest cas, la conjuminació de joves aficionats a la natura, experts acadèmics i activistes polítics i culturals va engendrar la primera campanya i mobilització per la defensa territorial. La polèmica s’allargà dotze anys ja que la seva protecció fou efectiva legalment el 1986 però va suposar un precedent i referent per a posteriors organitzacions i campanyes, amb l’afegit de demostrar que es podia vèncer.

En paral·lel, el 1978 el focus conservacionista es posarà a la zona de Macarella i Macarelleta, on hi sobrevolaven intencions urbanitzadores. Es constitueix la ‘Coordinadora per a la defensa del territori’ a Ciutadella amb la intenció d’aglutinar entitats i col·lectius i frenar la degradació del territori. Tot i que el cas de Macarella també s’allarga molt en el temps, el 1991 l’espai és declarat Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). Una nova victòria pel moviment proteccionista. 

Malgrat la bona salut d’aquests primers anys organitzatius del moviment proteccionista, amb la majoria socialista a principis de la dècada dels vuitanta i la consegüent caiguda generalitzada dels moviments socials la ‘Coordinadora’ s’acabarà diluint. Llavors, l’espai conservacionista passarà a ser ocupat -progressivament i amb crisi existencial inclosa- pel GOB-Menorca, fundat el 1977.

Durant la dècada dels vuitanta s’amplien els fronts i la batalla pren volada. Seran els anys dels conflictes i les campanyes per protegir el barranc d’Algendar, s’Albufera (continua), Son Bou, la costa sud de Ciutadella (continua) i Trebalúger. El moviment proteccionista continua creixent i fa una demostració de múscul amb les campanyes de gran ressò mediàtic i impacte polític. A finals de la dècada, mitjançant la figura legal ANEI es sumen tots aquests indrets (Son Bou parcialment) a l’historial de victòries pel proteccionisme. 

Les reivindicacions d’espais concrets conflueixen ja a principis dels noranta en la campanya ‘Per una Menorca digna’, la qual ja no exigeix la protecció d’un indret determinat sinó la consecució d’un paraigua legal que garanteixi la protecció de tots els espais naturals importants de l’illa. 

En aquest hummus en que s’hi ha anat sumant totes aquestes lluites i victòries s’arriba als anys noranta amb la reivindicació clara de l’aprovació d’una llei d’Espais Naturals (LEN) al parlament de les Illes Balears. Llavors, amb la idea d’aprovar una llei que protegeixi definitivament tots els espais sensibles, s’organitza una campanya d’abast balear que amb la intenció de pressionar el poder polític culmina en les històriques manifestacions sota el lema ‘Per un catàleg digne, ara!’. La llei tindrà els seus vaivens i al mateix temps que s’empeny per un catàleg digne comencen a arribar els projectes de golf a Menorca, als quals se’ls fa front des d’un primer moment. 

El 1993 es declara la Reserva de la Biosfera i amb la LEN com a rerefons s’enceta el conflicte pel Camí de Cavalls. Val a dir que tant les zones que la LEN no va protegir com el Camí de Cavalls es clouran d’alguna manera amb l’aprovació, uns anys després, de dues lleis importants: la Llei de Camí de Cavalls (2000) i el Pla Territorial Insular (2003). 

Amb tot, és interessant veure com des d’un principi, una part de la societat entén que per defensar aquell paisatge concret també s’ha de defensar una major llibertat, democràcia i transparència enfront de l’opacitat i la foscor dels darrers ajuntaments franquistes. De fet, un dels leitmotiv del moviment conservacionista serà el bé comú davant l’especulació d’uns pocs. 

En el marc d’un projecte de recerca sobre aquesta qüestió que es troba en les darreres fases, anirem exposant els diferents casos més rellevant del que ha estat EL moviment (per dimensió i continuïtat de les campanyes) durant el darrer franquisme i la transició, però també durant el restabliment de la democràcia (perduda el 1939) i la seva consolidació.