El conseller d'Educació i Universitats del Govern de les Illes Balears, Antoni Vera, ha comparegut aquest dijous davant els mitjans per a explicar la proposta de segregació lingüística als centres educatius del territori a partir del curs vinent. El Moviment per l'Escola en Català a les Illes ha demanat una vegada més l'aturada d'aquesta mesura i cria a la comunitat educativa a posar de la seva part perquè no s'acabi implantant.

La intenció de la conselleria és que el curs 2024-2025 els pares dels alumnes del primer ensenyament (de 3 a 6 anys) puguin triar entre el català i el castellà com a llengua d'aprenentatge dels seus fills. Pel que fa a l'educació primària i secundària, la previsió del Govern és que s'acabi implantant de forma progressiva a través d'un pla pilot voluntari per a cada centre educatiu.

El Moviment considera que aquesta mesura provocarà una confrontació entre els centres de les Illes Balears i, per aquest motiu, demana als docents un exercici de solidaritat. Les entitats pretenen fer entendre als professionals de l'educació i també als alumnes, a les seves famílies i a la resta de la societat que l'aplicació de la mesura educativa és inviable a qualsevol centre. Per tant, cal treballar de forma solidària entre tots els agents de la comunitat educativa perquè cap centre educatiu de les Illes Balears hagi de segregar alumnes per raó de llengua.

De fet, l'aplicació del pla pilot de segregació per raó de llengua significarà un maldecap als centres educatius d'arreu de les Illes Balears també logísticament. No hi ha prou espais a les escoles i instituts del territori per a impartir classes a la vegada en dues llengües diferents i, per tant, en dues aules diferents. En definitiva, és afegir un nou problema a la llarga llista de demandes del món educatiu, en què no hi havia cap qüestió referent a la llengua i, a més, va en contra de la cohesió social.

Per altra banda, la proposta de segregació escolar de PP i Vox és un atac directe contra la llengua pròpia de les Illes Balears i una violació del mandat estatutari que té l'Administració pública de vetlar per la normalització de la llengua catalana. Molts estudiants tenen en el seu dia a dia lectiu l'única relació amb el català i, si s'elimina aquest nexe, la situació de la llengua pròpia de les Illes Balears caurà en una deriva encara més preocupant que l'actual. De fet, el català compta amb una diferència preocupant respecte el castellà pel que fa al coneixement i a les normes d'ús, tot i que la majoria de la societat illenca continua considerant que el català és una eina útil de cohesió social, d'integració dels joves i d'èxit professional.

Per tots aquests motius, el Moviment per l'Escola en Català a les Illes convida tots els actors que formen la comunitat educativa a reaccionar, a mobilitzar-se, a defensar el model lingüístic del sistema educatiu i l'autonomia dels centres a tractar els usos lingüístics segons criteris pedagògics i a lluitar perquè aquesta proposta de segregació lingüística no s'acabi implantant en els centres educatius d'arreu del territori. I, a més, també demana implicació a la resta de la societat per tal de defensar l'escola en català davant aquest nou atac de les institucions públiques.

El Moviment per l'Escola en Català a les Illes està compost per Plataforma per la Llengua Illes Balears, STEI Intersindical, Obra Cultural Balear de Formentera, Institut d'Estudis Eivissencs, Moviment Menorca Edu21, Unió Obrera Balear, Alternativa Sindicat Docent, Unió General de Treballadors, Comissions Obreres, Associació Professional de Docents d'Eivissa, FAPA Eivissa i Sindicat SIAU.