La presidència del Consell de la Unió Europea encapçalada per Espanya aprovarà en els pròxims dies una reforma del Pacte Europeu de Migracions i Asil, que s'ha gestat de manera totalment opaca i que tindrà unes conseqüències que afectaran greument els drets humans de les persones migrants.

L'acord consta de cinc reglaments: el reglament sobre la gestió d'asil i migració, el reglament sobre el control previ d'entrades (pre-entry screening), el reglament de procediments, el reglament relatiu a les situacions de crisi i força major, i el reglament de l'Eurodac (la base de dades biomètriques de tota la Unió Europea).

Es tracta d'un pacte d'àmbit global amb implicacions a escala local que afectarà també a Menorca. És per això que un grup de persones ha seguit la pista d'aquest pacte amb la intenció de denunciar les implicacions de la seva aprovació. Així ha nascut la Coordinadora Menorca pels Drets Humans.

En diàleg amb Revista Posidònia, Ana Isabel Martínez, portaveu del Grup Estatal d'Espanya contra el Pacte Europeu de Migracions i Asil, explica la lletra petita d'aquesta ofensiva antimigratòria.

Abans d'entrar en matèria, voldria assenyalar que aquesta entrevista és entre dones, i més enllà d'això: entre mares. Fa una estona que estem compartint experiències sobre la militància, amb criatures que van i venen i demanen atenció. Però, com és la teva militància sent mare?

Això és un tema que es xerra molt poc i que intento sempre reivindicar en les meves entrevistes, no hi ha espais de trobada militant per a les que som mares. I és més, em fa la sensació que de nosaltres, les mares, s'espera que en una entrevista com aquesta amaguem la nostra maternitat. I no ho volem fer, s'ha de fer activisme de qualitat també amb i per la maternitat, que prou complexa és. Volem més entrevistes així, entre mares, que amb una mà atenen les seves criatures i amb l'altre aixequen el puny ben alt per totes.

Quan s'inicia realment el Pacte Europeu de Migració i Asil a la Unió Europea?

Aquest pacte no és nou. Portava molts anys dins un calaix amb la intenció de veure la llum en qualque moment, però la iniciativa de la redacció dels esborranys dels cinc reglaments que componen el pacte parteix del Consell de Justícia i d'Assumptes d'Interior dels 27 estats membres de la Unió Europea.

Va ser a principis de juny d'aquest any que s'arribà a un consens important, perquè el que sí que tenen clar és que aquest pacte ha d'estar signat abans del juny de 2024, atès que hi haurà noves eleccions europarlamentàries i s'espera un canvi de paradigma important. És evident que en aquest tipus de qüestions es manegen una quantitat de doblers considerable i que això és un motiu de pes, també. Per tant, aquest ha estat el resultat: un pacte fet a porta tancada i amb molta pressa.

"Aquest pacte no és nou. Portava molts anys dins un calaix amb la intenció de veure la llum en qualque moment, però la iniciativa de la redacció dels esborranys dels cinc reglaments que componen el pacte parteix del Consell de Justícia i d'Assumptes d'Interior dels 27 estats membres de la Unió Europea"

Ana Isabel Martínez

Què implicava el consens a què es va arribar a principis de juny?

Com deia abans, a principis de juny es va arribar al consens que el Pacte Europeu de Migració i Asil estarà compost per cinc reglaments: el reglament sobre la gestió d'asil i migració, el reglament sobre el control previ d'entrades (pre-entry screening), el reglament de procediments, el reglament relatiu a les situacions de crisi i força major, i el reglament Eurodac. A pesar de la importància que tenen per se aquests esborranys, el procés s'està portant a terme a la velocitat de la llum. Crec que han perdut totalment de vista que parlem de vides humanes i dels efectes i costos que pot tenir si aquest pacte esdevé llei.

Entenem així que des de juny del 2023 a avui ja s'han redactat aquests cinc esborranys de reglaments, però, ara en quin punt es troba aquest Pacte?

Desgraciadament, ja ens trobem en la fase final, com bé dius aquests esborranys ja estan redactats. Cinc reglaments només escrits en anglès amb una terminologia jurídica i un llenguatge molt enrevessat que dificulten molt la comprensió per part de la ciutadania. De fet, a nosaltres ens va costar 5 mesos d'investigació arribar a esclarir que deien aquests documents. Ara el Pacte està en fase de debat, i si el Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu arriben a un consens sobre els cinc reglaments, aquest pacte esdevindrà realitat i, per tant, llei. I el que és pitjor, que a pesar que aquest pacte sigui un llibre de ciència-ficció futurista, és un pacte de mínims. És a dir, després de l'aprovació cada país tindrà la potestat d'agreujar encara més si vol la situació.

Podries explicar una mica més quines conseqüències portarà aquest Pacte?

