Reflexions sobre la Posidonia oceanica

“Quan era petita, mon pare i ma mare em duien cada setmana a la platja des Grau. Allà l’aigua és poc fonda, i podíem xalar sense passar pena. Record veure estrelles de mar d’arena, dues o tres cada vegada que hi anàvem. Ara fa anys que no n’he vista cap. També sentia dir a l’avi que abans hi havia moltes més escopinyes. Segurament, tots tenim històries com aquestes, que ens demostren que l’ecosistema marí s’està deteriorant”, reflexionava Eva Llabrés fa un parell de setmanes, a propòsit de la sortida del número 3 de l’edició en paper de la Revista Posidònia. Des d’aquest col·lectiu, vam aprofitar l’oportunitat per convidar-la a reflexionar sobre la importància que té aquesta planta per al territori de les Illes Balears i per als seus habitants.

Llabrés és investigadora a la Universitat de les Illes Balears, a l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC), on desenvolupa models matemàtics aplicats a diversos aspectes dels ecosistemes marins. Actualment, fa una estada a la Universitat de Hawaii, on duu a terme un projecte centrat en l’estudi dels esculls de corall. Doctora en Física Teòrica d’Altes Energies per la Universitat d’Amsterdam i especialitzada en gravetat quàntica, Llabrés ha redirigit la seva recerca cap a l’ecologia marina i s’ha centrat, entre altres temes, en la posidònia (Posidonia oceanica).

Des de la seva àmplia trajectòria com a científica, ofereix una reflexió que deixa poc marge a les interpretacions especulatives o esbiaixades: “És sabut que la pressió humana que tenim a les aigües de Menorca, sobretot a l’estiu, fa que l’ecosistema marí es degradi. Tot i que qualsevol element és important i pot fer desestabilitzar els ecosistemes si desapareix, hi ha espècies que compleixen moltes funcions i la seva desaparició pot ser catastròfica. És el que passa amb la posidònia”, explicava Llabrés.

Algunes dades

És cert que, actualment, hi ha una consciència profunda i transversal sobre la importància de la Posidonia oceanica arreu de la conca del Mediterrani. Enguany, però, hem tornat a veure com el Consell Insular retirava restes d’aquesta planta de platges com Son Saura o Macarella a principis d’estiu, amb l’objectiu que “no molestin” els turistes. És per això que és clau tenir presents, una vegada més, les dades que Eva Llabrés oportunament va oferir sobre la importància de la posidònia:

• És una planta creadora d’estructura, és a dir, que les extenses i espesses praderies, amb fulles que arriben a fer més d’un metre d’alçària, són llar de gran varietat d’organismes marins. Dins de les praderies, s’hi refugien, hi mengen i s’hi reprodueixen.
• Produeix una estructura subterrània al fons marí, on crea un entramat d’arrels i branques que agafen tot el substrat i capturen les partícules en suspensió. Açò és, en part, el que fa que les aigües de Menorca siguin tan transparents.
• És una planta que té un creixement o una reproducció clonal: és a dir, a partir d’una sola llavor s’estén horitzontalment i forma praderies que ocupen grans extensions i que comparteixen ADN. De fet, una de les praderies més grans que existeixen a partir d’un sol individu està situada a Formentera. Es conjectura que és un dels organismes vius més longeus del món, i s’estima que podria existir des de fa entre 80.000 i 200.000 anys [1].
• Captura diòxid de carboni de l’atmosfera i el segresta als sediments durant milers anys, cosa que ajuda a mitigar el canvi climàtic a llarg termini. Anualment, les praderies de posidònia poden arribar a enterrar fins a 1,9 tones de diòxid de carboni per hectàrea [2]. A més, es calcula que cada metre quadrat de posidònia pot produir diversos litres d’oxigen al dia, fet que permet oxigenar les aigües costaneres i sostenir la vida marina [3].
• Les praderies de posidònia protegeixen les platges de l’erosió marina i redueixen l’impacte de les onades. Les restes de fulles mortes que s’acumulen a la vorera també són vitals per estabilitzar l’arena, i contribueixen a formar-ne de nova a través d’esquelets carbonatats dels organismes que hi habiten. La fulla morta forma part del cicle natural de la planta, que és de caràcter caduc.
  

Qui defensa la posidònia?

Protegir la Posidonia oceanica no és només un deure cívic que correspon a individus o a associacions: és una tasca clau per a les polítiques públiques, reals i concretes. En aquest sentit, Llabrés marca els deures de les administracions públiques de les Illes.

