El Consell Insular ha anunciat la represa de les obres del polèmic viaducte de Rafal Rubí, un projecte aturat des del 2011 al costat de la carretera Me-1 (tram Alaior-Maó). El president Adolfo Vilafranca, acompanyat pels consellers de Transport i Cultura, ha confirmat que el pla ja compta amb una aprovació inicial i un pressupost de sis milions d’euros, amb un termini d’execució d’onze mesos. “És prioritari desbloquejar un tram perillós que fa anys que està pendent”, ha declarat Vilafranca.

L’obra preveu eixamplar la carretera fins als 12 metres d’amplada, amb dos carrils de 3,5 metres i vorals de 2,5. També es completaran els accessos, rampes i acabats de l’enllaç per permetre girs segurs des dels camins locals.

Tot i això, el projecte ha generat un rebuig persistent. Diverses entitats, com el GOB, el Col·legi d’Arqueòlegs o la Federació d’Associacions de Vesins, entre altres, critiquen que aquesta decisió reforça un model turístic insostenible i prioritza els interessos empresarials per damunt del patrimoni i la qualitat de vida de la població.

L’any 2023, ICOMOS (organisme consultor de la UNESCO) va recomanar desmantellar el pont per la proximitat amb les navetes funeràries de Rafal Rubí, elements clau de la Menorca Talaiòtica. Com a resposta, el Consell va encarregar un estudi a Jordi Tresserras, expresident d’ICOMOS, que va avalar el projecte si es mitigaven els impactes visuals amb vegetació autòctona i s’enterraven les línies elèctriques.

Tot i aquest informe favorable, nombroses entitats científiques i culturals s’hi han oposat i denuncien la manca de diàleg del govern comandat per Vilafranca, que s’ha negat a convocar el ple del Consell Social de la Menorca Talaiòtica per discutir la reactivació del viaducte. Aquest organisme, creat per vetllar pel llegat paisatgístic i natural de l’illa, està integrat per nombroses organitzacions socials, moltes de les quals han signat un manifest per dur les seves queixes davant la UNESCO.

El GOB recorda que la candidatura de Menorca com a Patrimoni Mundial només va ser acceptada quan es van establir zones protegides amb una densitat arqueològica significativa. El viaducte, tal com està plantejat, se situa dins d’una d’aquestes àrees, de manera que contradiu les recomanacions internacionals de retirar infraestructures invasives.

Des de Més per Menorca, asseguren que hi havia una alternativa amb enllaços a nivell més respectuosa i econòmica, que va ser descartada després del canvi de govern. També qüestionen la necessitat d’una obra com aquesta en una illa que té el paisatge com a valor principal, mentre prolifera el creixement turístic desbocat. Amb prop de 240.000 persones a l’estiu segons l’IBESTAT (molt per damunt de la capacitat prevista), la pressió sobre les infraestructures és insostenible.

“El pont respon a un model de creixement sense límits. El que fa falta no és més asfalt, sinó limitar els vehicles turístics, com fan altres illes”, conclouen des del GOB en declaracions a Revista Posidònia.

El debat sobre el pont de Rafal Rubí no és una qüestió menor limitada a l’àmbit municipal o insular. En aquesta mola de formigó armat i acer, es materialitza una disputa ideològica central per a Menorca, que travessa l’illa des de finals dels anys 70 fins avui. Aquesta obra faraònica és la representació simbòlica de dos models oposats: un de caràcter desenvolupista i urbanitzat, amb carreteres orbitals que envolten l’illa i rotondes a dos nivells per garantir més i millor espai al turisme, i un altre de caràcter proteccionista, que posa al centre la preservació ambiental, paisatgística i territorial de l’illa, i que no considera els serveis ni el turisme com a únic motor econòmic.