Per exemple, hi ha una novetat molt important en relació amb el concepte "tercer país segur". Els estats membres de la Unió Europea estan realitzant un llistat dels països que consideren "segurs", com per exemple Afganistan. I això implica que automàticament totes les persones que arribin d'Afganistan no tindran dret a demanar asil, sigui quina sigui la seva situació. Però és que hem vist com aquest concepte de país segur no respon a lògiques humanitàries, Iraq també és considerat un país segur, igual que el Senegal que també està a aquesta llista. Túnez, un país on sabem que hi ha una greu política negrofòbica també és considerat un país segur.

Quan arribi un col·lectiu de qualsevol dels països que la Unió Europea consideri països segurs directament hi haurà una devolució en calent. Activitat que fins ara estava il·legalitzada, tot i que a la pràctica es portés a terme.

El fet que ara la llei empari les devolucions en calent implica que si dins aquell col·lectiu hi ha víctimes de tràfic de persones, fugint de matrimonis forçosos, del col·lectiu LGTBIQ+ o de qualsevol altre tipus de violència tampoc tindran dret a demanar asil.

El fet que aquest pacte esdevingui llei implica també perdre la consciència del que va costar adquirir i consagrar els Drets Humans. La història s'està oblidant, mentre la gent mira cap a una altra banda. La Declaració dels Drets Humans i la Convenció de Ginebra van ser una realitat després de la mort de 100 milions de persones al final de la Segona Guerra Mundial, per tant, el cost humà que hi ha darrere aquests drets hauria de ser suficient per no deixar que ens els arrabassin. Perquè, a més, pot semblar que el privilegi de no ser migrants ens allibera de les conseqüències d'aquest Pacte, però res més lluny de la realitat. Amb aquest Pacte i aquesta manera de fer, estan creant un precedent, i ara els drets que s'estan destruint són els de la migració, però un dia o altre arribaran als nostres. Ens sorprèn sobre manera, que una qüestió d'aquesta envergadura i de tanta importància històrica no se li estigui donant el bombo que necessita.

Per tant, per una banda, tenim a les persones que no podran demanar asil per formar part d'un llistat de països segurs, però i aquelles que provinguin de països que no estiguin a aquesta llista? El PEMA afectarà aquestes persones?

Exacte, les persones que provenen de països que a priori no estan dins aquest llistat també se'n veuran afectades per aquest pacte. Quan una persona arribi a un país a demanar asil, es trobarà davant una novetat: una estadística. S'ha fet una espècie de mitjana de resolucions aprovades a tots els països i totes aquelles nacionalitats que estiguin per davall del 20% de les sol·licituds d'asil reconegudes i aprovades al país on arriben, es veuran afectades per un procés accelerat d'asil. El que tenim clar que es traduirà en denegacions molt més ràpides.

N'hi ha prou amb cercar un poc d'informació per veure que a Espanya, per exemple, les sol·licituds d'asil reconegudes i aprovades, no superen el 10%, exceptuant el 16% al qual es va arribar a causa de la crisi humanitària d'Ucraïna. El que implica que arribar a casa nostra serà impossible, sobretot per les persones que arribin per la ruta llatinoamericana o l'africana.

Imagino que tot i ser un procés accelerat d'asil durà un temps que arribi aquesta resolució, què passa amb les persones migrades mentre esperen notícies?

Mentre l'Estat al qual s'hagi fet la petició estigui estudiant la sol·licitud, no existeix la mobilitat geogràfica. Aquests és un dels punts innovadors d'aquest Pacte, tot i que amb la típica targeta vermella que s'expedeix a Espanya, per exemple, s'especifica que no pots creuar la frontera; a la realitat més enllà d'això res t'ho impedeix. Doncs ara, per tal de garantir un control exhaustiu de les persones migrades i evitar que aquestes travessin la frontera, es penalitzarà econòmicament durant 3 anys al país on hagin arribat per primer cop en cas que de qualque manera aquesta persona "els hi hagi fugit".

El que és més esgarrifós són les macropresons que s'estan creant per tal de poder privar de llibertat a les persones que hagin passat la frontera. Un exemple d'aquestes polítiques racistes les trobam amb Itàlia que ja té en construcció, tot i no haver-se aprovat encara el Pacte, dues macropresons a territori Albanès, amb capacitat per a 30.000 persones. Aquestes presons, tot i ser a Albània, seran sòl i jurisdicció italiana. No és casualitat que les macropresons, tot i ser propietat de països de la UE, estiguin en territoris com Albània que tenen la intenció de poder formar part de la Unió Europea, és així com estan comprant de qualque manera, amb aquest tipus d'acció, un bitllet per formar part en un futur de la Unió Europea. Si aquest pacte s'aprova, quan aquestes macropresons estiguin enllestides, les persones que arribin amb un vaixell de refugiats ni tan sols tocaran sòl italià, els embarcaran amb un autobús cap a Albània.

