La cloenda de la segona edició del Festival Internacional de Teatre Independent de Menorca (FITIM) arriba aquesta setmana amb una darrera ronda d’activitats que tindran lloc divendres que ve, 13 de desembre, a partir de les 19 h. Inclouran l’animació itinerant Aquae Plasticum, amb Di-Art, que anirà des del parc des Freginal fins al Teatre Orfeó; una representació de l’obra De cómo aprender a estar solx, i els concerts de Pluma i Terremoto Mambo.

Per saber millor quin és el balanç d’aquesta edició, Revista Posidònia ha contactat amb els organitzadors d’aquesta iniciativa, que des de fa dos anys atreu artistes i companyies d’arreu del món a Menorca.

Falten pocs dies per a la darrera funció del FITIM 2024, un any en què heu passat de ser un cicle a convertir-vos en un festival. Què implica açò? Quin balanç feis d’aquesta segona edició i quines creis que han estat les fites més destacables?

Creim que el balanç és molt positiu. Amb quasi un 80% d’assistència en pràcticament totes les activitats que hem duit a terme, és una notícia excel·lent per a la cultura independent i, especialment, per a Menorca. Pensam que els grans assoliments rauen precisament en açò.

Parlam de teatre. Per tant, sense públic aquest festival no existiria. Tampoc no existiria perquè no tenim grans pressupostos, sinó que sobreviu gràcies a l’excel·lent acollida, l’afluència i l’assistència del públic que s’hi acosta per conèixer-nos. Som un equip molt petit que es va ampliant progressivament. Estam convençuts que el FITIM ha arribat per quedar-se. El nostre objectiu és ser el punt de trobada entre la comunitat local i una alternativa als grans teatres i a les lògiques comercials. Cada vegada més gent s’interessa per aquest tipus de propostes, i ho consideram un èxit total. A més, amb aquest creixement gradual, podem acollir i ajudar els companys i companyes que fan feina i duen a terme la seva activitat artística a Menorca. És un doble triomf per a tothom!

Com diríeu que ha reaccionat el públic, especialment davant de les propostes de tallers? Amb quin regust us quedau com a organitzadors?

El més polit que podem dir és que la gent ens escriu i ens atura pel carrer per donar-nos les gràcies. Açò ens sembla la resposta més preciosa que podem esperar. Ens agraeixen que generem aquest tipus d’espais a l’illa, que sovint són tallers o obres exclusives de grans ciutats i festivals internacionals.

Poder dur artistes de la talla de Pablo Messiez i Sergio Boris, reconeguts internacionalment, a l’illa, compartir-hi les classes i, a més, mostrar-los un trosset d’aquest paradís (del qual surten encantats), és un privilegi i molt enriquidor per a la comunitat artística que passam gran part de l’any a Menorca i duim a terme la nostra activitat aquí. Que la col·lectivitat surti tan contenta i estimulada i tengui l’oportunitat de trobar-se amb artistes tan diversos és molt gratificant per a nosaltres com a organitzadors i per a la cultura local en general.

Què destacaríeu com a més innovador d’aquesta edició respecte a l’anterior, tant pel que fa a la proposta artística com a la dramatúrgia?

Creim que hi ha hagut dos grans encerts. Primer, amb la idea d’atreure nous públics i entendre el teatre com un esdeveniment festiu i de reflexió popular, hem obert el festival a nous espais, com el Teatre Principal, la Sala Multifuncional des Mercadal o La Cavatina. Que cada vegada més entitats culturals de l’illa s’interessin per aquest tipus de propostes ens ajuda a créixer i ens posa en contacte amb públics que tal vegada no s’acosten a certs espais perquè els perceben com a aliens o desconeguts, i de sobte, gràcies al festival, els coneixen i en surten molt agraïts.

En segon lloc, volem remarcar la mescla de disciplines, artistes i comerços locals amb les obres internacionals. Així, la proposta no només es limita a veure l’obra, sinó que després hi ha la possibilitat de quedar xerrant amb el repartiment, de gaudir d’un concert o una performance, de menjar una truita damunt l’escenari o de beure un còctel mentre es comenta amb la peça amb els vesins. Aquest tipus de trobades creen un ambient càlid i proper que enriqueix l’experiència cultural. També destacam les xerrades postfunció, que permeten al públic fer preguntes o escoltar de primera mà els intèrprets, a fi que s’aproximin cada vegada més a les propostes de la programació.

Pel que fa a la dramatúrgia, deixam la pregunta a les companyies participants. Tot i açò, cercam sempre propostes que innovin o rompin les lògiques lineals o tradicionals de crear una peça artística, explorant nous llenguatges.

Pensant en la dimensió iberoamericana del festival, quins aspectes considerau més importants a l’hora de teixir col·laboracions amb artistes, directors i actors d’altres països?

El festival neix de la necessitat de pensar, fer i veure teatre d’una altra manera. L’aproximació al teatre iberoamericà i, en particular, argentí, on els processos artístics tenen una forta empremta col·lectiva i autogestionada, contrasta amb la nostra manera de produir a Espanya. Aquí, les companyies professionals no estan tan acostumades a processos creatius llargs ni a grupalitats que es reuneixen pel simple desig de crear, investigar i cercar nous llenguatges, prioritzant la identitat artística per sobre de l’objectiu comercial.

Aquestes diferències reflecteixen històries culturals divergents. A Menorca, per exemple, el Teatre Principal està construït sobre un antic corral de comèdies, una metàfora del pas del teatre popular al teatre burgès. En canvi, a Llatinoamèrica, els moviments teatrals col·lectius han sobreviscut, fins i tot davant de governs que han desproveït absolutament la cultura de finançament. Aquestes resistències són una inspiració i un exemple per a nosaltres.

Què podem esperar del FITIM 2025 i quins desitjos projectau per a les futures edicions?

Cada edició és un repte i una sorpresa, però sobretot esperam arribar a tota l’illa, diversificar-nos i ampliar el públic. Ens agradaria que el festival es consolidés com un espai de resistència i trobada, allunyat de les lògiques comercials. Volem continuar duent materials que marquin la diferència, que siguin un risc per al que està establert i mostrin la diversitat del teatre.

Volem mantenir preus assequibles i aconseguir que les entitats, els ajuntaments i les institucions culturals ens donin suport per projectar-nos com un espai independent i alternatiu. Volem ser un festival fora de la temporada d’estiu, per a la comunitat local i per a tothom que es vulgui acostar a conèixer-nos. Esperem que el FITIM sigui un festival per a tots els públics!