A principis del 2024, l’Autoritat Portuària de Balears (APB), l’organisme encarregat de la gestió del port de Maó, publicava una licitació d’obra pública per al condicionament d’una esplanada i la construcció d’una rampa de varada a la badia soma de Cala Teulera, situada a escassos metres de la bocana del port natural de Maó. L’anunci feia saltar les alarmes entre la comunitat científica de l’illa i el GOB Menorca davant la rellevància ecològica de la badia i els seus voltants, dins de diverses figures de protecció del territori.

L’entitat ecologista iniciava llavors un procés d’estudi del projecte que, poques setmanes després, desembocava en la presentació d’al·legacions i la denúncia pública de l’actuació. El GOB havia detectat diverses deficiències i incompatibilitats amb el nivell de protecció de l’enclavament, i alertava de la possible afectació sobre diverses espècies amenaçades. Després de mesos de silenci davant la mobilització contra el projecte, l’APB ha informat que finalment no construirà la rampa a Cala Teulera.

L’aturada de la construcció d’aquesta infraestructura nàutica sobre territori protegit ha estat considerada una victòria social per part de les entitats científiques i ecologistes involucrades en la conservació de la zona. Tanmateix, persisteix una preocupació comuna entre elles, que per ara no veuen garanties que aquesta cancel·lació signifiqui un canvi de dinàmica. Fins ara, expliquen, s’ha prioritzat la infraestructura per davant de la conservació als ports naturals de Menorca.

Sense estudi d’impacte ambiental

El projecte de la rampa, licitat per més de 650.000 euros, preveia pavimentar una àrea de 25 per 27 metres propera a la vorera, construir un moll de formigó davant d’aquesta esplanada i endinsar-se a l’aigua amb una rampa de quatre metres per a l’accés d’embarcacions. “Per construir la rampa, una part de la badia s’havia de dragar. Açò significava afectar tota una àrea amb alts valors ecològics i la presència d’espècies protegides per lleis estatals i europees”, explica Víctor Carretero, responsable de l’Àrea de Medi Marí del GOB.

Tot i la rellevància ecològica de la zona, protegida com a Àrea Natural d’Interès Territorial (ANIT), els plecs tècnics del projecte consideraven “no preceptiva la confecció de cap estudi d’impacte ambiental” d’acord amb la Llei estatal 21/2013 d’avaluació ambiental. En defecte d'aquest estudi, l’APB proposava actuacions de “vigilància ambiental”. 

Segons el GOB, no realitzar un estudi d’aquestes característiques implicava posar en marxa un projecte sense conèixer exactament quins valors naturals existien a la zona ni quina podria ser la seva afectació sobre aquests. Ja existeixen precedents similars en obres de l’APB. La no avaluació prèvia d’impacte ambiental per a les obres de la passarel·la que actualment es construeix a Cala Corb, as Castell, va fer que es passés per alt la presència d’un coral endèmic del Mediterrani, la Cladocora caespitosa. Quan el GOB va alertar de la situació, ja s’havien produït vessaments de materials al fons marí. A més de la repercussió sobre diversos exemplars d'aquesta espècie, l'incident va suposar la paralització de l'obra durant cinc anys per emprendre la translocació del corall protegit a una altra zona.

Més de 5 espècies protegides a la badia

Sense disposar d’aquesta avaluació d’impacte, l’APB identificava als seus plecs dues espècies protegides a Cala Teulera: la Cymodocea nodosa, una fanerògama amb funcions similars a la posidònia, i la Cladocora caespitosa. En el seu escrit de denúncia pública, el GOB posava en evidència la problemàtica de no estudiar prèviament la zona i identificava no dues, sinó més de cinc espècies protegides, totes dins del llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. A més de les esmentades, l’enclavament compta amb la presència de dues espècies d’algues (Cystoseira foeniculacea i Treptacantha barbata) i diverses espècies de signàtids (cavallets de mar). «L'APB interpreta que no cal fer un estudi d'impacte ambiental per al projecte, però la llei estableix que si existeix alguna espècie dins d'aquest llistat, la zona es pot considerar un hàbitat sensible per a la conservació d'espècies protegides i s'ha de realitzar un estudi d'impacte ambiental», explica Carretero. La llei que regula la confecció d'aquest llistat, de Patrimoni Natural i Biodiversitat, considera una infracció greu la destrucció d'hàbitats d'espècies incloses en el mateix.

