“Aigua per a la pau” és el lema d'aquest any per al Dia Mundial de l'Aigua de l'ONU que es conmemora cada 22 de març. Una consigna que integra la urgència per un model sostenible sobre l'ús, la gestió i la distribució d'aigua als nostres territoris i la tendència global al conflicte i l'enfrontament. L'aigua per la Pau ja no és només una bandera de l'activisme ecologista, sinó una urgència política transversal de primer ordre.

Segons han assenyalat organitzacions ambientals com SEO Birdlife, les autoritats de la UE han alertat Espanya del reiterat incompliment reiterat de la legislació ambiental: els tribunals europeus han ratificat la vulneració de la llei en matèria de prevenció de la contaminació per nitrats i segueixen oberts procediments d'infracció tant per mala aplicació de la Directiva Marc d'Aigua com de la Directiva d'Hàbitats, també en relació amb els requeriments hídrics, els cabals ecològics i la gestió al respecte. Un incompliment que si no se soluciona serà objecte d'una multa a l'Estat a costa de tots els contribuents.

A més, l'ONG ambiental urgeix les administracions públiques a coordinar-se en matèria de planificació hidrològica, gestió dels espais protegits, regadius i restauració, amb la perspectiva de millorar la disponibilitat de l'aigua basada en la natura. I en aquest sentit, a nivell europeu, a través de BirdLife, s'ha sol·licitat a la Comissió Europea un nou impuls a favor de la “resilència de l'aigua” i l'ús de solucions basades en la natura, publicant la iniciativa que tenia prevista a programa de treball abans del final de la seva legislatura.

Precisament, i malgrat tota la normativa europea en vigor que, si s'hagués aplicat rigorosament, hauria d'haver aconseguit millorar l'estat de les masses d'aigua i els ecosistemes, i la sostenibilitat a futur de les activitats econòmiques dependents, la realitat avui dia és molt diferent.

i per casa com anem?

El passat 4 de març a Revista Posidònia vam publicar un article del biòleg Esteve Barceló Marquès, on vam traçar set punts per pensar i accionar políticament articulacions que ens permetin garantir la gestió sostenible d'aquest recurs, ia més a més construir polítiques públiques que contribueixin a millorar l'actual model de gestió i distribució de laigua a Menorca.

Les problemàtiques vinculades a l'aigua no són un problema només menorquí –encara que les particularitats insulars mereixen discussions específiques al nostre territori–, sinó que són una expressió local d'una tendència global que ens porta sense fre cap al col·lapse ambiental, però que té remeis concrets si hi ha voluntat política per enfrontar-les.

Aquí reprenem algunes idees que, aquest Dia Mundial de l'Aigua, poden servir per traçar un camí respectuós amb el medi ambient i sostenible en matèria de gestió ambiental a la nostra Illa.

1 - La redacció de les ordenances municipals sobre l’estalvi d’aigua establertes tant al Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) com als plans de gestió sostenible de l’aigua municipals. 

2 - Impulsar un estudi d’alternatives d’abastament de la zona de llevant de Menorca, també previst al PHIB, que valori conjuntament les possibilitats d’ús d’aigües regenerades, la dessalinització i la reordenació de captacions per abastament i que permeti traçar un full de ruta per a l’aqüífer de llevant 

3 - La redacció d’un pla d’actuació a l’aqüífer de sa Roca i la modificació de la classificació del seu estas, que inclogui les possibilitats de reutilització, entre elles les de reg i de recàrrega artificial.

4 -La connexió de la dessalinitzadora de Ciutadella amb la xarxa del nucli urbà, prevista al PHIB, així com la redistribució de les captacions per abastament i cabals de bombeig a l’aqüífer de ponent.

5 - La posada en marxa del Pla General d’Aprofitament i Optimització d’Aigües Regenerades amb destinació al regadiu a les Illes Balears, incloent-hi l’assessorament directe a les finques per optimitzar el consum i evitar la contaminació.

6 - La redacció i execució dels plans especials dels nuclis rurals, tal com preveu el Pla Territorial Insular (PTI), que haurien d’incloure, entre altres mesures de sostenibilitat, les destinades a l’estalvi d’aigua i a evitar la contaminació.

7 - La gestió unificada i de proximitat de l’aigua, en forma de consorci i comunitat d’usuaris. Seria recomanable aprovar definitivament la revisió dels estatuts del Consorci de Residus i Energia, que hauria de passar a denominar-se Consorci de Residus, Energia i Aigua de Menorca i incorporar l’aigua com a objecte de gestió, a fi de poder dur a terme accions consorciades entre els ajuntaments i el Consell Insular.