Des d'ahir i fins al pròxim dijous 31 està disponible la mostra "Son Bou Act", una exposició col·lectiva de quadres, escultures, fotografies i gravats que es pot visitar a la seu del GOB de Maó (Camí des Castell, 53). Es tracta d'una col·lecció d'obres donades per artistes locals amb l'objectiu de fer front a les despeses del procés judicial que el grup ecologista manté amb el gegant hoteler Melià. Aquest litigi iniciat pel GOB pretén evitar que el gegant hoteler ampliï la construcció dels edificis (considerats il·legals) situats en primera línia de platja de Son Bou.

Les obres d'art tenen un preu simbòlic i poden adquirir-se en el local Molí del Rei per contribuir a finançar el contenciós que suma unes despeses de quasi 14.000 euros. Segons el coordinador territorial de l'organització ecologista, Miquel Camps, fins ara s'ha cobert la meitat de l'objectiu.

A més de l'exposició, aquesta setmana la seu del GOB acollirà un cicle de teatre improvisat al terrat del Molí el dimarts 29, un recital de poesia amb diferents autors el dimecres 30, projecció d'imatges i explicació de la polèmica dels hotels el dijous 31, i finalment el divendres 1 de setembre el tancament amb una activitat de glossa al terrat del Molí.

Els hotels il·legals del grup Melià

Els hotels "Milanos-Pingüinos" de Son Bou són dos macro hotels construïts a primera línia de costa durant la primera meitat de la dècada de 1970 i segons Miquel Camps, es tracta d'"un dels impactes paisatgístics més importants del litoral de Menorca". El coordinador territorial del GOB assegurà a Revista Posidònia que "aquestes dues torres, de 12 pisos cadascuna a primera línia de mar, conformen juntament amb els complexos hotelers de Cala Galdana, un veritable atemptat contra el paisatge costaner de la nostra illa".

L'origen de l'actual contenciós es remunta a 2017, moment en què la companyia Melià Hotels es va acollir a una interpretació de la Llei de Turisme i presentà un projecte de modernització dels hotels "Milanos Pingüinos". En aquell projecte es preveia una ampliació substancial dels metres construïts que inclou la construcció d'un nou espai de set pisos entre les dues torres.

Per a evitar l'agreujament de l'impacte ambiental, el GOB va obrir un diàleg amb la gestió de Melià Hotels. "Les converses que vam mantenir amb l'empresa no van ser fructíferes. Llavors vam decidir revisar els expedients referents a la construcció d'aquests edificis i descobrim que, des del seu origen, els hotels estaven prevists per a edificar-se en un determinat parcelament que mai es va complir" asseguren des de l'organització ecologista. "Llavors recorrem a l'Ajuntament d'Alaior, esperant que el consistori se sumi a la nostra iniciativa que es presenti un projecte de menor impacte ambiental, però no vam obtenir aquest recolzament", assegura Miquel Camps.

"L'Ajuntament va sol·licitar molts informes jurídics que van concloure en què la nostra interpretació d'aquells vells expedients era correcta i que, encara que tinguin llicència turística, en no complir-se el parcelament planificat originalment, els hotels de Son Bou estan en situació il·legal, per tant, els hotels no poden acollir-se al pla de modernització".

Segons calculen des de l'equip d'assessors legals del GOB, tenint en compte la irregularitat d'origen, "els hotels podrien adequar-se a la normativa vigent i convertir-se en immobles amb planta baixa i dos pisos, és a dir, eliminar els deu pisos sobrants".

Legalització a correcuita

Per ajustar a dret els hotels, l'any passat el grup Melià va presentar a l'Ajuntament d'Alaior un nou projecte de parcelament per a sumar els metres quadrats que falten per complir amb la planificació plantejada en l'expedient original i així legalitzar la seva situació. L'equipo legal del GOB va intentar accedir a tal expedient. "Després de moltes demores aconseguim accedir, però l'Ajuntament ja havia atorgat la llicència a l'empresa per a procedir al parcelament, del qual nosaltres entenem que es podria avançar sobre zones verdes i contar-les com a edificables, fet que està prohibit".

Així, l'origen del litigi té a veure no sols amb el recurs presentat davant l'Ajuntament d'Alaior pel projecte de parcelament, sinó amb la il·legalitat d'origen en què es troben tots dos hotels. "Després de l'atorgament de la llicència vam recórrer al consistori que no ens va brindar cap resposta, per la qual cosa entenem que el silenci administratiu només ens deixa la via del contenciós-administratiu judicial, i per això llancem aquesta col·lecta", assenyala Camps.