El genocidi perpetrat per Israel contra la població palestina és un tema de màxima actualitat des que el passat 7 d’octubre la tensió esclatà fins a uns nivells poques vegades vistos en els 75 anys de conflicte encarnat. Menorca no ha estat un territori aliè a aquesta realitat, com mostren les ja cinc concentracions en favor del poble palestí que el Comité de Solidaritat Menorca-Palestina ha impulsat durant aquest període. Dins aquest marc, diverses entitats transfeministes de l’illa (Filosa, #toQueerLAB i Ses Foneres) impulsaren una trobada que tingué lloc aquest dimarts a La Cavatina (Maó), amb el propòsit d’obrir nous espais de reflexió crítica per il·luminar com el poble palestí està resistint l’assetjament colonial del genocidi sionista.

La trobada reuní al voltant de mig centenar de persones al centre cultural maonès, on intervingué, en primer lloc, via on-line un activista queer palestí (del qual no podem indicar el nom i el col·lectiu al qual pertany per motius de seguretat) que aportà una brillant i didàctica genealogia històrica sobre com la resistència de les dissidències de sexe-gènere a Palestina té una tradició molt més robusta que la que els imaginaris occidentals coneixem. Així, repassà des dels efectes de les lleis colonials britàniques fins a la internacionalització del moviment de resistència en el segle XXI, a la calor de les xarxes socials i la Segona Intifada.

Una idea clau sobrevolà la seva intervenció: “No hay liberación queer sin demoler el apartheid y la opresión colonial de Israel”. Aquesta intersecció posa de manifest la particularitat de la lluita LGTB+/queer de Palestina i la seva relació amb la d'altres poblacions d’Orient Mitjà, contra les concepcions de l’activisme occidental, que té unes realitats diferents. Obrir aquest diàleg era l’objectiu principal de la trobada, que quedà així encaminada amb aquesta primera intervenció.

A continuació, es projectà el documental Pinkwashing Exposed: Seattle Fights Back! (2012), la sinopsi oficial del qual és la següent:

“Pinkwashing” es un término acuñado por activistas para señalar a los países envueltos en violaciones de los Derechos Humanos que se promocionan como simpatizantes LGTB para mejorar su imagen pública. Israel es el país más famoso por esta estrategia, habiéndola iniciado como parte de una campaña de cambio de marca en la que ha estado envuelto durante la última década. En 2012, activistas estadounidenses respondieron ante una gira de pinkwashing financiada por el consulado israelí y en la que se presentaba a activistas gays y lesbianas israelíes. Los activistas LGBT locales en solidaridad con Palestina señalaron esta gira como propaganda pro-israelí y lograron cancelar algunos de los eventos al conseguir una reacción significativa del ayuntamiento de Seattle y las principales organizaciones LGTB y de lucha contra el VIH. A través de esta historia, el documental explora los mecanismos de pinkwashing y cómo es posible combatirlos.

A través d’aquesta peça audiovisual, es pogué incidir de forma molt particular en com l’estat sionista utilitza a les persones LGTB+ per encobrir les seves pràctiques colonials i genocides, tàctica que continua succeint en l’actualitat, com s’ha vist sempre que activistes dissidents s’han posicionat en favor del poble palestí i han rebut la típica rèplica dogmàtica (i falsa) que a Palestina els tallarien el cap mentre que a Israel els portarien en carrosses a les magnífiques platges i discoteques del Tel-Aviv.

Un cop conclosa la projecció, Alba Pons Rabasa (#toQueerLAB) i Valen Manrique (Filosa), que havien estat conduït l’acte fins al moment, van arrodonir les principals idees llençades i emplaçaren a continuar ampliant els marcs de reflexió crítica, decolonial i transfeminista que ajudin a posicionar-se sòlidament en favor del poble palestí, desafiant l’hegemonia cultural sionista articulada a través d’accions com el pinkwashing. D’aquesta forma, els activismes dissidents de Menorca reberen la invitació de coordinar-se i treballar conjuntament en causes que estan molt més relacionades del que una anàlisi superficial podria concloure: transfeminisme, decolonialitat, antirracisme… el genocidi contra el poble palestí ens mostra com les opressions han de ser confrontades de forma conjunta i decidida.