"Si aquest pacte s'aprova, quan aquestes macropresons estiguin enllestides, les persones que arribin amb un vaixell de refugiats ni tan sols tocaran sòl italià, els embarcaran amb un autobús cap a Albània"

Ana Isabel Martínez

Estaran de qualque manera obligats els països a rebre aquestes persones migrades?

Amb aquest nou pacte podran alliberar-se de la responsabilitat. La Unió Europea ha posat preu a la vida humana, concretament 20.000 euros per persona i any. Si el país receptor, per color de pell, nacionalitat o sigui pel motiu que sigui, no li ve de gust estudiar la teva sol·licitud d'asil, amb el pacte, el país no estarà obligat a fer-ho si paga aquesta quantia de 20.000 euros. Per tant, pago i ja no ets la meva responsabilitat. En aquest moment a la persona que vulgui sol·licitar asil se li oferiran quatre països als quals podrà dirigir-se, que seran els que tinguin una quota més baixa de peticions. És a dir, que segurament alguns d'aquests països seran Hongria o Polònia, que no sé per què, digue'ls-hi locos, on segurament no tenen gens de ganes d'anar a parar. Països amb conflicte, amb polítiques LGTB-fòbiques, etc.

I aquests 20.000 € se'ls quedarà l'Estat que rebi la persona migrant o tindran un altre ús?

Aquests 20.000€ que la Unió Europea ha decidit que és el cost d'una vida humana per un any no es destinaran, evidentment, per a crear un món millor. Els reglaments també preveuen això, es té la intenció de crear una nova Comissió a la Unió Europea per tal de gestionar aquests doblers, que servirà per a enfortir i militaritzar —encara més— les fronteres o per pagar la construcció d'aquestes macropresons.

També tot aquest fons de contingència que es crearà amb els 20.000 € que els països paguin per cada persona a qui, pel que sigui, no vulguin al seu país, serviran per finançar el que s'anomena screening. L'screening és un sistema que realment implica legalitzar les aturades racials a la via pública. És a dir, a la realitat sobreentenen que com que no hi ha cites per sol·licitar asil, si tu com a persona migrant arribes a entrar al país, a pesar de totes les dificultats que el pacte ja estipula, tot i ser un subjecte susceptible de demanar asil, la policia podrà aturar-te i detenir-te. Però és que hi ha més, també es finançarà el sistema Eurodac, un sistema de recollida d'empremtes digitals que va ser creat per tal de vigilar als criminals que ara s'utilitzarà per a limitar la mobilitat de la població migrant. I si fins ara, amb el marc normatiu vigent, les famílies amb criatures menors de 12 anys patien una "millor sort", el marge d'edat ha baixat a 6 anys.

Per tant, en un futur pròxim, si aquest pacte arriba a signar-se, veurem infants de 6 anys detinguts, sotmesos a la identificació i al reconeixement facial i tancats en macropresons, una autèntica burrada. I som conscients que ens queda més per veure, en aquestes darreres setmanes la Comissió de la Unió Europea ha estat negociant amb Egipte amb la pretensió què aquest país impedeixi que les supervivents del genocidi de Gaza travessin la frontera, condemnant-les a podrir-se al desert del Sinaí. I aquí, ningú diu res, cosa que no deixa de ser sospitosa perquè et porta a pensar que les grans ONGs, d'aquesta manera, tindran com justificar una milionada.

Quan seria efectiu aquest Pacte Europeu de Migració i Asil?

En realitat, a pesar que aquest pacte encara no està signat, ja s'estan fent moviments. Sabem que la Cort Europea fa tres setmanes va fer públic que no admetria a tràmit cap més expedient que tingués a veure amb devolucions en calent o amb morts al mar per desemparament. El govern d'Àustria, per exemple, ja ha dibuixat un full de ruta que han anomenat Pla a la Ruandesa, i que van començar a aplicar la setmana passada, que implica deportacions massives de famílies Kurdes, fins i tot per famílies que potser portaven 15 anys vivint a Àustria. Com si fos una pel·lícula nazi estan tirant la porta baix de les cases i estirant a famílies senceres, omplint avions per les deportacions. No tan lluny, a Alemanya, el Govern ha oferit donacions econòmiques, molt minses, per cert, per tal de desvetllar al veïnat que estigui en situació irregular al país, i la població ho està fent.

Per tant, podem entendre que aquest Pacte també pot tenir efectes negatius cap a la població migrant que ja és dins el nostre país per exemple?

