La mesa del Congrés ha admès la petició formulada per Enrique Santiago, portaveu parlamentari
d’Esquerra Unida i portaveu del Grup Plurinacional Sumar a la coneguda col.loquialment com a
comissió de secrets oficials del Congrés, perquè comparegui la secretrària d’Estat direcora del
Centre Nacional d’Intel.ligència (CNI), Esperanza Casteleriro, per “informar sobre les quantitats de
diners públics per silenciar relacions sentimentals del rei emèrit Juan Carlos de Borbón, així com
del seu ús concret i motivacions”.

La Mesa del Congrés resol així la iniciativa que Enrique Santiago va dirigir a l’òrgan de govern de
la Cambra Baixa a mitjans de desembre passat, després que el Ple aprovés el seu nomenament
com a portaveu de la Comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades a proposta
del grup.

Tant en legislatures anteriors com a l’actual la Mesa del Congrés ha bloquejat de manera
sistemàtica qualsevol iniciativa, incloses les preguntes parlamentàries escrites adreçdes a
l’Executiu, que volien aclarir qualsevol tema relacionat amb l’ús dels diners públics a través dels
fons reservats i la Casa Reial.

Diputats i diputades d’Esquerra Unida shan trobat en la darrera dècada de manera reiterada amb
aquests entrebancs per poder fer la seva tasca d’informació i control sobre les institucions de l’Estat,
que recordem és part de la seva tasca parlamentària.

L’últim exemple d’aquesta situació, va passar el setembre passat, com exposa Enrique Santiago al
text de la seva sol.licitud de compareixença de la directora del CNI, ara admesa per la Mesa. El
portaveu parlamentari d’IU va explicar qu en el grup SUMAR al que pertany, el diputat valencià de
Compromís Alberto Ibáñez, havia registrat una pregunta per tenir resposta escrita sobre “la
recuperació de fons públics reservats destinats a fer callar la relació del Rei Joan Carles de Borbó
amb MAría García García, més coneguda com a Bàrbara Rei”

Com en tantes altres ocacions, el Congrés va fer arribar (en aquest cas el 10 de setembre) una
sol.licitud de “reformulació” de la pregunta, al.legant que d’acord amb el que disposa l’artile 11 de
la Llei 11/2002, de 6 de maig, reguladora del CNI, la informació apropiada sobre el funcionament i
les activitats del CNI se sotmet al coneixement del Congrés dels Diputats mitjan la Comissió que
controla els crèdits destinats a despeses reservades”.

Enrique Santiago ha pres literalment la paraula a la Mesa del Congrés i per això va registrar la seva
sol.licitud per posar en marxa la comissió de secrets oficials perquè hi comparegui la màxima
autoritat del CNI.

L’òrgan de govern del Congrés no només accepta admetre a tràmit aquesta proposta, sinó que ha
traslladat l’acord a la Comissió de control de crèdits destinats a despeses reservades, al Govern,
als Srs Diputats membres de dita Comissió i a la Direcció de Comissions de la Secretaría General.
Es dóna la circumstància que el juliol del 2018 el llavors director del CNI, Fèlix Sanz Roldan, ja va
comparèixer durant més de tres hores davant aquesta mateixa comissió de secrets oficials, encara
que ho va fer a petició pròpia, per donar explicacions de l’actuació del CNI davant la relació
sentimental que Joan Carles de Borbé va tenir amb Corina zu Sayn-Wittgenstein, més coneguda
com Corinna Larsen, per mor de determinats vídeos i enregistraments apareguts sobre aquest
assumpte, així com les acusacios de suposades amenaces a l’amiga del Rei emerit perquè no fes
pública aquesta relació, fets i acusacions que Sanz Roldán va negar en tot moment.