El canvi de mil·lenni s’ha caracteritzat per una transformació en les dinàmiques del turisme, acompanyat d’un creixement desmesurat de visitants que assoleix unes xifres sense precedents. Durant el segle passat es va instituir que la manera de practicar el consum turístic es realitzés en zones costaneres construïdes exclusivament per al desenvolupament d’aquesta activitat, ja fos a ressorts del tot inclòs, a apartaments familiars on gaudir de l’oci en família des d’una via més econòmica, i fins construint xalets de luxe a primera línia de mar.

No obstant això, avui dia la pràctica turística ha absorbit una gran diversitat de formes: turisme cultural, sostenible, voluntari, d’aventures, bodes, etc. Una de les modalitats més esteses que trobam actualment és l’experiència del turisme urbà. Aquestes experiències urbanes les podem observar tant a les grans ciutats capitals punteres i de referència en el marc global, com també en petites localitats urbanes. D’alguna manera, hem vist com el consum turístic ha transmutat la seva forma original —superant els confins de les zones localitzades i planificades on practicar-lo— per passar a conquerir espais residencials que no estaven pensats ni preparats per a esdevenir espais turístics. Arran d'aquesta manca de previsió, el nou model està ocasionant forts impactes socials.

Aquesta nova era, on el turisme pren multiplicitat de formes, ha anat acompanyada d'un conjunt de tècniques i infraestructures que han potenciat l’arribada dels nous turistes a nous sectors. Després de la crisi de 2008, amb una lògica cíclica de reestructuració i acumulació de capital, apareixen les mal anomenades economies col·laboratives o altrament anomenat capitalisme de plataforma: Airbnb, Booking, Homeaway són algunes de les plataformes digitals amb més prestigi en el camp del turisme i que han animat i accelerat les actuals dinàmiques del turisme urbà. Sota el lema de «viu com un local» ––eslògan de la plataforma Airbnb–, la gent que viatja aspira a compartir l'experiència de la quotidianitat d’un autèntic indígena, però sense necessitat de parlar-hi ni relacionar-s'hi. És normal, idò, que bé per ignorància o bé des d'una lògica colonial, els turistes no es preocupin realment de conèixer la cultura o llengua pròpia del lloc on es mouen.

Ciutadella és l'epicentre d'aquesta activitat econòmica on s'origina el creixement del lloguer turístic privat. Una recerca publicada per l'Institut Menorquí d'Estudis ofereix dades per mostrar com la majoria de les places que s'oferten a Menorca són a la capital del ponent insular.

La cerca d’autenticitat, d’estàndards i falsos patrons estètics

La dinàmica de «viure com un local» als destins turístics es complementa amb una falsa integració forçada en la societat receptora per part d'aquestes persones. Es converteix, doncs, en una cerca cega d’autenticitat, d’estàndards i patrons estètics i ideals sobre una hipotètica identitat cultural. Es tracta d'una autenticitat que només existeix a les guies de viatge, a les revistes, als blogs d’internet o als perfils dels instagramers més influents. Inevitablement, així és com el turisme està generant un impacte en aquestes noves zones urbanes, on es concentren grans quantitats de turistes que tracten d'imitar un inexistent i luxós model de vida menorquina.

Alhora, en aquesta nova era de migracions transnacionals del nord cap al sud, hem pogut observar l’ampliació del concepte «migració per estil de vida» o el que es coneix en la literatura anglosaxona com lifestyle migration. La gentrificació transnacional sovint és impulsada per aquells que cerquen un millor estil de vida, els quals apareixen en nous escenaris transformant les relacions socials existents, generant un fort impacte en les relacions comercials i irrompent en el mercat de l’habitatge alterant els preus —amb valors inassequibles per la gent local. A més també afecta l’arribada de classes socials i grups d’edat que no s’associen normalment amb la gentrificació més tradicional com ara els estudiants, els jubilats o els denominats nòmades digitals.

El favor cap a les elits d'origen francès

Rebem amb els braços oberts a unes elits occidentals que s'instal·len a Menorca. Aquests nouvinguts formen part d'una majoria civilitzada que pertany «al nostre grup»; no obstant, no aplicam la mateixa lògica amb les que no arriben en avió, sinó en pastera. El racisme democràtic, segons Salvatore Palidda, és una diferenciació clara que no genera discussió, ja que aquest no està travessat per la identitat, sinó per l'interès capitalista. Demanem-nos idò, quina classe de societat som si obrim les portes de casa nostra a uns i les tanquem a uns altres; si ens trobam davant de consideracions identitàries emmascarades sota la retòrica del multiculturalisme. La diferent protecció de fronteres per uns i per altres és clara i està impregnada per un tuf racista. Els que venen amb un avió, un jet privat o un cotxe d'alta gama, que tenen un mac i ostenten aires d'intel·lectuals són més que benvinguts, la resta d'alteritats no.