“La desaparició d’aquesta planta podria tenir efectes devastadors per a tothom, especialment per al principal element dinamitzador de l’economia de Menorca: el turisme. El decret sobre la conservació de la posidònia a les Illes Balears, creat el 2018, és un pas important que ha ajudat a conscienciar part de la població. Amb tot, l’anomenat ‘Decret posidònia’ té diverses mancances: per exemple, prohibeix l’ancoratge sobre praderies de posidònia i estableix multes de fins a 450.000 euros, però la implementació d’aquesta mesura està limitada per la falta de vigilància. Actualment, només hi ha tres embarcacions encarregades d’aquesta tasca a Menorca, un nombre clarament insuficient. Molts d’usuaris nàutics no són residents de l’illa i no coneixen la normativa. Quan arriben les embarcacions de vigilància, el mal ja està fet i resulta irreversible”, assenyala Llabrés.

L’anàlisi d’Eva Llabrés coincideix amb la publicació, aquest 2024, d’un estudi elaborat per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del GOIB que confirma que l’estat general de la Posidonia oceanica a les Illes Balears ha empitjorat un 21% respecte a anys anteriors. Tot i això, la pressió nàutica a Menorca és màxima i continua sense regulació, fet que agreuja el deteriorament de les praderies submarines. Per si no n’hi hagués prou, aquest estiu el Consell Insular no ha contractat cap embarcació addicional, com havia fet altres anys per complementar les que ofereix el Govern, a causa de dificultats en la tramitació.

“Em sembla sorprenent que aquest decret, que en teoria està dissenyat per protegir el litoral, permeti i reguli la retirada de les fulles mortes de posidònia de les platges perquè no agraden als turistes i als hotelers. Hi ha un llibret elaborat pel GOIB que indica als operaris com han de retirar aquestes fulles, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte d’aquesta tasca, amb una portada que mostra una retroexcavadora que fa net les restes de posidònia. Fa mal als ulls”, expressa la científica.

Finalment, Llabrés ens deixa una reflexió que cada any, quan despunta la temporada d’estiu, es repeteix: si els interessos sectorials sempre estan per sobre de la defensa del patrimoni natural, tal vegada caldria pensar a canviar el model econòmic que posa el benefici i el turisme al centre. “Darrerament, hem vist com les platges del sud de Menorca desapareixien a causa dels temporals. Les mates vives de posidònia i les restes mortes que s’acumulen a la vorera mitiguen aquest efecte, atès que protegeixen l’arena de l’erosió. Amb tot, en platges com Macarella, Sant Tomàs o Punta Prima, cada any se’n retiren les restes, fet que interromp el cicle natural de regeneració de la platja. Enguany, a la platja de Macarella encara s’ha anat més enllà: la posidònia s’ha retirat amb maquinària. Aquest fet incompleix el Decret Posidònia, que classifica aquesta platja com a espai d’alt valor natural. La normativa exigeix que la retirada es faci manualment, per evitar alteracions al medi. Tanmateix, enguany, amb un permís especial del Govern, s’ha ignorat aquesta norma amb l’objectiu de poder arribar a temps a la temporada turística, fet que ha posat en risc l’equilibri ecològic de les platges de l’illa”, conclou Llabrés.

_____________________________________
[1] Sophie Arnaud‐Haond, Carlos M. Duarte, Elena Díaz‐Almela, Núria Marbà, Tomás Sintes, Ester A. Serrão (2012). “Implication of extreme life span in clonal organisms: millenary clones in meadows of the threatened seagrass Posidonia oceanica”. PLoS ONE. DOI: 0030454.
[2] Christine Pergent-Martini, Gérard Pergent, Briac Monnier, Charles-François Boudouresque, Christophe Mori, Audrey Valette-Sansevin (2021). “Contribution of Posidonia oceanica meadows in the context of climate change mitigation in the Mediterranean Sea”. Marine Environmental Research, 165, 105-236. ISSN: 0141-1136. DOI: 10.1016/j.marenvres.2020.105236.
[3] Hendriks, Iris E., Anna Escolano-Moltó, Susana Flecha, Raquel Vaquer-Sunyer, Marlene Wesselmann, Núria Marbà (2022). “Mediterranean seagrasses as carbon sinks: methodological and regional differences”, Biogeosciences, 19, 4619-4637. DOI: https://doi.org/10.5194/bg-19-4619.