Más resultados

Generic selectors
Coincidencia exacta solamente
Buscar en título
Buscar en contenido
Post Type Selectors
Artículos
Fotogalerías
Filtrar por categorías
Activitat física i Esport
Agenda
Arts i Cultura
Editorial
Entrevista
Especials
Glosera
Memòria Democràtica
Menorca terra de llegendes
Narrativa i Crònica
Opinió
Salut mental
Territori i Medi Ambient
Transfeminismes
Transfeminismes / LGTB+
Turisme i Massificació

Arts i Cultura

30/05/2024

El neogonellisme i la Reyal Acadèmi sense gramàtica

Després del reconeixement que la Casa Reial va atorgar a l’autoanomenada Acadèmi de sa Llengo Baléà, una onada de rebuig recorre les Illes. Dijous passat, una moció presentada per Més per Mallorca i votada per tots els blocs legislatius (incloent-hi el PP i exceptuant Vox) va sol·licitar al rei Felip VI que retirés el títol de “Reial” al think tank gonellista. Tot i que de vegades se li veu el llautó, en aquest cas el rei va despullat.

Dijous passat, 23 de maig, el Parlament de les Illes Balears va aprovar una proposició de llei impulsada per Més per Mallorca per sol·licitar al rei Felip VI que retirés el títol de “Reial” a l’associació autodenominada “Acadèmi de sa Llengo Baléà”. La iniciativa va rebre el suport de tots els grups parlamentaris, llevat del bloc d’ultradreta de Vox. El text insisteix en la unitat de la llengua catalana i insta la Casa Reial a recórrer a la Universitat de les Illes Balears, com a “òrgan consultiu oficial”, a l’hora d’atorgar reconeixements relacionats amb la llengua.

Més enllà de les controvèrsies lingüístiques i gramaticals (resoltes des de fa temps en l’àmbit acadèmic), el títol de “Reial” atorgat per la monarquia al gonellisme autonòmic és, abans de res, un acte polític. El vot contrari a aquest reconeixement per part dels representants del conjunt de les forces polítiques democràtiques de les Illes Balears expressa una novetat: en matèria lingüística, el rei va despullat.

Cal esmentar que, després de donar-se a conèixer la nova denominació del think tank anticatalanista dirigit per Guillermo Matas, tant la Universitat de les Illes Balears com l’Obra Cultural Balear i l’Institut d’Estudis Catalans van emetre comunicats de rebuig d’aquest reconeixement.

“Davant d’una transgressió tan evident del que estableix la filologia, la història i la jurisdicció que regula la llengua a les Illes, volem expressar el nostre rebuig i la nostra oposició rotunda a la concessió del títol a aquesta associació”, van expressar.

En aquest mateix sentit, va ser el mateix Guillermo Matas qui va reconèixer en una entrevista en un mitjà local que no pot “explicar la gramàtica” del balear com una construcció diferenciada del català. “No som filòleg. No sé com s’explica, perquè de gramàtica no hi entenc”, va afirmar. Sobren les paraules.

El context importa

El reconeixement monàrquic al “baléà” no es pot llegir sense tenir en compte el procés d’atac i segregació que viu el català a les Illes Balears d’un temps ençà. La croada iniciada per l’extrema dreta contra els drets lingüístics conquerits, que pretén desdoblar entre castellà i català en l’educació, amb el consentiment (o fruit de la covardia) de les forces conservadores tradicionals, ha implicat una alenada d’aire fresc per a alguns corrents antihistòrics i antiacadèmics de la regió. Amb tot, davant aquest nou atac, la resposta ha estat contundent: el 5 de maig, 40.000 persones van omplir la plaça Major de Palma en defensa del català a les escoles. Aquí ho explicava el nostre company Andreu Servera.

“La proposta segregacionista de dividir per idiomes on demand en els centres educatius redunda en una política de subvenció a les escoles concertades perquè són, al cap i a la fi, els únics centres que poden garantir personal per desdoblar per idiomes en l’ensenyament. No és només un atac al català, sinó a l’educació pública”, sosté el docent i investigador menorquí Tomeu Obrador Cursach en diàleg amb Posidònia.

D’altra banda, més enllà de la dimensió de política lingüística i educativa concreta, resulta si més no cridaner l’enllaç existent entre grups que cerquen interpretacions històriques i contorsions discursives per justificar la separació entre el balear i el català, entre l’illa i el continent, entre Espanya i la terra conquerida i la monarquia. En relació amb aquest tema, Obrador Cursach sosté: “L’expressió del gonellisme a Menorca sempre ha estat minoritària, com va reconèixer el mateix Francesc de Borja Moll en una conferència a l’Ateneu de Maó als anys 60”. “Més enllà d’açò, els entorns que sostenen aquestes posicions són espais que han estat històricament vinculats al franquisme i a la recerca de la seva continuïtat. La manera que han trobat és folkloritzar i atomitzar els dialectes de les Illes Balears fins a negar-ne la relació històrica amb el català”, explica Obrador Cursach.

menucross-circle