L'onada de població francesa, per exemple, està a l'ordre del dia: «Està ple de francesos per tot», «no aturen d'arribar-ne més i més», «ens estan envaint», etc. És cert que fent una volta pel centre de Ciutadella —i quan dic centre m'estic referit a Ses Voltes i la Catedral, sense anar més enfora— el que més sents rallar és francès. Marques de prestigi parisenques toquen amb la seva vara màgica als Hotels Butique i els converteixen en centres de reunió per una elit francesa que arriba, veu i compra. Els bars tenen les cartes en francès. I, fins i tot, trobam un despatx d'arquitectes que s'anuncia amb un: «PARIS-MENORCA». Aquestes elits han aparegut de repent? Quina relació guarden amb els denominats nòmades digitals?

L'aliança amb els Nòmades Digitals

Diferents blogs a internet, així com pàgines web o el pioner co-living d'AdD LiVitum, generen un efecte crida tot mostrant Menorca com un entorn atractiu per aquests migrants. Aquests brinden la possibilitat de viure en una «autèntica» casa menorquina a Maó o Ciutadella. Però què estan aportant aquests nòmades digitals?

«Deja huella en Menorca y que ella la deje en ti. Tu estancia e integración en la isla son una buena excusa para que compartas tus conocimientos con nostros e incluso para crear cambios en nuestra sociedad local, tenemos mucho que aprender de ti» — suggereixen a la pàgina web del co-living de Ciutadella.

Des de la retòrica de la comunitat i les comparticions en diferents blogs i espais digitals —hàbitat comú d'aquests nòmades— es parla de crear espais de vida cooperatius on s’arribi a crear una veritable «comunitat» entre les persones que viuen juntes i en harmonia amb l’entorn local on es troben. Per comprendre l'impacte que aquest perfil de visitant té en l'ecosistema social local, cal que tinguem en compte el seu perfil socioeconòmic i les contradiccions en els seus discursos: els clients, hostes o colivers que potencialment freqüenten AdD LiVitum són individus de classe mitjana-alta procedents del nord d’Europa i d’Estats Units principalment —tot i no haver fet una anàlisi en profunditat de les nacionalitats que arriben al co-living— que migren dels seus llocs habituals per guanyar en qualitat de vida.

Però els nòmades digitals no sols es congreguen al voltant del centre que és Ciutadella, si bé n'és el cas paradigmàtic, la resta de nuclis urbans de l'illa també reben una raonable quantitat de persones que des de la pandèmia han deixat enrere les seves oficines i empreses per teletreballar; partint de casa seva es desplacen cap a zones on preveuen una millora qualitativa en l'estil de vida. Açò ens du a la compra de cases als centres urbans, reformant-les i revalorant-les canviant el paisatge social dels pobles. O d'altra banda comprant cases de camp o xalets a la costa. De cop i volta sembla que l'accés a un lloguer digne es complica encara més i el dret a l'habitatge es torna un miratge per a les persones locals. El que caldria, són polítiques públiques que ajudin a frenar aquests processos i que posin traves a la compra de cases indiscriminada per part d'elits occidentals provocant un impacte en els preus dels lloguers.

Així doncs, el que aporten aquests nòmades digitals, en el si de la societat on viuen curtes i mitjanes estades, és l’augment dels lloguers a curt termini i la reducció cada cop més gran de les alternatives d’allotjament per a molts residents, provocant desplaçaments forçats i, en darrera instància, provocant que els centres urbans turistitzats siguin inassequibles, tant per la classe treballadora com per a la classe mitjana. Existeix una relació significativa entre el turisme i el lloc on els migrants per estil de vida desitgen instal·lar-se. Per tant, podem dir que la comercialització dels llocs per al turisme atrau les poblacions transnacionals i no sols a visitants i, per tant, podem suposar que el creixement del turisme urbà anirà seguit d’una major quantitat de migrants transnacionals als centres urbans (Cocoa-Lant i López-Gay, 2020). És per açò que aquest complex model habitacional i residencial impregnat d’un neoliberalisme new age i elitista no sols es promociona a les xarxes socials i a blogs de nòmades digitals, sinó que també empra les vies convencionals de lloguer turístic com la plataforma Airbnb.