Per a les dues espècies sí contemplades als plecs, l'APB proposava «el trasllat i posterior control de les espècies protegides detectades», una cosa insòlita per al GOB. «No tenen clars els conceptes de restauració d'un espai. No es pot fer un trasllat de Cymodocea, si de cas es pot realitzar una reforestació en un altre lloc, i que sapiguem encara no se n'ha fet cap, així que es desconeix si podria tenir èxit. Pel que fa a l'espècie de coral, la Cladocora, per molt que la traslladis, l'espai continua estant protegit per considerar-se hàbitat d'aquesta espècie», apunta Víctor Carretero. En qualsevol cas, afegeix Carretero, «no es pot licitar una obra que podria atorgar drets als adjudicataris sense disposar, prèviament, d'autoritzacions emeses pels organismes competents per a cadascuna de les espècies afectades».

Un aparcament i més pressió sobre l'espai

Les conseqüències de l'obra sobre les espècies protegides a la badia no va ser l'únic que va alertar el GOB. L'esplanada es construiria sobre sòl rústic protegit tipificat com a Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT), tal com s'ha esmentat abans. Aquesta figura, explica el GOB, ja per si mateixa atorga a la zona un caràcter d'espai protegit incompatible amb l'obra, ja que «realitza una tasca de connectivitat ecològica amb altres zones qualificades com a Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) d'Alt Nivell de Protecció i amb la Xarxa Natura 2000». Però més enllà de l'obra mateixa, argumenta Víctor Carretero, el projecte incrementaria el nombre d'embarcacions a la badia, augmentant els impactes sobre la fauna i flora marina, però també sobre tota la zona, amb conseqüències a llarg termini: «Gairebé no s'explica [a la licitació], però a l'esplanada s'hi anava a construir un aparcament. Ens preocupava molt aquest tema i el de la carretera, perquè és molt estreta i transcorre per una zona protegida. Amb l'afluència de cotxes amb remolcs i els problemes d'espai, s'acabaria sol·licitant una ampliació de la carretera. Tot té conseqüències».

Consultada per aquest mitjà, l'APB argumenta que la suspensió s'ha degut a la detecció, «un cop dissenyat ja el projecte», de diverses espècies d'algues del tipus Cystoseira, «que van fer necessari un estudi de compatibilitat amb les estratègies marines llevant-balears». La detecció a posteriori d'aquesta alga per part de l'Autoritat Portuària confirma que el projecte va ser licitat sense conèixer realment sobre quines espècies podria impactar l'obra, i valida les objeccions fetes pel GOB sobre la necessitat de realitzar estudis d'impacte ambiental, també en zones portuàries, però especialment en un port natural com és el de Maó. Per al GOB, és més plausible pensar que qui va alertar l'APB de la presència de més espècies protegides a la badia fos la mateixa entitat ecologista mitjançant les al·legacions presentades.

En la seva resposta a Revista Posidònia, l'APB adduïa que durant l'elaboració del projecte «es va ampliar la figura de protecció ANIT», afectant la zona d'actuació. Aquest mitjà ha consultat la cartografia del Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) que regula aquesta figura de protecció. La seva última revisió, aprovada el maig del 2023, indica que la zona d'actuació és efectivament sòl rústic protegit i zona ANIT. Després d’aquesta data, no consta cap ampliació. Si es consulta el PTI original del 2003, la zona també està catalogada com a sòl rústic d'alt nivell de protecció, i és l'ordenació que l'APB hauria trobat de dissenyar el projecte abans de la revisió del PTI el 2023. Segons explica el coordinador de política territorial del GOB, Miquel Camps: «Tant en el PTI del 2003 com en el del 2023, la zona està catalogada com a sòl rústic de protecció especial. La franja de costa a Cala Teulera apareix el 2003 com a Zona de Protecció Costanera i ara el 2023 com ANIT. Tant una figura com l'altra són sòl rústic de protecció especial, per la qual cosa el nivell de protecció no ha canviat».

Gairebé un any després de licitar l'obra, l'APB ha considerat ara de “no necessitat capdal” aquesta rampa de varada, en comptar, explica l'organisme públic, amb cinc rampes de varada al port de Maó després d'efectuar-se la construcció i la millora de diversos accessos per a embarcacions de petita eslora a la zona.

Cala Teulera, única a la Mediterrània

El ja cancel·lat projecte de rampa de varada a Cala Teulera s'anava a construir en un hàbitat únic a la Mediterrània. Entorns com la badia de Cala Teulera, en aquest estat de conservació, pràcticament han deixat d'existir al nostre entorn costaner, significant la pèrdua d'importants reservoris de biodiversitat marina. Un grup de científiques que pertanyen a diferents centres de recerca treballen des de fa anys en diversos projectes de restauració d'aquests hàbitats a Menorca. Emma Cebrián és investigadora del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), adscrit al CSIC, i especialista en ecologia i conservació d'hàbitats litorals rocosos: “Cala Teulera és probablement una de les badies somes millor conservades del Mediterrani, juntament amb Fornells i Addaia, i amb tota seguretat la millor conservada de la Mediterrània occidental”.

