Si et sóc sincera, mai vaig pensar en fer un llibre. Dues amigues em van insistir que fes alguna cosa amb els collage. Una d’elles em va obrir un compte d’Instagram i jo li passava els collage i ella els publicava. L’altra em va dir que volia llegir tots els collage que havia fet fins al moment, així que vaig intentar fer-ne una recopilació per poder enviar-li-la. Aquest és el primer esborrany de Recortes Diarios.
Crec que si vaig enviar el PDF a l'editorial va ser perquè en aquell moment havia llegit Lucía Berlín i Verónica Gerber. Berlín escrivia sobre el quotidià amb una senzillesa que em commovia moltíssim, i em va sorprendre que parlar de coses diàries m’interessés tant. A Conjunto Vacío, Gerber barreja imatges i text de tal manera que no poden existir l’una sense l’altra, i allà vaig entendre que entre la portada i la contraportada hi caben milers de possibilitats, que es pot jugar a molts jocs.

Com se’t va ocórrer unir el collage i l’escriptura en un mateix format? Des de quan fas collage?

Crec que no se’m va ocórrer a mi, he tingut moltíssimes influències i, al llarg de la meva vida, fer coses amb les mans sempre ha estat al meu abast. Fa bastants anys que faig quaderns, postals, calendaris o altres formats de regal, on incloc paraules, frases, imatges, o el que trobi. Segurament això ho hagi vist fer a la meva mare. La parella d’un dels meus cosins em va ensenyar collage que ella feia i em va inspirar molt. El format que hi ha al llibre el faig des que em vaig confinar a casa dels meus pares el juny de 2020.

D'on surt aquesta idea de retallar paraules i dotar-les de nous sentits en un paper?

Surt de la necessitat de col·locar i transformar les coses que em passen en alguna cosa tangible. Des de sempre, m’ha funcionat escriure quan em passen coses que no entenc. Però sobretot, quan escric (de manera convencional) o quan retallo, prenc perspectiva i em distancio. D’alguna manera, el que escric deixa de pertànyer-me. Aquesta distància m’ajuda a posar-hi humor i a viure les coses des d’un altre punt de vista. A més, en el món vertiginós i ple d’estímuls en què vivim, he descobert que aquesta tècnica és de les poques coses en la meva vida que em fa estar completament present.

Quines idees centrals diries que estan plasmades en aquesta publicació?

Al llibre he deixat el que m’ha traspassat en els últims quatre anys: dols, una oposició, el canvi, l’amor i els seus derivats. Crec que també hi dono espai a l’espai, als dubtes. El que m’agradaria, més enllà que les persones puguin connectar amb això o se sentin identificades, és que la gent s'atreveixi a retallar i enganxar o que descobreixin mètodes que els ajudin a relaxar-se, concentrar-se i estar presents.