Acabam de tancar una setmana plena de mobilitzacions a favor de la llengua després que el Correllengua hagi passat, per primera vegada, per les quatre illes del país. A Menorca, la flama de la llengua va unir els pobles de l’illa dimecres passat. El gegant Yurca i la xaranga de Maó van donar el sus al recorregut de la flama de bon matí. Al migdia, Alaior la va rebreamb una ballada popular. As Mercadal, les gloses de Soca de Mots i les cançons de Figues d’un Altre Paner van amenitzar el Correllengua durant l’hora del dinar. Al capvespre, Ferreries va rebre els corredors amb un programa d’activitats també ben complet: xocolatada, jocs populars, concert de combos i un photocall amb la flama.

Finalment, la flama de la llengua va acabar el recorregut al fosquet a Ciutadella. Més de cinc-centes persones es van congregar a la plaça des Pins per rebre-la i celebrar la vitalitat de la llengua amb un concert de Rudymentari.

Com es pot comprovar, idò, la programació va ser ben variada a cada poble. I és que, precisament, aquest és el valor del Correllengua: la gran quantitat i diversitat d’entitats i de persones que s’hi impliquen fa que a cada poble adopti una forma i un color diferents. Sense la implicació de totes aquestes persones i entitats (associacions de vesins, escoltes, clubs esportius, etc.), el Correllengua no hauria estat possible. Seria molt llarg anomenar-les totes, però voldria que aquestes paraules servissin també d’agraïment per a totes aquestes persones i entitats que van voler dedicar part del seu temps a fer que el Correllengua fos un èxit. Molt especialment, a Joves per la Llengua, els impulsors d’aquesta ambiciosa iniciativa. És molt reconfortant veure com, en una societat cada vegada més individualitzada i atomitzada, encara hi ha tantes persones que s’organitzen i dediquen el seu temps a causes col·lectives.

Però la cosa no va acabar aquí: durant gairebé tota la setmana, la flama també va recórrer tots els pobles de Formentera, Eivissa i Mallorca en bici, a cavall o corrents. Finalment, el recorregut va acabar diumenge a la plaça Major de Palma, amb una gran manifestació a favor de la llengua. Hores abans de la manifestació a Palma, qualsevol persona que hagués agafat un bus o un tren a Mallorca hauria endevinat que seria un èxit rotund. A cada parada, pujavenfamílies i grups d’amics amb ganes de rebre la flama. Quan semblava que al vagó ja no hi cabia més gent, es feia lloc per encabir més persones amb la camiseta verda. Qualcuns, amb la camiseta nova de trinca del Correllengua d’enguany. D’altres, reutilitzant la camiseta verda que tenien estotjada des de feia deu anys. Tothom, però, amb ganes de desbordar la plaça Major de Palma. I així va ser: 40.000 persones van clamar a favor de la llengua catalana. Més enllà dels manifestos i dels parlaments, la manifestació de diumenge va ser també una mostra d’autoestima col·lectiva.

Aquests dies han estat plens d’emocions i sentiments. Per aquest motiu, voldria esmentar aquí unes paraules que em va dir na Mari Genestar, que va llegir el manifest del Correllengua a Ciutadella, l’endemà de l’acte:

“Aquest matí pensava en quan la flama es va apagar abans de llegir el manifest. Potser hi ha vents en contra que la volen debilitar, fins i tot fer callar, però sempre hi haurà algú que passa un encenedor perquè la puguem tornar a encendre i una veu convençuda que recordarà a qui estima el català que hem de ser valentes i continuar lluitant”.

El Correllengua és una activitat lúdica, festiva i esportiva, però té un component reivindicatiu innegable. Aquesta setmana ha estat un avís per a navegants: no es pot governar contra la llengua. Cada atac contra el català tindrà una resposta al carrer. Esperem, idò, que els governants n’hagin pres nota.