El medi marí costaner, afirma la investigadora, “és el més divers i productiu dels hàbitats marins de la Mediterrània, però són alhora els entorns amb més impacte antròpic. Queden molt poques badies somes com aquesta, i menys en aquest estat de conservació, precisament perquè moltes han estat utilitzades com a ports naturals”. En els estudis en aquesta i altres badies somes, Cebrián ha comprovat que si l'estat de conservació és bo, és possible comptar amb fins a quatre o cinc vegades més biodiversitat que en zones degradades. I no només de biodiversitat, la producció d'oxigen i la captació de carboni és també quatre o cinc vegades més gran.

La singularitat d'aquestes badies rau en les seves característiques. Ho explica Aina Blanco, tècnica-investigadora de medi marí de l'Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam): “Són badies amb aigües molt poc profundes, per la qual cosa arriba més llum solar. Les plantes poden fer millor la fotosíntesi, creixent i creant autèntics boscos submarins de plantes aquàtiques i algues. Hi ha moltíssima vida, tant animal com vegetal, en un ambient arrecerat dels corrents, molt ric en nutrients i sense grans depredadors. Un ambient perfecte per al desenvolupament d'exemplars juvenils de moltes espècies”. I la clau de tot plegat són precisament les macroalgues del gènere Cystoseira que creixen en hàbitats com el de Cala Teulera. "Són espècies estructurals que fan la mateixa funció que els arbres d'un bosc. Poden viure 50 o 60 anys. En viure tant de temps, creen l'estructura que permet tenir aquest bosc i totes les funcions ecosistèmiques associades”, explica Cebrián.

Cala Teulera, un referent internacional en l’àmbit científic

Cala Teulera és actualment l'escenari del primer i únic projecte exitós fins a la data de restauració d'una macroalga a tota la Mediterrània, concretament de la Cystoseira barbata, reanomenada des de fa poc com Treptacantha barbata. El seu estat de conservació actual és crític, i ha desaparegut de la gran majoria de badies somes del Mediterrani. Fins al 2011, a tot l'Estat espanyol aquesta alga només podia trobar-se a la badia de Fornells. Ara, i gràcies a aquest projecte de restauració en què han treballat tant Cebrián com Blanco, aquesta Cystoseira es troba també a Cala Teulera. 

La restauració va ser liderada per la investigadora menorquina Marta Sales, en aquell moment responsable de l'Estació Jaume Ferrer (IEO), i duta a terme de manera conjunta amb el CEAB-CSIC. La realització d'estudis bibliogràfics, explica Aina Blanco, va permetre saber que al segle XIX el naturalista i explorador menorquí Joan Joaquín Rodríguez i Femenías havia identificat la presència de la Cystoseira barbata a Cala Teulera. "Probablement va desaparèixer de Cala Teulera a causa de la manca de canalització d'aigües residuals, que fins a finals dels anys vuitanta desembocaven directament al port de Maó", afegeix la investigadora de l'Obsam. La construcció d'un emissari que treia aquestes aigües residuals fora del port va permetre que la qualitat de l'aigua millorés i es donessin les condicions per intentar replantar aquesta alga.

L'èxit de la replantació a Cala Teulera es va convertir en un referent internacional en l'àmbit científic, no només per la recuperació de la població de la Cystoseira al port de Maó, sinó per l'ús d'una nova tècnica no utilitzada fins aleshores, i que ara s'empra per repoblar altres zones: “en lloc de sembrar zigots i branques fèrtils directament, es van aprofitar pedres aptes en què aquestes algues havien arrelat a Fornells i es movien a Cala Teulera”, explica Blanco. El projecte té una doble importància per a Cebrián. A més de recuperar una espècie extinta a la zona, és un exemple únic de recuperació completa de les funcions d'un bosc d'algues. "Hi ha un altre aspecte molt rellevant: la restauració d'una única espècie ha permès la conservació de tota la badia soma de Cala Teulera, d'un ecosistema sencer amb totes les seves espècies i funcions", afegeix.

La construcció d'una rampa de varada a Cala Teulera suposava per a les dues investigadores posar en perill tota la feina feta durant més d'una dècada per recuperar la zona, la restauració de la qual havia estat possible precisament per l'absència de pressió humana, i que no només és important en si mateixa sinó també per a la resta d'ecosistemes litorals de l'illa o activitats com la pesca tradicional. No conservar les badies somes significaria perdre un hàbitat essencial per a moltes espècies de peixos quan són juvenils: “Són essencials com a refugi, cria i alevinatge de moltes espècies, incloent-hi espècies d'interès pesquer, espècies clau per al funcionament de l'ecosistema i espècies amenaçades”, explica Aina Blanco.

