Más resultados

Generic selectors
Coincidencia exacta solamente
Buscar en título
Buscar en contenido
Post Type Selectors
Artículos
Fotogalerías
Filtrar por categorías
Activitat física i Esport
Agenda
Arts i Cultura
Editorial
Entrevista
Especials
Glosera
Memòria Democràtica
Menorca terra de llegendes
Narrativa i Crònica
Opinió
Salut mental
Territori i Medi Ambient
Transfeminismes
Transfeminismes / LGTB+

Opinió

22/07/2023

Dissidents i oprimides: a votar!

No és la solució que necessitem, ni tan sols és el panorama polític que ens faria anar amb il·lusió a les urnes, però el que ens juguem en aquest moment exacte és prou important per empassar-nos la puresa i acceptar jugar estratègicament tot i que les cartes estiguin marcades.

Crec que mai se m’havien plantejat unes eleccions amb més poques ganes que les d’aquest diumenge. Mai havia estat tan abatut pel panorama que es presenta, ni tan decebut per les forces que suposadament em representen. Primer tenia clar que aquest cop no ho faria, després que hi aniria amb una pinça al nas, a continuació que si amb 40 pinces, i al final que si caldria presentar-me amb un escafandre. Però després veig aquestes coses:

  • Una llibreria d’Hongria ha estat multada amb 32.000 € per tenir un exemplar d'Heartstopper exposat sense tapar-ne la coberta.
  • La fiscalia de Pàdua (Itàlia) ha comunicat a desenes de famílies monomaternals que s’eliminarà del registre civil de les seves criatures a la mare no gestant.
  • Rússia ha prohibit de forma terminant i definitiva que les persones trans es puguin sotmetre a qualsevol procés de reafirmació de gènere i fer canvis en la seva documentació legal.

I a Espanya mateix:

  • L’Ajuntament de Galapagar (PP+Vox) ha retirat dels seus carrers els bancs pintats amb la bandera LGTB+.
  • PP i Vox voten en contra de desplegar la bandera LGTB+ al Parlament Balear i han ordenat la seva retirada d’ajuntaments com Vegas del Genil (Granada), Toledo, Ciudad Real, Valladolid, Burgos o Nàquera (València),.
  • Francisco Piñol (Vox Mérida) equipara la bandera LGTB+ amb la pederàstia.
  • PP i Vox retiren l’última pel·lícula de Buzz Lightyear a Bezana (Cantabria) per un petó entre dues dones.
  • La conselleria de cultura de Valdemorillo, en mans de Vox, veta la representació que la companyia teatral Defondo realitzava sobre l’Orlando de Virginia Woolf.
  • La policia local de Múrcia paralitza el concert de Rocío Saiz en un acte de l’Orgull per quedar-se en topless sobre l’escenari.
  • El PP censura l’obra de teatre Nua a Palma, la qual aborda els trastorns alimentaris.
  • El regidor de Cultura de Borriana (Vox) ordena la retirada de cinc revistes escrites en valencià de la biblioteca pública del municipi.
  • Marga Prohens ha eliminat les conselleries de Medi Ambient i Igualtat del Govern Balear.
  • Joan Pons Torres ha estat elegit conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca.

Podria posar desenes d’exemples més, però no crec que sigui necessari. Sabem el que tenim enfront, i sabem quines són les conseqüències que la seva contraofensiva institucional —que va arrasar en les darreres eleccions autonòmiques i municipals— es consolidi definitivament aquest diumenge en les eleccions generals. Tenim una solució definitiva per fer desaparèixer l’onada reaccionària? No, no la tenim. Tenim una solució provisional per aturar el seu avanç? Sí, sí que la tenim. No m’agrada haver de participar en el miratge de la democràcia participativa burgesa, no m’agrada haver de jugar amb les cartes marcades, no m’agrada haver de fer seguidisme d’unes administracions públiques que sempre es poden tornar de forma hostil contra la meva mera existència, no m’agrada haver de votar a una esquerra dòcil que ha prescindit rastrera i covardament de la seva ànima més combativa, i no m’agrada pensar que seguim sense una alternativa clara al neoliberalisme salvatge del capitalisme corporatiu.

Ara bé: persones dissidents de la norma de sexe-gènere, persones feministes, ecologistes, desnonades, precàries, racialitzades, migrants…no es tracta només d’una batalla cultural (que també, i és molt important), sinó que les nostres condicions materials poden ser seriosament depauperades en els següents quatre anys. Un govern entre la falsa esquerra del Règim del 78 (PSOE) i l’esquerra cuqui desproveïda d’afany combatiu (Sumar) no serà ni molt menys un camí de roses, i haurem de seguir molestant per a fer trontollar el sistema. Però hem de tenir en compte: què passarà si es deroga la Llei Trans/LGTB+? Què passarà si es deroga la Llei d'Habitatge? Què passarà si es deroga la Llei de l’Avortament? Què passarà si es deroga la Llei de Memòria Democràtica? Què passarà si la dreta reviva amb màxima cruesa el conflicte entre Catalunya i Espanya? Què passarà si s’intenta il·legalitzar Bildu amb l’argument (fals) que manté una connexió amb el que va ser ETA? Què passarà amb les polítiques migratòries?

I no estem parlant només d’Espanya. Mirem a Europa: Rússia, Hongria, Polònia, Itàlia, Suècia, Finlàndia, França, Alemanya… L'onada reaccionària s’escampa com una taca d’oli, i el nostre país és un dels tresors més preuats com a potencial víctima d'aquesta. El capitalisme ha entrat en la seva última fase: l’autoritarisme neoliberal i global de les grans corporacions. Està ferit de mort, la seva insostenibilitat és patent, i necessita recórrer al seu final boss, al fantasma del (neo) feixisme, per perpetuar la seva agonia. Encara estem en el camí de buscar una alternativa, però mentre anem avançant en aquest complicat camí, hem de consentir en jugar puntualment a la seva partida. Aquí i ara. A Menorca sabem molt bé quina és la seva cara més fosca: turistificació massiva, gentrificació, precarietat laboral, aporofòbia, hermetisme cultural, vigilància social, xenofòbia, misogínia, invisibilitat de la realitat LGTB+…

Està molt bé sortir al carrer a l’Orgull, està molt bé sortir al carrer el 8M, i està molt bé imaginar noves realitats més enllà del sistema actual que rebutgem. Però ara, tot i que se’m remourà tot per dins quan hagi d’anar el diumenge al meu col·legi electoral, penso que és necessari passar pel cèrcol. Potser d’aquí no molt de temps tindré una alternativa millor, alguna il·lusió que em convenci més. Espero que així sigui. Mentrestant, amb més o menys il·lusió, amb pinça, o amb escafandre… que es mogui tothom a qui li sigui possible anar a votar.

menucross-circle