Veient països com Àustria o com a Alemanya jo ja no m'atreveixo a vaticinar el que pot arribar a passar, i per les famílies migrades. La meva parella és de Costa de Marfil i a casa estem patint molt pel futur. A Espanya, per paga, no tenim un dels governs més laxos amb la qüestió migratòria, i només falta mirar a qui tenim de ministre. Marlaska està gaudint de tot això, de fet, ja hi ha qui a aquest pacte l'està anomenant el Somni de Marlaska. Així que sí, patim per l'aplicació que es farà a Espanya o altres països com a Itàlia, que a més són països d'arribada de rescats marítims. És que això serà una matança. I el més perillós és la falta de suport que estem tenint en aquesta causa, sabem que en part és pel desconeixement per part de la població, però patim, clar que patim.

"La meva parella és de Costa de Marfil i a casa estem patint molt pel futur"

Ana Isabel Martínez

Un pacte que s'ha gestat de forma totalment opaca com arriba a les vostres mans?

Va ser tota una casualitat, o no. Vaig rebre una telefonada anònima, que per la meva militància les rebo constantment, sigui de premsa o d'altres col·lectius o entitats, i em va dir que em telefonava per saber que pensava sobre aquest Pacte Europeu de Migració i Asil. Jo fins a aquell moment desconeixia totalment que açò s'estigués donant i quan vaig respondre en aquesta línia, la periodista em va convidar a investigar. I com pots veure, ho vaig fer. Ens vam ajuntar un grup de 5 persones i amb molt esforç, perquè com ja s'ha comentat la Unió Europea no ho ha posat fàcil, vam poder anar desgranant tot això, fins a arribar a presentar-nos a Brussel·les davant la Comissària Cap de la Unitat de Migració i Asil de la Comissió Europea, Esther Pozo Vera.

D'una telefonada anònima a Brussel·les, com us van rebre allà? Conta'ns un poc sobre aquesta reunió

Evidentment, a Brussel·les arribam després de cinc mesos d'investigació profunda i amb molts coneixements sobre la qüestió, tot i que, cada dia estem aprenent coses noves. Per exemple quan vam ser allà vam descobrir que, quan la Comissió Europea viatja a Egipte per negociar l'externalització de fronteres, no ha de rendir comptes de les seves despeses a ningú. Quan vam arribar a Brussel·les, ho vam fer pensant a participar en els grups de treball que es munten a la Unió Europea, per exemple, amb nosaltres també havien viatjat Ecologistes en Acció per treballar sobre una problemàtica de macrogranges. Però vet quina va ser la nostra sorpresa, que una vegada ens va tocar a nosaltres, aquest grup de treball no es va donar, la gent va anar partint i la reunió va passar a ser privada amb Esther Pozo Vera.

Realment a l'inici d'aquesta reunió la Comissària Cap tenia la intenció de temptejar quanta informació teníem nosaltres. La veritat és que si hagués estat per ella, la reunió hauria durat tot el dia, perquè en el moment en què va ser conscient de tota la informació que teníem, el seu objectiu principal era convèncer-nos de què el Pacte no era tan dolent com nosaltres estàvem llegint. Vam arribar a aquella reunió amb 400 adhesions de col·lectius d'arreu d'Europa i això, evidentment va ajudar a posar-la una mica nerviosa i a insistir en la necessitat de convèncer-nos de què qualsevol pacte que es pugui fer en una legislatura posterior serà pitjor. Allò de "cuidado que viene el coco".

Sigui com sigui, nosaltres vam poder verbalitzar que ho sabem tot, que tenim la informació i que plantarem cara. Que som conscients del procediment que han seguit i de com ho han fet tot a esquena de la ciutadania d'una manera intencionada, llavors ella es va posar a riure i va respondre: "això t'ho he de reconèixer, però has d'entendre que és una qüestió que la ciutadania no té la capacitat d'entendre i que nosaltres no podem aturar per explicar-ho com aquí amb tu, a poc a poc perquè ho entenguis".

I ara, què segueix?

Ara hem d'impedir que aquest pacte esdevingui llei. Açò s'ha de traduir en mobilitzacions ciutadanes, perquè des d'Espanya i arreu d'Europa entenguin que això és una vulneració total dels drets humans. Estem davant una fita històrica, però de les dolentes, per primera vegada en la història es perdrà el caràcter d'universalitat d'un dret lluitat i reconegut com és el dret a l'asil. I si ho permetem, estem sentenciades com a societat.

"Estem davant una fita històrica, però de les dolentes, per primera vegada en la història es perdrà el caràcter d'universalitat d'un dret lluitat i reconegut com és el dret a l'asil"

Aquesta xarxa que es va teixint amb l'impuls d'activistes com Ana Isabel Martínez també arriba a la nostra illa amb la recent fundació de la Coordinadora Menorca pels Drets Humans, un espai, que tot just acaba de donar les seves primeres passes el passat 15 de desembre, amb la entrega d'un escrit de denúncia del Pacte a la Delegació de Govern.