Els esforços per a la conservació de les badies somes a Menorca continuen actualment atesa l'acumulació de multitud de pressions antròpiques que pateixen aquests espais. Cala Teulera va ser l'escenari escollit per a la presentació del projecte “Conservació i restauració de badies somes”, la segona fase d'un programa iniciat per l'Obsam el 2022 al qual s'han sumat organismes científics i entitats com la Fundació Marilles, Menorca Preservation i el CEAB-CSIC. La iniciativa, de la qual també es va informar la mateixa APB, ha servit per definir l'estat actual d'aquestes badies, i ara treballa per elaborar plans de conservació i restauració per a aquests espais cercant la implicació de l'administració estatal, autonòmica i insular. Per a les badies de Fornells i Addaia ja s'han redactat aquests plans i el de Maó està en fase de redacció. Durant la presentació del projecte, el director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, convidava el Govern balear a “impulsar una estratègia conjunta per recuperar i protegir les badies somes en l'àmbit balear”.

Una rectificació positiva, però preocupació davant la deriva constructiva a ports naturals

Demanats per la suspensió del projecte per a la construcció de la rampa a Cala Teulera, tots els entrevistats en aquest reportatge valoren positivament la rectificació de l'APB. “És una bona notícia perquè demostra que APB assumeix la necessitat de conservar els valors existents a un port natural com el de Maó. Disposar d'una cartografia ambiental és urgent”, respon Miquel Camps. Des de la mateixa entitat ecologista es destaca que la mobilització contra el projecte ha estat clau per a la seva paralització: “S'ha fet moltíssima feina, tant des del GOB com des de la comunitat científica i de la mateixa societat menorquina, que es va bolcar en conèixer el cas”, afirma Carretero. 

Tot i això, es coincideix a assenyalar una preocupació comuna respecte a la postura de les administracions competents com l'APB o el Govern balear cap a ports naturals com el de Maó, Fornells o Addaia, l'enfocament de les quals sembla centrar-se exclusivament en l'explotació nàutica d'aquests entorns. El GOB ja va sol·licitar la revisió de diverses actuacions en aquests ports naturals quan el Pla General de Ports de les Balears del Govern va sortir a consulta pública el 2019, entre elles l'ampliació del port esportiu d'Addaia, la remodelació de la zona d'amarraments de Fornells o un nou punt de fondeig a la bocana del port de Maó. Aquest pla es va aprovar de forma definitiva el 2023 i va venir acompanyat d'un estudi de capacitat de càrrega nàutica. Segons l'anàlisi efectuada pel GOB amb dades d'aquest estudi de càrrega, Menorca ja hauria superat des del 2010 la capacitat màxima de fondeig d'embarcacions: “Veient les xifres, sembla clar que no té sentit continuar ampliant l'oferta d'amarraments si les embarcacions després no han de cabre a la costa”, explica Miquel Camps. 

En el cas concret del port de Maó, Víctor Carretero assenyala que "si no es construeix la rampa, celebrarem la decisió, però continuem amb la mateixa problemàtica de considerar com a única possibilitat de desenvolupament d'un port de l'Estat l'increment de la nàutica recreativa. Hi ha altres economies que han demostrat ser rendibles”. En la mateixa direcció apunta la tècnica de l'Obsam, Aina Blanco: “el projecte de la rampa a Cala Teulera és el símptoma d'una malaltia més gran. Ens encaminam cap a una major afectació del litoral per la nàutica. Es col·loca per sobre de tot aquest objectiu sense atendre el mal que pugui causar sobre el medi natural”. 

Per al director de Marilles, Aniol Esteban, el problema no era només la rampa de Cala Teulera, sinó també altres infraestructures que s'han posat en marxa o es preveuen a Fornells i Addaia. "Espais d'una fragilitat absoluta estan patint una pressió constant de desenvolupament d'infraestructures que no tenen en compte la seva conservació. Totes les institucions responsables d'aquestes infraestructures, com l'APB, Ports IB, la Conselleria del Mar o els Consells Insulars i municipis han de prioritzar la conservació i recuperació ecològica d'aquests espais”. En aquest sentit, afegeix Aniol, "és molt benvinguda la iniciativa del Govern de crear una taula d'experts per al desenvolupament de l'Estratègia Balear de Conservació de Zones Marines Somes", presentada el passat mes d'octubre i "on Menorca hi tindrà molt a dir”. Per la seva banda, la investigadora del CSIC veu clar que la conservació de les badies somes a Menorca passa sens dubte per atendre l'avís que la comunitat científica ha fet sobre aquest cas. “És un bon senyal que l'APB escolti científics i ecologistes. Posar en relleu l'estat de la Cystoseira ha fet que ens escoltin”, afirma Cebrián.